Fills de donants d'esperma o òvuls volen saber qui són els seus pares genètics

Fills concebuts per reproducció assisitida gràcies a la donació d'esperma o òvuls reclamen poder saber qui són els seus pares genètics per desenvolupar i construir la seva identitat.

Aquesta petició té el suport del Comitè de Bioètica d'Espanya, que recomana fer com en altres països europeus i aixecar l'anonimat dels donants d'esperma i els d'òvuls. Però altres especialistes no hi estan d'acord. La qüestió ha obert un debat bioètic amb moltes implicacions.

Per Federico de Montalvo, president del Comitè de Bioètica d'Espanya, autor de l'informe, es podrien estar vulnerant els drets dels que han estat concebuts per reproducció assistida.

De Montalvo: "El silenci pot estar emparant vulneracions de drets; a vegades, aquest silenci no justifica que les coses s'estiguin fent bé. De fet, quan s'ha començat a parlar d'aquesta qüestió és quan han començat a aparèixer fills que diuen que per fi se senten escoltats."

Aquest és el cas de Miquel Roure, un fill de la reproducció assistida. Els seus pares hi van recórrer per evitar una malaltia hereditària degenerativa. Ell ha entès la donació com un acte de generositat, però també defensa el seu dret a saber més sobre la seva identitat.

"Jo m'he sentit molt enfadat, i, de fet, m'indigna que hi hagi una llei que a mi em negui un dret que per mi és inherent. I és el dret de construir la meva identitat, de saber qui soc, de saber d'on vinc."

"Moltes vegades vaig al tren, o alguns amics m'han dit: 'Vaig veure algú que era igual que tu.' I jo penso: 'Ostres, pot ser un germà?'"

"Jo tinc una genètica, que és herència del meu pare, i jo tinc dret a saber d'on prové aquesta genètica, perquè és la meva genètica."

 

 

Un  debat bioètic

El Comitè de Bioètica Espanyol, organisme assessor però no vinculant del Ministeri de Sanitat, ha emès un informe en què recomana aixecar l'anonimat dels donants d'òvuls i esperma per a la reproducció assistida, si la criatura, quan es fa gran, ho demana.

 

Un 30% dels processos de reproducció assistida a Espanya es fan gràcies a la donació d'òvuls o esperma. La llei actual, del 1988, prima el dret a la intimitat del donant --i també la dels pares-- per sobre del dret a la identitat del fill. ​

El professor De Montalvo considera que cal modificar la llei vigent per permetre que els fills de la reproducció assistida puguin conèixer el seu orígen genètic.

"El nen té dret a conformar la seva identitat; conèixer el passat, l'origen biogràfic,  forma part d'aquesta identitat. Nosaltres no diem que el nen l'hagi de conèixer, sinó que el que plantegem és que la pugui conèixer.

Hi ha persones que per entendre's a si mateixes volen conèixer la seva biografia genètica, quin és el seu origen biològic. I hi haurà fills de la reproducció humana assistida (RHA) per als quals no és necessari ni indispensable."

D'altra banda, aquesta opinió no la comparteixen altres professionals, com la doctora Elisabet Clua Obrador, responsable del programa de donació d'òvuls i embrions Dexeus Dona. No estan d'acord que es pugui saber la identitat del donant i ho veuen innecessari i utòpic.

Dra. Clua: "És donar molta importància a la genètica pensar que la identitat d'una persona no es pot desenvolupar bé si no es coneix la identitat de la persona que va donar els òvuls."

"La llei pot dir una cosa, però els pares a casa seva faran el que voldran, faran el que voldran. I quants pares els diran als nens que són fruit d'una donació? Pocs. I quants els diran que poden saber la identitat del donant? Molts menys."

Un dret que tenen els fills adoptats

Els experts en fertilitat recomanen explicar als fills, des de ben petits --entre els 3 i 8 anys-- la manera com han estat concebuts. Però el fet de coneèixer la identitat dels pares biològics divideix els pares.

Els que hi estan a favor consideren que és un dret semblant al dels nens adoptats, que des del 2015 la llei els permet conèixer l'origen biològic.

"No ho estem equiparant a l'adopció, però sí que és cert que estem parlant del mateix dret, el dret a conèixer el meu origen biològic i el dret a conformar la meva identitat."

Els que hi estan en contra consideren que "no hi ha experiènia vital" que ho justifiqui.

"És molt diferent. En l'adopció, un nen ha estat abandonat i pot ser que ja tingui unes vivències i una experiència. A la donació no hi ha abandó, i no hi ha cap vivència ni experiència vital."

Menys donacions?

Els detractors d'aixecar l'anonimat, com la doctora Clua, pronostiquen conseqüències dràstiques.

"Hi haurà una disminució de donants, segur. El que farà és que hi hagi moltes parelles que no puguin tenir fills, és tal qual."

En altres països, com Anglaterra, en un principi hi va haver aquesta davallada, però després es va anar recuperant, amb un canvi de perfil del donant.

"No estem parlant de conèixer el pare, estem parlant de conèixer el progenitor. És molt diferent. Un nen té el seu pare, però potser vol saber qui va ser el seu progenitor, per conèixer la seva biografia, el seu passat biogràfic."

I és que, saber-ne la identitat en cap cas implicaria cap dret de filiació.

La legislació a Anglaterra, Suècia, Alemanya, Holanda i Portugal, ja ho accepta. L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa planteja l'abolició de l'anominat dels donants, mentre que la Unesco ho farà aviat.