Fer roba sostenible, missió impossible: "Ni els amics entenen el preu que demanes"

Fer roba sostenible, missió impossible: "Ni els amics entenen el preu que demanes"

La indústria de la moda és la segona més contaminant, tot i així les dificultats per produir teixits més respectuosos amb el medi ambient són moltes
Gemma Navés Palou Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

La indústria de la moda és la segona més contaminant després de la del petroli. Per produir un sol parell de texans, per exemple, es fan servir  2.000 litres d'aigua, si es compta des del conreu del cotó fins a la producció. Les principals firmes de moda acaben de signar un acord per reduir la seva petjada ecològica, el Fashion Pact.

Una trentena de firmes del sector, com Inditex, Chanel o Carrefour, s'han compromès a eliminar les bosses de plàstic d'un sol ús el 2030, utilitzar energies 100% renovables durant la pròxima dècada i neutralitzar les emissions de carboni el 2050. Les empreses tèxtils són responsables d'usar el 20% dels recursos hídrics del planeta i provoquen el 10% de les emissions de CO2.

 

Una carrera d'obstacles

Però tan difícil és fabricar roba sostenible? El nombre de firmes de roba que tenen la certificació de tots els seus components i de tot el procés de producció com a sostenible són encara testimonials. Fins i tot, gent que porta anys en el sector i intenta muntar una marca respectuosa amb el medi ambient es troba amb fortes traves.

 

 

Després d'anys de vendre roba de firmes internacionals a botigues multimarca de Barcelona, una de les filles del representant de la marca Tiffosi, va voler dissenyar una col·lecció de bany amb teixits reciclats. Mireia Pereira va preparar-se a fons cursant tota mena de màsters per poder desenvolupar-ho, però es va topar amb la realitat del mercat.

"Després de 3 anys de barallar-me amb patronistes i per poder tenir a punt la col·lecció per presentar-la en una fira, em van deixar tirada. Vaig haver d'anar-hi amb unes samarretes. No van ser capaços de fer-me les peces de bany tal com els hi demanava ni en els terminis que els demanava"

Segons Pereira, passava a la cua de totes les comandes "perquè els demanava una sèrie curta i ells prefereixen clients de grans quantitats".

 

 

Però el problema principal ha estat, d'acord amb la seva experiència, que "el mercat no vol pagar ni un euro més, per molt fantàstic que diuen que és que la roba sigui orgànica. En altres països, més conscienciats, això no passa". Com a anècdota explica que, fins i tot els seus amics, que havien viscut el patiment de tot el procés de producció, li demanaven descomptes.

"Si ni els teus amics entenen que el preu que demanes és el preu que val i que el marge és mínim és com donar-se cops contra una paret. Estem acostumats que una samarreta valgui 15 euros. Doncs bé: si és sostenible, haurem de pagar, com a mínim, el doble, i la gent no vol".

Batibull de certificacions

Aconseguir les certificacions de tots els materials per produir les peces de bany va ser una altra batalla perduda. La raó és que n'hi ha moltes de diferents i cadascuna implica un cost molt elevat. Per Pereira, és un batibull i l'dministració, "que no ajuda en res, ho hauria de resoldre i que només hi hagués una certificació de referència. No pot ser que, si uses materials certificats, hagis de demanar, a més, una altra certificació del teu procés perquè al final acaba sent inviable econòmicament."

Trobar fibres reciclades o orgàniques també ha estat una de les grans dificultats. La producció de cotó o polièster sostenible és molt baixa a nivell mundial. De fet, els grans fabricants mundials de robes fan servir fibres d'aquesta mena d'una forma purament testimonial, tot i que s'han compromès a augmentar-ho.

 

 

I els grans fabricants, què fan?

La firma sueca H&M diu que tot el seu cotó serà reciclat l'any vinent. Mango usarà un 50% de cotó sostenible al 2022, mentre que Inditex ha anunciat que tan el seu cotó, com el lli i el polièster seran sostenibles al 2025. A més, tots hauran de reciclar la roba usada, en comptes de cremar-la com es fa ara. El director del clúster català de la moda, David García, considera que serà una gran oportunitat de negoci.

"Actualment, es crema el 80% de la roba usada a la Unió Europea. Si totes aquestes tones de material es separés i es recicles es podria reutilitzar i tornar a la cadena de producció. Caldrà desenvolupar la tecnologia per poder seleccionar i separar cada tipus de fibra"

De moment, la Unió Europea va canviar la normativa l'any passat i ara els estats hauran d'obligar els fabricants a reciclar la roba en contenidors, tal com ja s'ha fet amb el paper o el vidre.

ARXIVAT A:
Moda Crisi climàtica

Judici del procés

El més llegit

AVUI ÉS NOTÍCIA