Fer exercici pot prevenir l'Alzheimer gràcies a una proteïna segregada pels músculs
La irisina, que es genera amb l'exercici físic, millora la capacitat d'aprenentatge i la memòria en ratolins amb la malaltia
L'exercici físic s'ha mostrat efectiu per prevenir o alentir l'Alzheimer. Ara, un equip internacional ha descobert part del mecanisme que explica aquests efectes beneficiosos.
La clau és una proteïna anomenada irisina, que els músculs alliberen durant l'exercici. Els científics han demostrat que aquesta proteïna i el seu precursor, anomenat FNDC5, actuen en el cervell i milloren capacitats cognitives com la memòria en ratolins amb Alzheimer.
La recerca l'ha fet un ampli equip encapçalat per Fernanda De Felice Universitat Federal de Rio de Janeiro (Brasil) i s'ha publicat a la revista "Nature Medicine".
El 2012, es va descobrir que la irisina secretada pels músculs actuava en diversos teixits de l'organisme. L'activitat metabòlica de la proteïna la va convertir en candidata per intervenir en malalties com obesitat, diabetis i d'altres. Més recentment, es va descobrir que també actuava en el cervell.
Nivells baixos en malalts d'Alzheimer
En aquest estudi, els autors demostren que els nivells d'irisina en el cervell d'humans que tenen Alzheimer són baixos. I constaten el mateix en ratolins modificats genèticament perquè desenvolupin la malaltia.
Després, els investigadors van sotmetre alguns ratolins a exercici físic. Això va dur tant a un augment dels nivells d'irisina, com a millores en l'aprenentatge i la memòria dels ratolins.
El paper de la irisina i del seu precursor van quedar clars quan els investigadors van inhibir la seva activitat en el cervell. Els efectes beneficiosos de l'exercici desapareixien. En canvi, quan s'administraven irisina o el seu precursor, també es produïen uns efectes positius semblants als que es derivaven de l'exercici físic.
Les proves s'han fet en ratolins de laboratori (Rama-Creative Commons)
Possible eina de diagnòstic i terapèutica
En un comentari que acompanya l'article, Xu Chen i Li Gan, de la Universitat de Califòrnia, destaquen la importància d'aquest treball. En primer lloc, perquè els nivells baixos d'irisina en el cervell de malalts d'Alzheimer la converteixen en una eina potencial de diagnòstic i de seguiment de la malaltia. D'altra banda, les proves consistents que la irisina compensa els dèficits cognitius, fins i tot si s'administra directament, la fan candidata a un possible tractament.
Per això, però, falten més estudis, com reconeixen els autors. Primer de tot, cal confirmar en humans els efectes vistos en ratolins. També cal comprendre el mecanisme concret pel qual la irisina afavoreix les capacitats cognitives. En tot cas, la recerca explica per què l'exercici físic pot prevenir o alentir alguns símptomes de l'Alzheimer. I dona més consistència a recomanar-lo per fer front al risc de tenir la malaltia o a la seva evolució.
