Sentir "enxaneta" i "acotxador" a Vallecas: la història de la colla castellera de Madrid

Un antic gimnàs del barri madrileny de Vallecas és, des de fa unes setmanes, el nou local d'assaig de la Colla Castellera de Madrid. L'obertura de l'espai, que subvenciona el Cercle Català de Madrid, permetrà a aquesta colla consolidar un projecte casteller que ja suma cinc anys de vida.

L'any 2017, un grup de catalans residents a Madrid -- alguns amb experiència prèvia fent castells a Catalunya i d'altres no -- van fundar la colla, amb el color vermell com a protagonista.

Poc a poc, més persones van anar sumant-se al grup, fins a arribar al centenar de camises.

Assajaven en poliesportius municipals de Madrid, al costat d'equips de bàsquet i de futbol. La pandèmia els va deixar molt tocats, van estar dos anys amb una activitat mínima, però ara el grup ha tornat a revifar i ja suma una setantena d'integrants.

Ferran de Batlle i Boix, president de la Colla Castellera de Madrid, explica que molts amics seus quan descobrien que feia castells li deien: "I això què és?". I en cas de saber-ho: "Però això es fa Madrid, això no és una tradició catalana?".

Després de cinc anys, però, estan contents de veure com cada cop hi ha més madrilenys que saben que són els castells gràcies a les actuacions que fan a la ciutat. Tot i així, lamenten no rebre cap tipus de suport institucional.

Un grup casteller molt heterogeni

Més de la meitat de les setanta camises que actualment hi ha a la Colla Castellera de Madrid no són catalans. De fet, al grup hi trobem castellers nascuts a Madrid, a altres comunitats autònomes i fins i tot de països com el Regne Unit o Ucraïna.

A més, el 90% dels integrants de la colla mai havien fet castells abans i, per tant, això dificulta que puguin fer castells molt complexos. Tanmateix, entre els seus èxits hi trobem alguns castells de 6 i un premi a la colla castellera amb un creixement més ràpid, segons explica el president.

Un equip de TV3 ha acompanyat la colla en un dels assaigs setmanals i ha pogut comprovar com hi ha molta canalla, gent de diverses edats i procedències i una particularitat molt especial: la combinació del català i el castellà en les converses i també en la forma de cantar els castells.

Magdalena Burtrà, nascuda a Barcelona, explica que hi ha paraules com "enxaneta" o "acotxador" que no existeixen en castellà i, per tant, s'expliquen en català.

Burtrà diu que molts castellers madrilenys s'han animat a estudiar la llengua, tot i que parlar en castellà a la colla sigui el més habitual.

Entre els castellers hi trobem famílies senceres --de pare català i mare madrilenya, per exemple --, catalans que feien castells a Catalunya i ara viuen a Madrid, catalans que mai havien fet castells abans, gallecs i madrilenys que van veure una actuació i van decidir apuntar-s'hi o fins i tot britànics que van ser seduïts pels castells durant una conversa informal en un bar.

Sigui com sigui, tots tenen l'objectiu de recuperar els castells de 6 que feien abans de la pandèmia, quan tenien més pinya.

Actuacions en solitari, dues diades anuals a Madrid i visites a Catalunya

A Catalunya, molts grups castellers visiten periòdicament altres ciutats per participar en les corresponents diades. A Madrid, en canvi, la pràctica totalitat d'actuacions han de fer-les sols.

Així i tot, almenys un cop l'any intenten participar en alguna diada castellera en terres catalanes i dos cops l'any --per Sant Jordi i a la tardor-- organitzen diades a Madrid i conviden colles catalanes.

Aquest dissabte, 22 d'octubre, els convidats han estat els Nois de la Torre, el grup casteller de Torredembarra. En aquesta ocasió, la cita era a la cèntrica plaça d'Espanya, però la previsió de pluja ha obligat a traslladar la trobada a La Moncloa.