Cinquè aniversari del regnat de Felip VI (EFE)
Madrid

Felip VI compleix cinc anys de regnat marcats pel procés català

El rei Felip VI ha celebrat al Palau Reial de Madrid els seus cinc primers anys de mandat defensant la seva neutralitat

RedaccióActualitzat


El rei Felip VI ha celebrat el cinquè aniversari del seu regnat al Palau Reial de Madrid, on ha presidit l'acte d'imposició de condecoracions a ciutadans i des des d'on ha volgut defensar la seva neutralitat. Ha apel·lat al "destí col·lectiu" d'Espanya, tot i que, per ara, el seu regnat ha estat marcat per la situació política a Catalunya. L'escletxa amb part de la societat catalana és va accentuar arran del seu discurs del 3 d'octubre del 2017, dos dies després del referèndum.

 

"Vull reafirmar el compromís de servei al conjunt dels espanyols, que des del primer moment ha guiat les meves actuacions com a cap d'estat, una responsabilitat que va unida a una confiança plena al nostre destí col·lectiu en democràcia i llibertat."

 

Intervenció de Felip VI al Palau Reial de Madrid (EFE)


Cinc anys de regnat convuls

Felip VI va arribar al tron el 19 de juny del 2014 amb la institució desprestigiada per afers com la cacera a Botswana del rei Joan Carles i, sobretot, per la imputació de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarín pel cas Nóos. Amb aquestes paraules, la Corona després de l'abdicació del seu pare.

 

"Aquestes són les meves conviccions sobre la corona que des d'avui encarno. Una monarquia renovada per a un temps nou. Afronto la meva tasca amb energia, amb il.lusió i amb l'esperit que obert i renovador que inspira els homes i les dones de la meva generació."

 

Congrés dels Diputats, 19 de juny del 2014

 

Es va convertir en el primer rei espanyol amb estudis universitaris, que parla correctament català. En un discurs oficial a Barcelona l'abril de l'any 1990 va arribar a dir:

 

"Catalunya és la que els catalans volen que sigui"

 

Barcelona, abril 1990

 

Escletxa entre Catalanya i el rei

Tot i aquestes paraules, el procés independentista ha obert una gran escletxa en la relació amb Catalunya. El 2016, el monarca es va negar a rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que li havia de comunicar la investidura de Carles Puigdemont. El rebuig dels sectors independentistes va créixer amb el discurs del 3 d'octubre del 2017, dos dies després de la celebració del referèndum, un dels moments més complexos del seu regnat.

En un discurs televisat, el rei va dir que calia fer front a la "lleialtat inadmissible" dels dirigents independentistes. Amb contundència va defensar que "els legítims poders de l'Estat" han d'assegurar l'ordre constitucional.

 

"Han trencat els principis democràtics de tot Estat de dret. Aquestes autoritats, d'una manera clara i rotunda, s'han situat totalment al marge del dret i de la democràcia. És responsabilitat dels legítims poders de l'estat assegurar l'ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions."

 

Discurs televisat dos dies després del referèndum

 

Des de l'independentisme se l'acusa d'haver emparat les càrregues policials de l'1 d'octubre i d'haver perdut la neutralitat. El distanciament amb les institucions catalanes s'ha fet evident en visites com la del mes passat al Saló del Automòbil de Barcelona, on va coincidir amb el president de la Generalitat. Quim Torra el va evitar i només es van fer una freda salutació.

En les seves visites són habituals les escridassades, com la que va haver d'escoltar quan va anar a Barcelona després dels atemptats de l'agost del 2017.

La seva postura davant del conflicte català també ha tingut altres reaccions. L'11 d'octubre del l'any passat el Parlament el va reprovar i dos mesos després, l'Ajuntament de Girona va demanar que es retirés el títol de princesa de Girona a Elionor. Precisament, l'hereva del tron, que s'ha estrenat fa poc en actes oficials, assistirà aquest any, per primera vegada, a l'entrega dels premis de la Fundació Princesa de Girona.
 

La princesa Elionor, hereva del tron, amb el seu pare (EFE)


Un rei impopular

Conscient de la complexitat de les relacions amb Catalunya, durant aquests cinc anys ha estat la comunitat on Felip VI més actes públics ha participat, després de Madrid. Un dels seus objectius era millorar la imatge de la corona entre els catalans. Però, segons indiquen les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió, no ho ha aconseguit. Fa un lustre, la institució tenia una valoració molt baixa: un 2, però ara encara és pitjor. Els catalans la puntuen amb un 1'8. El que és impossible saber és la valoració a través del CIS, ja que aquest organisme oficial no planteja la pregunta des del 2015.

ARXIVAT A:
Felip VIMonarquiaBorbons
Anar al contingut