Feijóo planta Mañueco: una cosa és pactar amb Vox i l'altra treure'n pit

No és cap secret al Partit Popular que la relació entre Alberto Núñez Feijóo i Alfonso Fernández Mañueco és més aviat freda, distant; no es pot dir que siguin amics. És una evidència que el líder del PP prioritza altres barons autonòmics, com l'andalús Juanma Moreno. Tampoc va agradar gens ni mica a Castella i Lleó que Feijóo els deixés sense cap representant en el nucli dur de la nova direcció del partit.

Amb tot, no deixa de ser sorprenent que el president del PP hagi optat per saltar-se la presa de possessió de Mañueco. No va anar al debat d'investidura al·legant problemes d'agenda i repeteix l'argument, ara amb l'afegit que ha estat el mateix líder del partit qui s'ha creat l'excusa. Ell ha fixat les reunions amb els agents socials just el dia que Mañueco jurava el càrrec.

Conclusió: Feijóo volia evitar el viatge a Valladolid, i no només per una qüestió de falta de sintonia personal. Sigui com sigui, ha fugit d'una fotografia que li esguerrava el discurs d'una nova oposició moderada.

La fotografia que no vol repetir

A la seu del partit del carrer Génova de Madrid encara recorden el desgast d'una imatge que han arrossegat durant temps. Aquella manifestació de la plaça de Colón de Madrid del febrer del 2019 amb Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal compartint protagonisme uns al costat dels altres. D'aquella fotografia només sobreviu políticament el líder de Vox.

Ben aviat es va demostrar que anar de bracet amb l'extrema dreta no va ser una bona decisió ni de Casado ni de Rivera. Feijóo sembla que ha après la lliçó. Sap que sovint les imatges tenen més força que els continguts i que aparèixer aquest dimarts a la seu de les Corts de Castella i Lleó s'hauria traduït en un únic titular: Feijóo i Abascal junts, els líders del PP i de Vox compartint escenari. La manera formal de beneir l'acord del govern de coalició.

Però que ningú no s'enganyi. L'encara president de la Xunta de Galícia ja va donar el vistiplau al govern amb l'extrema dreta; ho va fer amb discreció, quan formalment encara no era president del PP, però ja exercia com a líder de facto. Sense l'autorització de Feijóo a l'acord amb Vox, Mañueco no seria president.

Feijóo no, però Ayuso sí

L'absència del nou president del PP és, per tant, un element més de la seva estratègia. Les enquestes li venen de cara. Pronostiquen un augment en la intenció de vot, estan recuperant votants que van marxar a Vox i alguns sondejos apunten fins i tot a una victòria sobre el PSOE. Hi ha efecte Feijóo i el seu equip pretén evitar qualsevol element que distorsioni la tendència.

Anar a la investidura de Mañueco era un risc. Poc a guanyar-hi i molt a perdre-hi. No vol dir que a partir d'ara la posició amb Vox canviï, tot al contrari. Al PP assumeixen que la fórmula de govern de coalició amb l'extrema dreta s'haurà de repetir en diverses administracions: estan condemnats a entendre's. Però una cosa és fer-ho i l'altra treure'n pit.

Potser l'única dirigent que de manera més desacomplexada ha avalat els pactes amb Vox ha estat Isabel Díaz Ayuso. Ella sí que ha decidit assistir a la presa de possessió de Mañueco. No és una casualitat. Al PP ja li va bé que cadascú jugui els seus rols. Feijóo, que parli d'economia i de gestió, i la presidenta madrilenya, que baixi al fang de la disputa política. De fet, Díaz Ayuso s'ha demostrat com el gran antídot del PP per fer ombra a Vox. On va Ayuso, Abascal queda eclipsat.