Fan obres de rehabilitació al jardí de casa i hi troben un mausoleu d'època romana

Unes obres en un habitatge particular en el nucli urbà de la localitat andalusa de Carmona han deixat al descobert una sorprenent troballa: un mausoleu funerari construït sota terra que consta d'un pou d'accés a una cambra funerària.

Les obres de rehabilitació es feien exactament al jardí de la casa i les restes arquitectòniques trobades es remunten a finals del segle I dC o principis de la següent centúria.

Completament intacte

La particularitat d'aquest descobriment de l'antiga Carmo romana és que es troba "completament intacte", segons ha informat l'Ajuntament d'aquesta població que reuneix un important llegat patrimonial d'època romana com la necròpolis i l'amfiteatre.

En tres d'aquestes urnes, a més, hi figuren uns gravats que podrien correspondre al nom dels difunts. En el seu interior s'hi han trobat restes de cendres i diferents elements d'aixovar, com ungüentaris.

Dues de les urnes funeràries del mausoleu descobert a Carmona

En els espais que hi ha entre els nínxols i per terra hi havia recipients com plats i gots de vidre i ceràmica, on es dipositaven les ofrenes funeràries.

A més, el revestiment de la cambra funerària està ben conservat, i manté part de la seva decoració de motius geomètrics en la volta i les parets.

L'arqueòleg municipal de Carmona, Juan Manuel Román, ha assenyalat la importància d'aquesta troballa:

"Fa més de 35 anys que no trobàvem a Carmona una tomba en aquest magnífic estat de conservació, sense patir cap tipus d'espoli al llarg dels segles, cosa que permetrà seguir aprofundint en el coneixement de la cultura funerària en època romana."

Qua farà el propietari amb el mausoleu?

Al propietari de l'habitatge, se li ha presentat un dilema. Ara dubta de tornar a enterrar el mausoleu, una vegada s'hagi estudiat, o exposar-lo de manera permanent perquè el puguin visitar arqueòlegs i altres estudiosos sempre que vulguin.

Aquest mausoleu, segons Juan Manuel Román, formaria part de la necròpolis romana situada a l'oest de la ciutat romana, a l'entorn de la Via Augusta.

L'alcalde de Carmona, Juan Ávila, que ja ha visitat la cambra, ha felicitat el Servei Municipal d'Arqueologia per aquest descobriment "que demostra un cop més la riquesa arqueològica de la nostra ciutat", i ha agraït la col·laboració tant dels propietaris de l'habitatge com de la Conselleria de Cultura i Patrimoni Històric.

Part de la necròpolis romana de Carmona

La Carmo romana

L'espectacular Carmona, Carmo per als romans, a 33 quilòmetres de Sevilla, ens mostra com era una ciutat romana tipus. Juli Cèsar li va atorgar l'estatus de municipi i el dret a encunyar moneda. El conjunt arqueològic també deixa clar que va ser una ciutat de molta rellevància en època romana.

La ciutat compta amb una magnífica necròpolis amb més de 250 tombes i l'amfiteatre que s'aixeca poderós al costat del conjunt funerari. També destaquen: el carrer Prim, que era l'antic "Cardus maximum". La plaça de San Fernando, que havia estat el fòrum. Les excavacions a la plaça Julián Besteiro. La porta de Còrdova, reformada pels almohades, i actualment d'aspecte barroc, ja que va ser rehabilitada el 1688. I finalment el pont romà.

Tots aquests monuments i la gran quantitat de restes escultòriques, ceràmiques i mosaics que s'hi han trobat ens parlen d'una ciutat privilegiada durant la civilització romana, però també en etapes posteriors.

Mosaic polícrom romà de Carmona