Famílies i persones de més de 50 anys, empeses a compartir pis: una realitat amagada
Barcelona, la ciutat més cara per llogar una habitació a Espanya: el preu hi ha pujat un 3% l'últim any
Famílies i persones de més de 50 anys, empeses a compartir pis: una realitat amagada
Barcelona

Famílies i persones de més de 50 anys, empeses a compartir pis: una realitat amagada

Barcelona, la ciutat més cara per llogar una habitació a Espanya: el preu hi ha pujat un 3% l'últim any

Actualitzat
TEMA:
Habitatge
Famílies i persones de més de 50 anys, empeses a compartir pis: una realitat amagada
L'habitatge compartit forçós un fenomen que no és prou visible per a l'administració (Piqsels)

El lloguer d'habitacions s'ha encarit gairebé el 3% l'any passat a Barcelona, que continua sent la ciutat amb el lloguer d'habitacions més car de l'Estat. La dificultat, agreujada per la crisi de la Covid, d'accedir a l'habitatge ha fet que, aquesta modalitat, fins ara dirigida bàsicament a estudiants i joves, ja s'ha convertit, per a una part de la població més vulnerable, en l'única possibilitat assumible econòmicament.

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, denuncia les situacions de sensellarisme ocult i infrahabitatge en un informe sobre l'habitatge compartit forçós que analitza si compleixen les condicions dignes i adequades al dret de totes les persones a l'habitatge. La síndica no és optimista i veu "inassolible" la fita necessària d'arribar abans del 2017 un 15 % de l'habitatge social a la ciutat.

Qui comparteix habitatge?

El fenomen s'ha estès a edats i situacions diverses, com ara famílies joves o monoparentals, amb fills petits o adolescents, pensionistes, persones de més de 50 anys soles, joves mileuristes, també immigrants, que tenen com a denominador comú que comparteixen pis o una habitació perquè no poden accedir a un habitatge propi. Malgrat tenir un sostre, no senten que tinguin una llar.

Les persones i famílies que han de compartir forçosament un habitatge no tenen prou recursos per accedir a un habitatge del mercat privat i, a causa de la insuficient oferta pública, tampoc no tenen l'esperança d'accedir a habitatges de protecció oficial a curt o a mitjà termini.

La síndica també ha denunciat la falta de dades a l'hora de fer l'informe elaborat per la càtedra de l'Habitatge de la Unesco, de la Universitat Rovira i Virgili, per analitzar aquest fenomen, informe molt necessari per fer propostes que millorin la situació i la seguretat de les persones. Segons Sergi Nasarre, director de la càtedra, hi ha dades que s'han de deduir del cens, quan "ens trobem que, per exemple, en un barri com Ciutat Vella, l'1% del cens són habitatges on hi viuen més de 5 persones. Per això diem que és un problema ocult."

Famílies i persones de més de 50 anys, empeses a compartir pis: una realitat amagada
No només els joves tenen dificultat per accedir a l'habitatge i es veuen empresos a compartit

 

Dret a un habitatge digne i adequat

L'informe conclou que el lloguer de pisos compartits o habitacions no compleix els requisits que estableix l'ONU per considerar un habitatge digne i adequat: ser assequibles, tenir condicions d'habitabilitat i tenir seguretat jurídica.

Un habitatge no és digne si no es pot considerar una llar i l'informe alerta que no tenir-hi accés augmenta el risc de pobresa i d'exclusió social:

"La transcendència de no poder disposar d'un habitatge digne i a un preu raonable té uns efectes psicosocials més profunds, ja que impedeix la realització d'altres aspectes de la vida, com són la independència personal, la formació personal, l'accés al treball, l'accés a l'oci i a la cultura, i a formar una família amb els membres que es desitgi. Els experts i professionals constaten que les dificultats per accedir a un habitatge estable incrementen el risc de pobresa i exclusió social, creant així un cercle que és difícil de trencar."

Barcelona, els lloguers més cars

Un habitatge no és assequible, segons ONU, si el cost posa en perill o dificulta tenir prou recursos per cobrir altres drets humans dels ocupants. Barcelona és, des del 2015, el municipi on els lloguers dels habitatges són els més cars d'Espanya.

El 2018 només hi havia 10.000 habitatges buits per llogar, en un parc de més de 800.000 habitatges en total. La crisi actual pot fer augmentar l'oferta d'habitatges de lloguer, però, segons l'estudi, també ha fet empitjorar la situació econòmica de moltes famílies.

L'informe recull dades de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge del 2018, que diuen que una llar amb ingressos mitjans de 3 vegades el sou mínim interprofessional (SMI), havia de destinar el 43,5% del sou a pagar un lloguer mitjà, sense comptar-hi les despeses de subministraments. El lloguer de tot un habitatge ha augmentat un 3% interanual i el lloguer d'habitacions s'ha encarit un 2,9% l'any 2019.

Habitabilitat: sensellarisme ocult

El concepte d'habitabilitat té en compte, per una banda, l'estat de l'habitatge. D'acord amb Eurostat, "el 16 % de la població total de Catalunya resideix en habitatges amb diversos problemes, com ara goteres, humitat o portes i finestres en mal estat, entre d'altres". Però l'informe recull conceptes com la massificació, l'infrahabitatge o el sensellarisme ocult.

Com més car és un habitatge, més persones el compartiran per assumir-ne els costos. La massificació en pisos pastera, rusc o de llits calents es considera un infrahabitatge, com també ho és viure en contenidors, cases mòbils, centres d'acolliment, nínxols, hostals o centres d'acollida, perquè, tot i poder ser considerats domicilis en un padró, no es poden considerar llars. L'informe denuncia el sensellarisme ocult, és a dir, les persones que viuen sota un sostre, però no tenen llar. El fet de compartir un habitatge amb familiars o amics, encara que sigui temporalment, també se'n considera.

 

Famílies i persones de més de 50 anys, empeses a compartir pis: una realitat amagada
Habitatge (CCMA)

Seguretat jurídica

L'informe també denuncia la inseguretat jurídica, ja que el lloguer d'habitacions "no està definida legalment i tampoc no és clar quin és el règim jurídic que el regula."

"Especialment quan es tracta d'economia submergida i les persones estan en situació d'alta vulnerabilitat per altres circumstàncies personals. Per tant, les persones desconeixen el règim de drets, obligacions i garanties que se'n deriven, amb les problemàtiques que això implica en la pràctica, com per exemple: si els poden incrementar el preu que tenen acordat, en quines condicions els poden fer fora, què poden exigir al propietari sobre les condicions d'habitabilitat, quin és el procés de manteniment o reparació de desperfectes, l'ús dels espais compartits o els límits de la convivència."

La síndica reclama que "sigui quina sigui la forma jurídica que adopti, cal que el contracte de lloguer doni prou estabilitat a l'arrendatari".

La síndica també ha denunciat la falta de dades sobre aquest fenomen mal regulat i submergit, per poder fer "polítiques per dignificar recursos i persones i eradicar males praxis".

"Respecte de l'habitatge compartit, cal una diagnosi que permeti identificar totes les situacions d'exclusió residencial existents a Barcelona, sobretot posant especial èmfasi en el sensellarisme ocult (pensions, pisos rusc, etc.)."

I reclama mecanismes d'informació sobre els drets i les obligacions de les persones en el lloguer d'habitacions, com es fa per als habitatges. I reclama un pacte entre totes les administracions per "planificar, prioritzar i pressupostar" les polítiques necessàries per garantir l'accés a l'habitatge a Barcelona.

ARXIVAT A:
Habitatge Economia de butxaca Pobresa Covid-19
Anar al contingut