Les famílies han de fer d'infermers dels fills a l'escola perquè la llei no es compleix

Les famílies alerten que els centres escolars no tenen personal sanitari per als nens amb malalties cròniques, un any i mig després de l'aprovació del decret de l'escola inclusiva
Les famílies han de fer d'infermers dels fills a l'escola perquè la llei no es compleix

Les famílies han de fer d'infermers dels fills a l'escola perquè la llei no es compleix

Les famílies alerten que els centres escolars no tenen personal sanitari per als nens amb malalties cròniques, un any i mig després de l'aprovació del decret de l'escola inclusiva
Redacció Actualitzat
TEMA:
Educació
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

L'octubre del 2017 s'aprovava el decret de l'escola inclusiva, que preveu que tots els alumnes han de tenir cobertes les necessitats d'assistència sanitària a dins del centre.

Ha passat un any i mig, i les famílies amb alumnes amb necessitats mèdiques específiques denuncien que no s'està complint. Alerten que falta personal d'infermeria als centres escolars i reclamen al Departament d'Educació els recursos que estableix la llei per poder atendre els nens amb malalties cròniques a l'escola ordinària.

Són infants que poden fer vida normal, però que necessiten atencions especials: nens amb diabetis, espina bífida o epilèpsia, per posar-ne tres exemples. Quan són petits i encara no són autònoms per tenir a ratlla la seva malaltia, necessiten un suport assistencial a l'escola. El departament diu que és la seva prioritat, i dona la raó a les famílies afectades.

Emma-Joana, cures dos cops al dia: una la fa el pare, i l'altra, una infermera

Una de les famílies que pateix la falta de recursos és la de l'Emma-Joana, una nena de quatre anys que va néixer amb espina bífida. Això li suposa dificultats motrius i també per al control dels esfínters; per això necessita rebre cures dues vegades al dia durant l'horari escolar.

 

 

El que no comptava la seva família és que, al fer el pas de l'escola bressol a la de primària, s'hi afegiria una dificultat més, com explica el pare, Rubèn Pocull:

"L'any passat a l'escola bressol, l'Emma-Joana sí que va tenir el suport que ella necessita: un equip d'infermeres i infermers que li feien les cures que ella necessita, dos cops al dia, i al passar a l'escola pública de P3, l'administració ens diu que, aquest curs, les cures que rebíem l'any passat, no les podem rebre."

La mare, Noemí Font, subratlla que no és una cura qualsevol:

"Pensem que no és una cura com qualsevol altra, que és estar davant dels genitals d'un nen, que no fer-ho d'una manera adequada pot portar complicacions. Ens sembla inacceptable que ara que comença P3 ens diguin que això ara ho ha de fer un monitor"

 

 

L'Emma-Joana va a l'escola pública Fructuós Gelabert de Barcelona. Els pares, l'escola i el CAP Sagrada Família han mogut cel i terra perquè una infermera es desplaci fins al centre cada dia a les tres de la tarda per sondar-la. És un dels pocs casos que hi ha a Catalunya. L'horari laboral del pare li permet fer la primera cura a la nena a mig matí.

 

 

"Nosaltres hem fet els esforços d'anar a buscar el personal sanitari, parlar amb ells. L'administració simplement ens ha dit que no ens posarà pals a les rodes, però entenem que no ens pertoca a nosaltres."

"Només aconsegueixes coses donant la pallissa. Però per què he de donar la pallissa, per què he d'estar tot el dia reclamant clemència, si ho contempla la llei?"

Educació reconeix que no hi ha diners

El Departament d'Educació, que té comptabilitzades unes 200 famílies amb necessitats mèdiques específiques, els dona la raó. Reconeix que no hi ha diners per desplegar el decret de l'escola inclusiva. Josep Vallcorba, responsable de l'Escola Inclusiva del Departament Educació, assegura que estan treballant en un acord amb Salut perquè el curs que ve hi hagi un protocol i que personal dels CAP pugui atendre els alumnes que ho necessitin.

"Som plenament conscients que som davant d'un tema que hem de resoldre, que portem molt de temps, i que històricament no s'ha acabat de resoldre mai bé."

"Sí que és veritat que hi ha famílies que fan un sobreesforç en aquest sentit que entenem que no ha de ser així."

"Hem de veure com des del CAP més proper establim uns protocols que siguin sòlids, viables i fiables perquè tothom estigui tranquil."

Jonathan, a classe amb la mare al centre

Sense personal sanitari, sovint són els pares o mares els que s'han de desplaçar al centre per atendre els seus fills o en algun cas, fins i tot es passen tota la jornada escolar a l'escola.

El cas del Jonathan n'és un bon exemple. Fa 4t d'ESO i durant totes les hores que és a classe, la seva mare no es pot moure del centre. Té epilèpsia refractària, una malaltia que li provoca convulsions diàries que li fan perdre el coneixement i que sovint s'han de tractar amb medicació rectal.

 

 

A Tordera han trobat el que no van trobar a Lleida, d'on són. L'escola de primària estava superada per la situació i a 5è els van dir que el nen havia de continuar els estudis a casa.

La família va moure cel i terra fins que, a més de dos-cents quilòmetres, van trobar un institut que acceptés el Jonathan. Això sí, amb la condició de tenir la mare sempre allà. L'altra cara de la moneda: la mare no pot treballar, ha hagut de renunciar al seu futur professional, amb tot el que això comporta.

Una infermera a cada escola

La mare, Sesa Cameán, forma part d'un grup de famílies que reclamen que hi hagi una infermera a cada escola, que s'incorpori la figura de la infermera escolar com un membre més de la comunitat educativa. Creuen que podria fer assistència als infants amb malalties cròniques i també donar consells a la resta d'alumnes de promoció de la salut.

Estan recollint firmes i aviat ho aniran a exposar al Parlament.

ARXIVAT A:
Educació

VÍDEOS RELACIONATS