Falten nous antibiòtics per combatre l'augment de bacteris multiresistents

En 30 anys es passarà de 700.000 morts l'any a tot el món a 10 milions, per infeccions que els antibiòtics no poden curar
Falten nous antibiòtics per combatre l'augment de bacteris multiresistents

Falten nous antibiòtics per combatre l'augment de bacteris multiresistents

En 30 anys es passarà de 700.000 morts l'any a tot el món a 10 milions, per infeccions que els antibiòtics no poden curar
Mònica Bertran Actualitzat
TEMA:
Salut
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Cada any moren a Espanya 29.000 persones infectades per un bacteri resistent als antibiòtics. Un nombre que, a nivell mundial, arriba a l'esfereïdora xifra de 700.000. I això és en l'actualitat.

Si no es troben nous antibiòtics, s'estima que el 2050 moriran 10 milions de persones, perquè cada vegada hi ha més bacteris que es fan resistents. I aquest ja és un dels principals problemes de salut pública mundial.

L'Organització Mundial de la Salut ja ha senyalat quatre bacteris contra els quals és urgent trobar nous tractaments perquè els actuals no funcionen.

En els últims 30 anys, només s'han creat dos nous antibiòtics. La raó és la falta d'interès de les farmacèutiques, que no els troba rendibles.
 

A la recerca de solucions

Durant tres dies, experts de tot el món s'han reunit  per buscar solucions en el B-Debate, unes jornades al CosmoCaixa, una iniciativa de Biocat i la Caixa, en aquest cas coorganitzat L'Institut de Salut Global (IsGlobal) de Barcelona.

Jordi Vila, cap de Microbiologia de l'Hospital Clínic i colíder del B-Debate, explica quin és el princi

"Un grup petit de recerca pot arribar a tenir una molècula bona, i pot arribar a fer estudis preclínics, amb animals, de toxicitat, etc. Però arriba un moment que la molècula ha d'entrar en fase clínica, d'assajos clínics, que és amb humans. El cost d'aquests assajos clínics és molt elevat i una petita biotec o un grup de recerca petit no ho pot assumir això."

Un exemple d'això és el grup de recerca dirigit per Sara Soto d'IsGlobal, que treballa des de fa cinc anys en el descobriment de nous antibiòtics a partir de microalgues.

"Són uns organismes que requereixen defenses per viure en aquest ambient,que conviuen amb bactèries, amb altres algues superiors, amb esponges, amb un munt d'organsmes. Aleshores elles, per defensar-se, segreguen unes mol·lècules a l'exterior que els ajuden de defenses. I moltes d'aquestes mol·lècules tenen activitat antibacteriana."

 

 

Ja estan provant quatre molècules en animals, amb bons resultats. Per aquesta investigació compten amb una subvenció europea fins a finals d'any, que confien renovar. Però quan arribin a la fase clínic, ja compten que es trobaran amb el desinterès de les grans farmacèutiques.

No veuen rendible fer grans inversions en antibiòtics, que són tractaments curts -generalment d'una setmana. A més, la durada de les patents -10 anys - limita el temps per recuperar-la abans que surtin els genèrics.

Per  incentivar aquesta recerca, els Estats Units i la Unió Europea proposen col·laborar-hi amb finançament públic, allargar la durada de les patents i fer més àgils els tràmits previs a la comercialització. I és que si no apareixen nous antibiòtics, augmentarà molt la mortalitat per infeccions, perquè cada vegada hi ha més bacteris resistents als que ja tenim.
 

Per la nostra banda, els ciutadans també hi podem fer alguna cosa per combatre els bacteris multiresistents: un ús responsable dels antibiòtics, només amb recepta mèdica i tenint cura de fer tot el tractament complet. I també un gest ben senzill: rentar-nos sovint les mans és la manera més eficaç d'evitar la propagació dels bacteris.
 

ARXIVAT A:
Salut

VÍDEOS RELACIONATS