Falsterbo diu "Adéu, Paf", un disc de comiat amb una estrofa sorpresa pel drac

La versió que en fan Ramon Miravet i Andrea Motis al disc inclou una estrofa original mai editada que revela un final nou de la cançó més trista del cançoner infantil català

Actualitzat

Després de més de 50 anys de carrera, el grup de folk Falsterbo s'acomiada. El grup format pel doctor Eduard Estivill, Montse Domènech i Jordi Marquillas ha enregistrat un últim disc, "Adéu, Paf".

En aquest disc el grup no només acaba la seva trajectòria, sinó que traspassa a les veus de Ramon Miravet i Andrea Motis aquesta cançó emblemàtica, que ha marcat més d'una i de dues generacions de nens, pares i avis.


Ara, la versió gravada en aquest últim disc té una sorpresa, un últim regal: inclou l'última estrofa de la cançó mai enregistrada. Una estrofa que reconcilia els amics del Paff amb aquesta cançó que té un dels finals més tristos del cançoner infantil mundial.

"Els dracs viuen per sempre/ però els nens es fan grans/ va conèixer altres jocs pel món/ que li van agradar tant/ que una nit molt grisa i trista/ el nen el va deixar/ i els brams de joia d'aquell drac/ es van acabar.
Doblegant el seu llarg coll/ el drac es va allunyar./ Semblava que estava plovent/ quan es va posar a plorar./ Tot sol molt trist i moix/ el drac es va allunyar/ i a poc a poc, molt lentament,/se'n va tornar al fons del mar."

Ara, Falsterbo descobreix una última estrofa que ja va escriure el seu autor original, el poeta Leonard Lipton, però que el seu amic Peter Yarrow, que hi va posar la música, no va incloure, ni cantar mai.

"El fons del mar dels somnis en Paf t'està esperant; si el crides quan t'adormis vindrà a jugar saltant, perquè de nens n'hi ha sempre i alguns mai no es fan grans i el Paf es posa alegre si el cridem tots cantant..."


L'origen del Paf

"Paf, el drac màgic", com va dir Eduard Estivill, al programa Preguntes freqüents de TV3, és "patrimoni cultural del país". Al contrari del que molts pensen, no és una cançó original catalana, però és una de les que s'han fet més populars de la mà de Falsterbo.

Peter Yarrow, era component del grup de folk nord americà Peter, Paul and Mary, que la van començar a cantar el 1961 en les seves actuacions en directe, però no la van enregistrar fins el 1963.

A Catalunya, la cançó la va adaptar al català Joan Boix, que juntament amb Eduard Estivill i Amadeu Bernadet van formar Falsterbo 3, el 1967. "Paf, el drac màgic" es va enregistrar en el primer LP del grup, "Flok", el 1971, tot i que ja havia aparegut en gravacions anteriors.

La versió del "Paf" que Falsterbo ha cantat des de fa anys a tots els concerts és de Ramon Casajoana, fins que, com diu Edurad Estivill, "s'ha convertit en popular per a quatre generacions". I l'última estrofa l'ha adaptada un excomponent del grup, Isidre Marí.

Adéu, Falsterbo

Eduard Estivill diu que després de 53 anys cantant "és molt difícil acabar d'una forma digna" i amb aquest disc han "volgut fer una transició". Ramon Miravet i Andrea Motis, amb la seva versió del "Paf", "són el relleu", diu Estivill. Amb ells, Falsterbo farà una gira l'any que ve, que acabarà amb un últim concert al Palau de la Música:

"Farem que el drac es quedi al cor de tots vosaltres."

Eduard Estivill, el conegut doctor del mètode Estivill per fer adormir els nens, és l'únic component fundador del Falsterbo actual. Amb 19 anys va començar a cantar amb Joan Boix. El 1967, tots dos i Amadeu Bernadet van crear el grup Falsterbo 3. Un any després, Montse Domènech, -- parella des d'aleshores d'Estivill--, s'hi va incorporar quan Boix va deixar temporalment el grup.

Al 1970, Boix va tornar i Berrnadet va marxar. Aquest grup històric "mai ha viscut de la música, sinó que sempre ha estat una afició", segons explica Estivill, i va anar mantenint l'activitat amb alts i baixos, gravant alguns discos, també com a membres del Grup de Folk que el 1975 es va dissoldre.

El 1982, Estivill i Domènech reactiven el grup amb el nom de Falsterbo, fins al 1987, que celebren els 20 anys amb un disc amb col·laboracions com la de Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta o Quico Pi de la Serra.

El grup atura l'activitat musical per dedicar-se a la família i les seves carreres professionals. El 1999, amb Isidor Marí, amb qui havien col·laborat amb el Grup Uc, recuperen l'esperit d'aquests dos grups de folk, amb Falsterbo Marí. Finalment, l'última reedició de Falsterbo, Estivill i Domènech la componen fa més de 10 anys amb el músic Jordi Marquillas i l'Albert Guitart.

ARXIVAT A:
Cultura popularMúsica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut