Factors que determinen la gravetat de la Covid: edat, sexe, patologies i grup sanguini
No hi ha un únic element que influeix en el fet que el coronavirus sigui més o menys greu: algunes persones passen la infecció asimptomàticament, d'altres de forma més o menys greu i alguns pacients poden arribar a morir
Factors que determinen la gravetat de la Covid: edat, sexe, patologies i grup sanguini
Mostres de pacients amb Covid, en un laboratori de l'estat de Manaus, al Brasil (EFE / Raphael Alves)
Mostres de pacients amb Covid en un laboratori de l'estat de Manaus, al Brasil (EFE / Raphael Alves)

Factors que determinen la gravetat de la Covid: edat, sexe, patologies i grup sanguini

No hi ha un únic element que influeix en el fet que el coronavirus sigui més o menys greu: algunes persones passen la infecció asimptomàticament, d'altres de forma més o menys greu i alguns pacients poden arribar a morir

Actualitzat
TEMA:
Coronavirus

Quan fa més d'un any del primer cas de Covid-19 a Catalunya, un dels reptes que encara planteja la malaltia és per què hi ha persones que passen la infecció asimptomàticament, d'altres de forma més o menys greu i d'altres que, en alguns casos, poden arribar a morir.

Fa més d'un any que els investigadors es fan aquesta pregunta i, a poc a poc, s'han anat obtenint algunes respostes. L'investigador del grup d'Immunologia Diagnòstica del VHIR, Roger Colobran; el coordinador de la Unitat d'Hospitalització Covid de l'Hospital del Mar, Robert Güerri; el cap de Malalties Infeccioses i Immunodeficiències de Pediatria del Vall Hebron, Pere Soler; la cap del laboratori de Recerca Musculoesquelètica de l'IMIM, Natàlia Garcia Giralt; i la cocoordinadora de la Unitat Post-Covid de l'Hospital del Mar, Judit Villar Garcia; n'expliquen algunes en aquest vídeo:

 

 

L'edat, el principal factor

No hi ha un únic element que influeix en el fet que la Covid sigui més o menys greu. El principal factor de gravetat en els casos de coronavirus és l'edat. A partir de 70 anys, més possibilitats de tenir un pronòstic pitjor sobre la malaltia.

Les primeres dades de l'INE sobre increment de mortalitat durant la pandèmia indicaven, ja a mitjans del 2020, que el col·lectiu amb un augment més important de les defuncions durant les primeres 21 setmanes de l'any passat eren les persones més grans de 90 anys, amb un creixement del 27,2% en les defuncions; i les de la franja d'edat entre 85 i 89 anys, amb una pujada del 25% de les morts. En les edats inferiors als 54 anys, pràcticament no hi havia diferències respecte al 2019.

 

Un altre factor de risc important és tenir patologies prèvies, com diabetis, hipertensió, malalties pulmonars o obesitat. A més, el risc és més elevat quan no hi ha un bon control d'aquestes malalties.

L'obesitat greu multiplica per set les probabilitats d'ingressar a l'UCI i necessitar ventilació mecànica en cas d'infecció de Covid. Entre els factors que predisposen les persones amb obesitat a tenir una infecció més greu de Covid hi ha un sistema immunitari més debilitat, la menor capacitat de respirar i l'apnea nocturna.

El nivell de determinats oligoelements també hi influeix. "Sabem que les persones amb nivells de zinc més baixos tenen més risc de posar-se pitjor", afirma el coordinador de la Unitat d'Hospitalització Covid de l'Hospital del Mar, Robert Güerri.

Un estudi publicat per la revista Nutrients, liderat per Güerri i amb la participació de metges i d'investigadors de l'Hospital del Mar, de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) demostra que els nivells baixos de zinc estan relacionats amb una malaltia més greu, incrementen fins a quatre vegades el risc de morir i allarguen el temps de recuperació.

 

Anàlisi de proves PCR al laboratori de microbiologia de l'Hospital Sant Joan de Déu
Anàlisi de proves PCR al laboratori de microbiologia de l'Hospital Sant Joan de Déu (ACN)

 

La macrobiota intestinal, clau

Una altra clau és a l'aparell digestiu. El tipus d'espècies de microorganismes presents a l'intestí estaria relacionat amb la gravetat de la Covid-19, segons apunta un article elaborat per investigadors de Hong Kong i publicat el mes de gener a la revista Gut.

Els resultats de l'estudi indicaven que la composició del genoma de tots els bacteris presents, el microbioma, estava alterat en les persones amb Covid, tant si havien rebut medicació com si no.

La cocoordinadora de la Unitat Post-Covid de l'Hospital del Mar, Judit Villar Garcia, diu: "A nivell intestinal, tenim un sistema immunitari molt potent i si es fa un primer control de la infecció a aquest nivell, aquestes persones tenen una Covid menys greu".

 

Els homes, amb més probabilitats d'acabar hospitalitzats

El sexe també influeix. S'infecten la mateixa proporció d'homes que de dones, però ells tenen més probabilitats de ser hospitalitzats. La testosterona és un dels motius pels quals es fan formes més greus de la malaltia. Com menys funciona el receptor d'aquesta hormona, més possibilitats d'acabar ingressat a una UCI.

Algunes variacions genètiques en el gen del receptor de la testosterona poden predisposar alguns homes a patir una Covid més greu, segons un estudi publicat el mes passat a la revista EBioMedicine, amb participació d'investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).

No només hi ha més homes que dones ingressats a les UCI a causa del coronavirus, sinó que els investigadors de la Universitat de Yale Takehiro Takahashi i Akiko Iwasaki recorden, en un article publicat a la revista Science, que a partir dels 30 anys els homes tenen gairebé el doble de possibilitats de morir de Covid-19 que les dones.

 

Anàlisi de proves PCR a l'ICS de Girona
Anàlisi de proves PCR a l'ICS de Girona (ACN)

 

El factor genètic

El paper de la genètica acostuma a ser molt determinant. "Genèticament, hi ha una predisposició a tenir pitjor simptomatologia de la Covid-19", apunta la cap del laboratori de Recerca Musculoesquelètica de  l'IMIM, Natàlia Garcia Giralt.

En aquest sentit, l'investigador del grup d'Immunologia Diagnòstica del VHIR Roger Colobran afegeix que, "normalment, en genètica el que és freqüent no és molt perjudicial, perquè si no, evolutivament ja s'elimina. En canvi, el que és molt perjudicial és poc freqüent".

Tot i que no és un dels factors més determinants, el grup sanguini també és un element important. Les persones dels grups A i AB tenen més predisposició a infectar-se. Fa prop d'un any, un estudi internacional amb participació catalana publicat el juny passat al New England Journal of Medicine determinava que el grup sanguini podia augmentar la predisposició a patir una infecció de més gravetat.

Basat en dades de pacients d'Itàlia i Espanya, l'estudi assenyala que les persones que tenen un grup sanguini A tenen un 50% més de probabilitats de necessitar respiració assistida. En canvi, les del grup 0 tenen un 35% menys de probabilitats de patir insuficiència respiratòria.

 

Cada un dels factors que es van coneixent són petits grans de sorra que poden servir per oferir, en el futur, tractaments específics. "Ho anem posant tot perquè entre tots plegats hi hagi una descripció final del problema i, sobretot, els que es dediquin a aplicar tractaments puguin utilitzar aquest raonament per no anar fent proves", descriu el cap de Malalties Infeccioses i Immunodeficiències de Pediatria del Vall Hebron, Pere Soler.

Més enllà de la radiografia general, però, sovint dues persones amb condicions de salut similars reaccionen de manera diferent al contagi. Per quins motius? Són les respostes que haurà de donar la recerca en els propers mesos.

ARXIVAT A:
Coronavirus Covid-19

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut