Facebook proporcionarà a França dades d'usuaris sospitosos d'incitar a l'odi

Facebook ha accedit a entregar les dades de diversos usuaris sospitosos de cometre el delicte de discurs de l'odi a la seva plataforma. Tal com explica l'agència Reuters, l'empresa cedirà les dades per tal que la justicia francesa els pugui identificar i jutjar. Cedric O, secretari d'Estat d'Economia Digital, ha explicat que és el primer acord d'aquest tipus al món.

Després de diverses reunions, Mark Zuckerberg, fundador de la xarxa social, i Emmanuel Macron, president francès, han acordat que Facebook cedeixi informació relacionada amb aquest tipus de delicte a França.

El país gal vol ser pioner a nivell mundial en matèria de regulació del discurs de l'odi i i en l'erradicació de la informació falsa a la xarxa. Nick Clegg, responsable de temes globals de Facebook, i Cédric O, secretari d'estat d'Economia Digital, van reunir-se la setmana passada per tal de tancar un acord. Ara, la companyia ha estès la mà al govern francès per cooperar.

Des del seu nomenament com a ministre al març, Cédric O ha fet que la lluita contra el discurs de l'odi en línia sigui una prioritat. El secretari d'estat ha explicat que la decisió ha estat el fruit "d'una conversa contínua entre Facebook i l'administració francesa", i s'ha mostrat molt satisfet amb l'acord.

"És una gran notícia. Això significa que el procés judicial es podrà dur a terme sense problemes. Realment és molt important, ells només fan això per França."

Un acord treballat entre Facebook i França

Fins ara, Facebook havia cooperat amb la justícia francesa en qüestions relacionades amb atacs terroristes i actes violents proporcionant adreces IP i altres dades d'identificació de presumptes individus a jutges francesos que ho havien demanat formalment.

Les converses sobre les dades relacionades amb el delicte de discurs de l'odi van començar amb una reunió entre Zuckerberg i Macron l'any passat, on el president francès va mostrar-li la seva intenció de regular aquest delicte i la desinformació.

Facebook s'havia abstingut de lliurar dades d'identificació de persones sospitoses de cometre delicte del discurs d'odi fins ara, perquè no s'havia vist obligat a fer-ho sota les convencions legals dels Estats Units i França. A més, perquè entenien que els països podien utilitzar les dades per altres finalitats.

A partir d'ara, la xarxa social tindrà l'obligació de cooperar amb el govern francès per centrar-se en aquests discursos. Facebook està creant una "guia d'estil" relacionada amb aquest tema per saber com han de procedir quan es trobin aquests discursos d'odi a les xarxes socials, però el debat que s'obre ara és un altre: el de la llibertat d'expressió.

Continguts d'extrema dreta, esborrats de Facebook

Els últims mesos, l'empresa de Mark Zuckerberg s'ha vist immersa en nombrosos debats sobre la protecció de dades i els criteris a l'hora d'eliminar contingut de la xarxa.

A l'abril d'aquest mateix any, Facebook, en plena campanya electoral del 28A, va tancar 17 pàgines de l'extrema dreta espanyola per considerar que "difonien contingut xenòfob, homòfob i islamòfob". Uns perfils que comptaven amb més d'un milió i mig de seguidors a les xarxes.

Un mes després, al maig, Facebook va anunciar que vetaria permanentment sis líders d'extrema dreta dels Estats Units, per considerar que "fomentaven la violència" i eren "perillosos".