La malaltia de Parkinson afecta 6 milions de persones al món (Pixabay)
La malaltia de Parkinson afecta 6 milions de persones al món (Pixabay)

Extreure l'apèndix redueix el risc de patir Parkinson, segons un estudi suec

Xavier DuranActualitzat

Les persones a qui de joves se'ls ha extirpat l'apèndix tenen menys risc de patir Parkinson de grans. Aquesta sorprenent relació es desprèn de l'estudi dirigit per Viviane Labrie, de l'Institut de Recerca Van Andel de Michigan, als Estats Units.

Un equip internacional d'investigadors ha fet una recerca en dues parts. Ha utilitzat dades d'1,6 milions de ciutadans suecs seguits durant 52 anys, però també ha estudiat un grup de 849 malalts de Parkinson. També ha mesurat la concentració d'una substància concreta en l'apèndix de persones sanes i de persones malaltes. Els resultats es publiquen a la revista "Science Translational Medicine".

Tot i que l'associació sigui sorprenent, estudis anteriors ja havien explorat la hipòtesi que algunes anomalies en el tracte gastrointestinal estaven relacionades amb el Parkinson. I s'havia intentat esbrinar si l'extracció de l'apèndix influïa en l'aparició de la malaltia. Però no hi havia resultats concloents.

Un 20% menys de risc

Ara, les dades d'aquests investigadors mostren que l'eliminació de l'apèndix redueix en vora un 20% el risc de patir la malaltia. De fet, el Parkinson, tot i que s'associa sobretot a problemes motors, és un trastorn multisistèmic, que provoca també símptomes no motors. Un d'aquests trastorns és la disfunció gastrointestinal, que sol precedir molts anys abans -de vegades, vint- l'aparició dels problemes motors.

Una altra part de l'estudi ha consistit a estudiar 849 malalts, alguns dels quals sotmesos a extracció de l'apèndix i altres no. Els resultats indiquen que en els pacients operats de l'apèndix, el Parkinson apareix, de mitjana, uns 3,6 anys més tard.

Finalment, l'anàlisi de l'apèndix de persones sanes i de malalts de Parkinson mostra que en els segons hi ha una substància anomenada α-sinucleïna, associada als símptomes no motors de la malaltia.

Es creu que l'acumulació de l'α-sinucleïna no només contribueix a l'aparició d'aquests símptomes, sinó que facilitaria la manifestació del Parkinson en el cervell. Així ho demostrarien alguns estudis que associen la interrupció del nervi vague, que connecta el tracte gastrointestinal amb el cervell, amb un risc més baix de tenir Parkinson. Això, però, no s'ha observat en tots els estudis. Si es confirmés, significaria que l'aparició del Parkinson es produiria en l'aparell digestiu i després viatjaria al cervell.

El paper dels plaguicides

Els autors han trobat una altra associació interessant. La reducció més gran del risc de Parkinson es donava en els operats de l'apèndix que vivien en entorns rurals. Això indicaria que l'extracció de l'apèndix compensaria el paper dels plaguicides utilitzats en agricultura i associats, segons alguns estudis, al sorgiment del Parkinson.

Estudis posteriors hauran de determinar per què aquest efecte protector es produeix en algunes persones i no en d'altres.

ARXIVAT A:
CiènciaSalutParkinson
Anar al contingut