Exposen per primer cop el còdex del "Cantar de Mio Cid", el primer text en castellà
La Biblioteca Nacional d'Espanya exposarà el document durant 15 dies en la mostra sobre el medievalista Ramón Menéndez Pidal
Per primer cop es podrà veure el còdex del "Cantar de Mio Cid", el text més antic en llengua castellana que es conserva, a la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE), a Madrid. Aquest document és un còdex, l'única còpia coneguda del poema sobre Rodrigo Díaz de Vivar, que es considera la primera gran obra literària escrita en castellà i que data del segle XIV.
No s'ha exposat mai i des de 1960 es conserva a la cambra cuirassada de la Biblioteca Nacional en condicions de conservació estables. Aquestes mateixes condicions una temperatura de 21 ºC i una humitat del 45% constants, són les que tindrà dins l'urna on s'exposarà a l'avantsala del Saló General de la BNE, fins al 22 de setembre, i amb grans mesures de seguretat.
Aquesta joia del patrimoni cultural és el centre de l'exposició "Dos españoles en la història: el Cid i Ramón Menéndez Pidal". El medievalista va ser un dels primers estudiosos de la figura llegendària del Cid i del còdex, que des de mitjans del segle XIX va custodiar la seva família.
Que el llibret, de 74 fulles de pergamí gruixut, s'exposi després de sis segles, és, segons el ministre de Cultura en funcions, José Guirao, un fet "històric" i "emocionant".
"Històricament és un moment molt emocionant, perquè gairebé ningú l'ha vist per l'atzarosa vida que ha tingut el còdex: realment impressiona la bona lletra i l'estat de conservació malgrat els seus avatars, i és una oportunitat única per als amants de la filologia, la literatura i la història d'Espanya."
Una història molt atzarosa
El poema "Cantar de Mio Cid" va ser escrit per un autor anònim cent anys després de la mort del cavaller castellà, l'any 1099. Inspirat en els darrers anys de la vida de Rodrigo Díaz de Vivar "el Campeador", narra les gestes de l'heroi medieval.
El manuscrit que es conserva és la transcripció més antiga coneguda de l'original desaparegut d'aquest poema èpic que ha arribat fins als nostres dies no sense passar per diverses vicissituds.
El camí atzarós del document comença el 1596, quan es va trobar a l'arxiu de la localitat de Vivar del Cid, a Burgos, i d'allí es va portar a un convent de monges clarisses de la localitat, on va ser fins al 1776. En aquell any, Emilio Llaguno Amírola, secretari del Consell d'Estat, es va endur el manuscrit i el va portar a un bibliotecari reial per estudiar-lo.
El còdex va passar de mà en mà de diferents erudits fins que el bibliògraf Pascual de Gayangos, a mitjans del segle XIX, va rebre una oferta del Museu Britànic per adquirir-lo. Finalment el va acabar venent a la família Pidal.
El marquès de Pidal
El marquès de Pidal va adquirir el còdex. Quan va heretar el manuscrit el 1865, el polític asturià Alejandro Pidal Mon -oncle del medievalista Ramón Menéndez Pidal-, va fer fer un cofre de fusta i cuir repujat. Un cofre que la família va guardar durant dècades en un moble en forma de castell. El cofre i el moble també s'exposen.
Menéndez Pidal i el Cid
La relació entre el medievalista i el cavaller Rodrígo Díaz de Vivar és profunda. Menéndez Pidal va decidir transcriure el poema i, segons Jesús Antonio Cid, president de la Fundació Ramón Menéndez Pidal, per a l'historiador el Cid representava l'heroi fundacional castellà.
"Estem parlant d'una obra que mostra l'heroi de la nostra cultura, una figura mítica de l'heroi fet a si mateix i capaç de superar dificultats amb lleialtat i companyonia."
Per a Menéndez Pidal, era un mite fundacional de Castella i Espanya, que no sé si són necessaris, però en el cas del Cid seria un mite molt acceptable: un bon marit, just, que no va ser cruel ni va usar la venjança per solucionar els seus problemes, sinó que va acudir a la justícia."
Ana Santos, directora de la BNE, afegeix sobre la importància del text del "Cantar de Mio Cid"
"El 'Cantar' està en el nostre imaginari col·lectiu, forma part inherent de la cultura espanyola, no només perquè és l'origen de la llengua i la poesia en espanyol, sinó perquè reflecteix una sèrie de valors que encara ens emocionen. És una figura mítica d'un heroi fet a si mateix amb afany de superar-se... És un heroi de la nostra cultura."
A més de l'exhibició del còdex, l'exposició posa en relleu la importància de Menéndez Pidal en la cultura espanyola del segle XX a través de les seves "gestes biogràfiques i intel·lectuals i recupera la relació de l'historiador amb la figura del Cid. S'exposen a la Sala de Muses fins al 20 de setembre llibres i objectes que van pertànyer o van ser objecte d'estudi de l'historiador. També es podran veure altres obres úniques de la Biblioteca Nacional com el "Debate de Elena y María" del 1280, i el "Cantar de Roncesvalles", dos referents de les lletres castellanes que també va estudiar Menéndez Pidal.
Diversos compradors
Cobejada al llarg dels temps, a més de l'oferta del Museu Britànic per comprar el còdex a mitjans del segle XIX, la Hispanic Society of America també la va voler comprar, però sempre es van rebutjar les ofertes.
La Fundació Juan March va comprar el còdex als hereus d'Alejandro Pidal a finals de 1960 per donar-lo al Ministeri de Cultura per un valor de 10 milions de pessetes, que avui dia equivaldrien a uns 2 milions d'euros.
Segons el ministre de Cultura en funcions, José Guirao, les valoracions més a la baixa del "Cantar" superen els 20 milions d'euros i assegura que en tres ocasions compradors privats han "posat xecs en blanc sobre la taula" per comprar-lo.
El Cid a Hollywood
L'exposició també recull la influència de Menéndez Pidal en la pel·lícula "El Cid", una producció italoamericana protagonitzada per Charlton Heston, dirigida per Anthony Mann i produïda per Samuel Bronston. Es va començar a rodar el 1960 i es va estrenar l'any següent havent de superar els recels del règim de Franco i els del públic. Segons Jesús Antonio Cid, el medievalista, amb els 90 anys fets, va donar el vistiplau de la figura del Cid recreada per Hollywood.
"El rodatge durant el franquisme d'un heroi nacional en mans dels americans va generar molts recels. Van demanar un informe a la Reial Acadèmia de la Història per saber si es permetria el rodatge, i el dictamen de Menéndez Pidal va ser favorable. Li va agradar el guió, en especial, detalls com que els moros d'Espanya eren espanyols. Després, Samuel Bronston i el mateix Heston l'hi van agrair anant a visitar-lo a casa seva."
De tota manera, el govern franquista va censurar algunes frases com la que deia el Cid-Heston: "Per què no hem de conviure moros i cristians en pau?", que quedava lluny del concepte de "croada" que tenia el règim.
Menéndez Pidal, amb 92 anys, al rodatge d'"El Cid" amb Charlton Heston (Juan Francisco Díez, Wikimedia Commons)
Menéndez Pidal va aconsellar directament Charlton Heston per interpretar el personatge.
- ARXIVAT A:
- Patrimoni
