Experts de la NASA recomanen als miners xilens crear tres espais de diferent llum per recuperar la rutina del dia i la nit
Regular els patrons de son, recuperar la rutina diària i millorar la il·luminació són algunes de les recomanacions que els experts de la NASA han fet als responsables de la mina de Xile, on des del passat 5 d'agost hi ha 33 treballadors atrapats. Els funcionaris de l'agència espacial nord-americana han viatjat fins al lloc on es va produir l'esfondrament, a Copiapó, al nord del país, per aconsellar els seus responsables sobre quines mesures cal prendre per ajudar a millorar les condicions dels miners.
Crear tres espais ambientals diferents per recuperar els ritmes biològics del dia i la nit. Aquesta és la principal recomanació que els enviats de la NASA han fet als responsables de la mina de Copiapó, que el passat 5 d'agost es va esfondrar i va enterrar a 700 metres sota terra 33 miners.
Segons els científics, és imprescindible aconseguir que els treballadors recuperin els patrons de son i tinguin una activitat diària, cosa que només és possible si es "treballa amb una rutina de llums, d'exercicis físics i d'alimentació". Per això, recomanen la creació de tres espais ben diferenciats, entre els quals un comptaria amb llum permanent i on els miners podrien xerrar, o passar l'estona; un altre estaria mig il·luminat, i serviria per treballar, i un tercer que estaria completament a les fosques i que es dedicaria només a les hores de descans. D'aquesta manera, el grup es podria dividir en tres i cadascú podria aprofitar durant una franja concreta del dia un dels tres espais, fet que, segons els experts de la NASA, els ajudaria molt a tirar endavant tant físicament com mentalment.
A més, pel que fa a la manca de llum, des de la NASA s'aconsella que se'ls administrin dosis de vitamina D ja que "tant els astronautes com els miners no estan exposats a la llum del dia, i per tant és imprescindible aportar aquest tipus de vitamina d'una altra manera".
D'altra banda, els científics de l'agència espacial nord-americana s'han mostrat convençuts que els miners superaran aquesta tragèdia perquè "han fet un gran esforç per sobreviure i han tingut la capacitat d'organitzar-se abans que els trobessin". En aquest sentit, recomanen que continuïn enfortint els lideratges del grup i que s'assignin tasques molt concretes que els mantinguin entretinguts.
Supervivents de "Viven" també aconsellen els miners
Precisament per animar els miners atrapats, els supervivents de "Viven" també han viatjat fins a Xile. Quatre dels setze supervivents protagonistes de la tragèdia dels Andes de l'any 1972, en què un grup d'esportistes uruguaians van quedar atrapats en les muntanyes en ple hivern, han remarcat la importància de tenir fe i esperança, i "lluitar amb l'únic objectiu de tornar a veure la família, de tornar a abraçar-los", perquè amb aquest objectiu "l'ésser humà pot convertir-se en un equip formidable".
Ells van passar dos mesos i mig a 4.000 metres d'altura i suportant temperatures de més de 30 graus sota zero, i van arribar, fins i tot, a alimentar-se amb les restes humanes dels companys morts. Finalment, un traginer xilè els va salvar la vida, i des de llavors, se senten amb deute amb el poble xilè.
Els treballs de rescat continuen
Mentrestant, les tasques per rescatar els miners continuen. Des de dimarts passat, una nova perforadora, de 30 tones, ha començat a treballar a la zona per aconseguir arribar fins als supervivents. Una arribada que ha estat aplaudida efusivament pels familiars dels miners, que esperen amb angoixa el seu alliberament.
Segons les autoritats xilenes, els treballs es poden allargar entre 3 i 4 mesos, fins que s'aconsegueixi crear el conducte d'uns 66 centímetres de diàmetre que baixarà els 700 metres en línia recta fins a la galeria de la mina en què es troben els operaris. Un cop acabat el conducte, es calcula que l'evacuació pot durar entre 3 i 5 dies.
Segons els científics, és imprescindible aconseguir que els treballadors recuperin els patrons de son i tinguin una activitat diària, cosa que només és possible si es "treballa amb una rutina de llums, d'exercicis físics i d'alimentació". Per això, recomanen la creació de tres espais ben diferenciats, entre els quals un comptaria amb llum permanent i on els miners podrien xerrar, o passar l'estona; un altre estaria mig il·luminat, i serviria per treballar, i un tercer que estaria completament a les fosques i que es dedicaria només a les hores de descans. D'aquesta manera, el grup es podria dividir en tres i cadascú podria aprofitar durant una franja concreta del dia un dels tres espais, fet que, segons els experts de la NASA, els ajudaria molt a tirar endavant tant físicament com mentalment.
A més, pel que fa a la manca de llum, des de la NASA s'aconsella que se'ls administrin dosis de vitamina D ja que "tant els astronautes com els miners no estan exposats a la llum del dia, i per tant és imprescindible aportar aquest tipus de vitamina d'una altra manera".
D'altra banda, els científics de l'agència espacial nord-americana s'han mostrat convençuts que els miners superaran aquesta tragèdia perquè "han fet un gran esforç per sobreviure i han tingut la capacitat d'organitzar-se abans que els trobessin". En aquest sentit, recomanen que continuïn enfortint els lideratges del grup i que s'assignin tasques molt concretes que els mantinguin entretinguts.
Supervivents de "Viven" també aconsellen els miners
Precisament per animar els miners atrapats, els supervivents de "Viven" també han viatjat fins a Xile. Quatre dels setze supervivents protagonistes de la tragèdia dels Andes de l'any 1972, en què un grup d'esportistes uruguaians van quedar atrapats en les muntanyes en ple hivern, han remarcat la importància de tenir fe i esperança, i "lluitar amb l'únic objectiu de tornar a veure la família, de tornar a abraçar-los", perquè amb aquest objectiu "l'ésser humà pot convertir-se en un equip formidable".
Ells van passar dos mesos i mig a 4.000 metres d'altura i suportant temperatures de més de 30 graus sota zero, i van arribar, fins i tot, a alimentar-se amb les restes humanes dels companys morts. Finalment, un traginer xilè els va salvar la vida, i des de llavors, se senten amb deute amb el poble xilè.
Els treballs de rescat continuen
Mentrestant, les tasques per rescatar els miners continuen. Des de dimarts passat, una nova perforadora, de 30 tones, ha començat a treballar a la zona per aconseguir arribar fins als supervivents. Una arribada que ha estat aplaudida efusivament pels familiars dels miners, que esperen amb angoixa el seu alliberament.
Segons les autoritats xilenes, els treballs es poden allargar entre 3 i 4 mesos, fins que s'aconsegueixi crear el conducte d'uns 66 centímetres de diàmetre que baixarà els 700 metres en línia recta fins a la galeria de la mina en què es troben els operaris. Un cop acabat el conducte, es calcula que l'evacuació pot durar entre 3 i 5 dies.
