Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Catalans que viuen a Xangai tornen per la dura política de covid zero: "Vius amb terror"

Hem parlat amb una parella catalana que viu la por de l'arbitrarietat de les mesures draconianes del confinament a la capital econòmica de la Xina, tradicionalment la ciutat més oberta i cosmopolita del país

Actualitzat

Una imatge surrealista entre moltes recorre les xarxes socials xineses en el confinament de Xangai. Una de les grans artèries de la capital econòmica de la Xina, 26 milions d'habitants, deserta, ni un sol cotxe o autobús dels milers que en la vida diària d'aquesta megalòpolis omplen els carrers fins a no deixar-ne veure l'asfalt.

Ara només la travessen a tota velocitat joves que, en bicicleta compartida, arrosseguen una maleta. És la imatge de la desesperació després de vuit setmanes de confinament en algunes parts de la ciutat.

Marxen corrents des d'algunes àrees on es permet sortir a estones dels recintes residencials. Fugen cap a Hongqiao, el gran hub de transport, aeroport i estació de tren de gran velocitat alhora. Hi troben una immensa cua, una dificultat afegida a més de dos mesos de tancament.

Miren de deixar enrere la incertesa. Els contagis van a la baixa, però les autoritats, en comptes d'aixecar el confinament d'una vegada, volen anar per fases perquè no es torni a propagar el coronavirus.  

Usuaris surten del metro el primer dia que es recupera el servei parcialment (Reuters/Brenda Goh)

L'estratègia covid zero fa la vida molt difícil

Més enllà d'aquest èxode immediat, n'hi ha un de menys visible però més determinant de cara al futur de la ciutat i de la Xina i la seva relació amb la resta del món. És el dels expatriats que han tingut durant molts anys en Xangai la meca de les oportunitats que representava la gran potència emergent i que ara ja no poden més.  

La Laia Encinas i el Roger Simeon estan a punt d'abandonar la capital econòmica de la Xina després de set anys. En fa dos i mig que no surten de la República Popular, que la seva criatura de 4 anys no ha vist avis ni tiets, que tampoc han pogut viatjar a la Xina per la política de tancament de fronteres aplicada per Pequín durant la pandèmia. La Laia confessa que viure a la Xina és cada cop més difícil:

"La ciutat que vam conèixer quan vam arribar no és la mateixa. Primer, per això de les restriccions a l'hora de viatjar; i per les dificultats de moviments, no poder rebre amics, família... El tancament fa que sigui molt difícil viure aquí."

La Laia és dissenyadora de moda i ha patit el que són les dificultats cada dia més grans per operar a la Xina, fins a l'extrem que la seva empresa trasllada part de l'equip a Vietnam.  

Un sondeig fet a Xangai indica que un 85% dels expatriats s'estan pensant deixar la Xina per la mala experiència del confinament. El gegant asiàtic ja anava perdent atractiu des de l'inici de la pandèmia.

Però per a molts expatriats, aquest confinament draconià a Xangai i en altres ciutats ha fet vessar el got de la comprensió amb l'estratègia covid zero. Poden tornar a Occident o ressituar-se a altres economies asiàtiques davant les cada dia més evidents traves i controls sobre la presència de persones i empreses estrangeres a la Xina.

Una veïna gaudeix d'un segon de llum natural quan baixa al carrer a fer-se un test d'antígens (Reuters/Aly Song)

La Laia no pot evitar expressar un sentiment personal: "Em fa molta pena perquè ens ha fet escollir entre casa, la nostra vida --perquè Xangai era la nostra vida, això era casa--, i les nostres feines; i hem de deixar una part molt important de la nostra vida aquí. És una etapa que s'ha acabat i han de venir noves oportunitats. I efectivament, la Xina que era va canviant i molt ràpidament."  

Amb tot plegat, a escala humana, de com es viu la situació ens en parla el Roger, que treballa a la Xina com a professor: "Alguns sostenen que les xifres diuen que s'està fent bé, però també hi ha les persones, i aquest patiment, aquest neguit, l'exposar criatures i la gent gran a certes coses... Creiem que això no canviarà quan sortim del confinament, haurem d'anar a rutines de PCRs dia sí dia no, amb el que implica això, amb la por d'ai què passarà!"

"Aquest tancament ens ha espantat moltíssim", afegeix la Laia: "Quan et diuen a la una de la matinada: demà a les 5 del matí estigues a baix que farem PCR, quan tens un nen petit que saps que, si donava positiu, al principi del tancament se te l'emportaven, que no hi podies fer res... Com a pares fa molta por, t'adones que estàs vivint amb el terror. Quan se't va acabant el menjar i no aconsegueixes comprar res durant una setmana, dius bé, si estic sol menjo arròs bullit, però amb un nen petit que necessita... et fa adonar que això ha agafat un to exagerat."

Una muntanya de bicicletes bloqueja l'entrada a una zona residencial confinada (Reuters/Aly Song)

La gran Xangai s'ha convertit en una presó

La ciutat que representa el gran èxit econòmic de la Xina és ara, sota l'estricta política covid zero, una presó per a la llibertat de moviments que havia aconseguit la nova classe mitjana xinesa sorgida de les millores materials de les últimes tres dècades.  

El malson no acaba de quedar enrere a Xangai i, a més, no n'està exempta cap ciutat de la Xina. La nit de divendres a dissabte, 13.000 persones eren evacuades d'una barriada de Pequín en autobusos per ser conduïdes a centres de quarantena, després d'haver estat confinades als seus recintes d'habitatges durant un mes.  

Joves esperen a ser desinfectats a les portes d'un edifici confinat (Reuters/Aly Song)

"És viure –diu la Laia Encinas-- amb la por constant de què ens passarà. En qualsevol moment, pots estar a prop d'un cas confirmat i et poden tancar sense cap mena d'avís i això pot passar a tothom, siguis adult, nen petit... viure aquí ara fa respecte."  

ARXIVAT A:
XinaCoronavirus Covid-19
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut