Exoneren, un cop morts, els 4 de Groveland, els nois negres condemnats el 1949 per violació
El sheriff Willis McCall amb Walter Irvin, Charles Greenlee i Samuel Shepherd, el 1949 a Florida (Foto: Biblioteca del Congrés dels EUA)
Florida

Exoneren un cop morts els 4 de Groveland, els nois negres condemnats el 1949 per violació

Un llibre del 2012 sobre aquest cas de racisme institucional ha motivat exoneracions del Congrés i el Senat de Florida, i ara també l'anul·lació de la condemna

Josep Maria Camps ColletActualitzat

El sistema judicial dels Estats Units ha tancat, amb 72 anys de retard, un dels casos més sagnants del racisme institucional amb què aquest país ha funcionat durant dècades i segles.

La jutge Heidi Davis, del comtat de Lake, a Florida, ha anul·lat pòstumament, aquest dilluns, les condemnes a quatre homes negres per la violació d'una noia blanca de 17 anys l'any 1949.


400 bales

Eren Charles Greenlee, Walter Irvin, Sam Shepherd i Ernest Thomas. Aquest últim va fugir i un operatiu de més de 1.000 homes va perseguir-lo i matar-lo 10 dies després mentre dormia, el seu cos va rebre 400 bales.

Mentrestant, una multitud d'homes blancs va intentar linxar els altres tres joves acusats, que ja eren detinguts, i en no aconseguir-ho va assaltar el veïnat on vivien, Groveland, i va incendiar algunes cases.


Jurat 100% blanc

Els altres tres homes van ser jutjats i condemnats per un jurat d'homes blancs: Greenlee, que tenia 16 anys, a cadena perpètua, i Irvin i Shepherd, ja majors d'edat, a pena de mort.

Des d'un primer moment, el cas va ser denunciat perquè no es van garantir els drets dels acusats: no hi havia proves i el metge que va testificar va dubtar que hi hagués hagut violació.

A més a més, tots tres van assegurar que els havien torturat perquè es confessessin culpables, i Greenlee i Shepherd ho van fer, però no Irvin, que sempre es va declarar innocent.


El Suprem dels EUA anul·la el judici

Harry Moore, director a Florida de la NAACP, l'Associació per al Progrés de les Persones de Color, va començar una campanya per revisar el judici, i va aconseguir portar-lo al Tribunal Suprem dels Estats Units.

El sheriff Willis McCall dret al costat del cotxe i Walter Irvin i Sam Shepherd a terra, tirotejats el 1951 a Florida (Foto: Arxius Estatals de Florida)

El 1951 el Tribunal va anul·lar per unanimitat les condemnes d'Irvin i Shepherd, i en el trasllat a una vista per a un nou judici, el sheriff del comtat de Lake, Willis McCall, va disparar-los afirmant que havien intentat escapar.


Bomba contra Moore

Shepherd va morir, però Irvin va fingir estar mort, va sobreviure i va acusar McCall d'haver-los disparat per l'esquena a sang freda. Llavors, Moore va exigir que es detingués i es jutgés el sheriff per assassinat.

Walter Irvin i Sam Shepherd a terra després de ser tirotejats per Willis McCall, el 1951 a Florida (Arxius Estatals de Florida)

Poques setmanes després, la nit de Nadal una bomba llançada contra casa de Moore va matar-lo a ell i la seva dona. No es va saber mai qui havia llançat la bomba.

A partir d'aquell moment, de la defensa d'Irvin se'n va encarregar l'advocat Thurgood Marshall, també de la NAACP, i que més tard es va convertir en el primer membre negre del Tribunal Suprem dels EUA.


Nova condemna

Irvin va tornar a ser condemnat, també per un jurat 100% blanc, i va sortir en llibertat condicional el 1968, però el van trobar mort un any després dins d'un cotxe en circumstàncies molt sospitoses.

L'altre condemnat, Charles Greenlee, havia sortit en llibertat condicional el 1962 i va viure amb la seva família fins que va morir, el 2012.

Precisament aquell any un llibre, "El diable a Grove: Thurgood Marshall, els nois de Groveland i l'alba d'una nova Amèrica", de Gilbert King, guanyador del premi Pulitzer, va fer reviure el cas.

Placa commemorativa dels "4 de Groveland" al museu de la Societat Històrica del comtat de Lake, el juliol del 2020 (Reuters)

Exoneració política

El 2017 el Congrés de Florida va fer una primera exoneració política dels condemnats, coneguts com "els 4 de Groveland" (Groveland Four) i poc després també la va fer el Senat de l'Estat.

L'exoneració d'aquest dilluns ha estat jurídica i l'advocat de Florida, Bill Gladson, ha assegurat que hi ha noves evidències que "el sheriff, el jutge i el fiscal van fabricar el veredicte".

L'única supervivent és Norma Padgett, de 89 anys, la dona que els va acusar d'haver-la violada, i fa 2 anys va oposar-se a les exoneracions, reafirmant-se en l'acusació i assegurant que no és una mentidera.

Tornaven de ballar

La història que va motivar el calvari dels quatre joves negres és la següent: el 16 de juliol del 1949 Padgett, que llavors tenia 17 anys, i el seu marit tornaven en cotxe d'un ball, quan el vehicle es va avariar a la carretera.

Segons el relat de la parella, llavors van aparèixer 4 joves negres i van apallissar-lo a ell, van agafar el cotxe i se la van endur a ella per violar-la.

Els condemnats, en canvi, afirmaven que no es coneixien entre ells, tenien coartades que eren en altres llocs en aquell moment, però no van ser tingudes en compte durant els judicis.

El sheriff Willis McCall, la nit que va tirotejar Irvin i Shepherd (Arxius Estatals de Florida)

Relació prèvia del sheriff amb Shepherd i Irvin

Es dona la circumstància que Shepherd i Irvin, que llavors tenien 22 anys, eren veterans de la Segona Guerra Mundial, i acostumaven a anar pel carrer vestits amb els uniformes.

Segons algunes fonts, això no agradava al sheriff McCall, que també considerava un destorb el pare de Shepherd, perquè sent negre havia tingut èxit com a agricultor independent.

 

 

ARXIVAT A:
Estats UnitsRacisme
Anar al contingut