Exoesquelets, ulleres de realitat virtual i stents coronaris: invents per millorar la salut
Empreses catalanes han trobat una sortida al desenvolupament i fabricació de dispositius mèdics, com recull l'espai "Valor afegit"
Des dels implants dentals o els marcapassos fins a les pròtesis ortopèdiques, els dispositius mèdics personals s'han popularitzat en els últims anys en paral·lel a la millora en les tècniques quirúrgiques. Moltes empreses s'han especialitzat en aquest mercat en creixement, alhora que d'altres han vist en el sector mèdic un camp de recerca per desenvolupar nous productes.
A "Valor afegit" hem anat a trobar emprenedors en aquest camp: uns enginyers que estan a punt de treure al mercat un exoesquelet que accelera la rehabilitació de persones amb lesions medul·lars, una parella que desenvolupen unes ulleres perquè la gent amb problemes de visió, com el seu fill, guanyin mobilitat, i una empresa que està triomfant amb dispositius que s'implanten al cor o a les artèries sense necessitat d'intervenir el pacient de manera invasiva.
Els implants cardiovasculars que conquereixen el món
L'empresa iVascular, de Sant Vicenç dels Horts, al Baix Llobregat, s'ha convertit en tot un referent en el desenvolupament de dispositius d'última generació per tractar patologies cardiovasculars de manera poc invasiva. Produeixen, per exemple, stents, petites malles metàl·liques cilíndriques que s'introdueixen a les artèries fins al lloc on hi ha una obstrucció per restablir el pas de la sang.
Van crear l'empresa el 2010 i actualment tenen 400 treballadors i exporten a 83 països.
Per Lluís Duocastella, el director general i un dels fundadors, "era un mercat dominat, bàsicament, per companyies nord-americanes". "No érem gent de negocis, érem gent, diguéssim, de tecnologia i de ciència, i vàrem creure que hi havia un forat per desenvolupar tecnologies millors i més innovadores en aquest camp", explica.
Arran de la pandèmia, el seu creixement s'ha disparat. L'aposta per integrar dins de l'empresa totes les fases de la producció els ha permès esquivar els problemes de subministrament de components.
"Estem capturant mercat als nostres competidors, que són les grans empreses nord-americanes", assegura Pau Lladó, director d'Operacions d'iVascular. Segons Duocastella, "quan es van tancar fronteres a la Xina, una part molt important dels dispositius que avui en dia venen les empreses grans, les empreses americanes, es produeixen --o es produïen perquè s'està començant a sortir d'aquí--, a la Xina".
El més innovador i el més tradicional
A iVascular combinen la tecnologia més innovadora amb activitats manuals tradicionals. Hi ha operàries que cusen a mà, amb precisió mil·limètrica, les membranes de les vàlvules aòrtiques artificials que s'implanten al cor dels pacients. Després, en les seves instal·lacions, aquestes vàlvules se sotmetran a controls de fatiga per demostrar-ne la durabilitat.
Un dels secrets de l'èxit de l'empresa és l'aposta per la recerca. Ara, precisament, llançaran al mercat nous dispositius per extreure coàguls del cervell. "Tenim un ritme de llançament de nous productes, d'innovació, que és molt alt i que fa que el nostre portafolis sigui molt potent, molt competitiu", explica Pau Lladó.
"I un exemple són els quatre nous productes que llançarem de la línia d'ictus isquèmic, de neurovascular, que fan que el nostre portafolis s'ampliï, es diferenciï, respecte al dels competidors, que només tenen una part de tot el portafolis", afegeix. Segons Duocastella "la totalitat del benefici de la companyia es reinverteix en R+D".
Actualment, ja tenen en marxa una ampliació d'instal·lacions que els permetrà multiplicar per cinc la capacitat de fabricació.
Guanyar autonomia personal gràcies a la realitat virtual i augmentada
La Constanza és metge, i el Jaume, enginyer de telecomunicacions. Des de fa sis anys treballen en el desenvolupament d'unes ulleres de realitat virtual molt especials. Des que al seu fill Biel li van diagnosticar baixa visió congènita es van bolcar a trobar una manera de millorar la mobilitat de les persones amb aquest problema.
"El Biel, quan era petit, tenia moltes dificultats per començar a caminar, per baixar les escales, i fins i tot quan arribava a caminar, queia molt sovint --explica Constanza Lucero--. Quan vàrem buscar solucions per poder-lo ajudar en les activitats de la seva vida diària, per poder caminar, per poder moure's de manera independent, no en vam trobar cap que pogués ajudar-lo i llavors vam decidir crear-la."
Generalment, les persones amb baixa visió tenen un dèficit de camp visual perifèric, només veuen el centre i es perden la perifèria i els obstacles que hi pugui haver.
"Les úniques solucions que tenen actualment són els bastons, que no són suficients per tenir autonomia. I també hi ha els gossos pigall, que són extremadament cars, costen més de 30.000 euros, i són molt difícils d'obtenir", assegura Jaume Puig. "No som conscients de la quantitat de gent que hi ha a casa seva sense poder moure's perquè no tenen una alternativa", afegeix.
I la Constanza afegeix: "Les persones amb les ulleres poden caminar lliurement, sabent que si hi ha un obstacle que sigui un risc per a la mobilitat, nosaltres l'avisarem a través de les ulleres".
Aquestes ulleres els assenyalen els possibles obstacles que es trobaran, però també els milloren la visió, fent zoom i adaptant les condicions de llum.
Un nou camp d'aplicació de les tecnologies punta d'altres sectors
Jaume Puig explica que combinen "tecnologies que tenen a veure amb la conducció autònoma, amb la intel·ligència artificial, amb la robòtica" amb l'objectiu d'entendre el que hi ha al voltant de la persona i "a partir d'aquesta comprensió, el dispositiu és capaç d'indicar i senyalitzar allò que és rellevant per a la mobilitat de les persones".
Actualment, es fan proves pilot i aviat es comercialitzaran a Espanya i Dinamarca.
Però aquí ja treballen en una nova versió amb un navegador d'alta precisió amb tecnologia 5G, que indicarà a l'usuari com arribar als llocs. "La precisió que dona el Google Maps pot provocar un accident a una persona que no s'hi veu. Nosaltres li donem una precisió perquè aquesta persona sàpiga perfectament on és i, a més, ho pugui percebre en la seva capacitat visual", explica Puig.
Exoesquelts robòtics per tornar a caminar
Tot va començar com un projecte de recerca d'un estudiant de la Universitat Politècnica. I a partir d'aquí, el 2018, l'Alfons Carnicero i l'Àlex Garcia, juntament amb un professor de l'Escola d'Enginyeria, van decidir desenvolupar un exoesquelet robòtic destinat a facilitar la rehabilitació de pacients amb lesions medul·lars.
Ara, després de quatre anys construint diferents prototips, de proves amb 130 pacients i 200.000 passes, ja han enllestit l'aparell.
Alfons Carnicero ho explica: "El que hem fet molt durant aquests anys ha sigut aprendre del que hi havia al mercat. I, al final, hem aconseguit un dispositiu que ajunta les millors característiques de cadascun dels competidors que hi ha al mercat, però, a més, sortirà per un preu que és la meitat de qualsevol dels nostres competidors i té també un pes que és, també, la meitat que tots ells".
La idea és "enfocar-ho a clíniques i centres de rehabilitació que, fins ara, no es podien permetre aquest tipus de tecnologies", afegeix Àlex Garcia, que veu "un ventall molt gran de clients respecte als competidors".
Respecte a teràpies més tradicionals, la rehabilitació robòtica permet més repeticions de moviments i un entrenament d'alta intensitat que millora la recuperació.
Màquines que s'adapten a cada pacient en cada moment
Per a aquest ús hospitalari era molt important poder-se adaptar a molts tipus de lesions, destaca Carnicero, que explica que ho fan a través d'una aplicació mòbil que està connectada a l'exoesquelet "i des d'allà, el terapeuta pot ajustar tots els diferents paràmetres del dispositiu per adaptar-se millor a les necessitats específiques de cada usuari".
D'aquesta manera, "si el pacient va recuperant funció motora en certs músculs, li pots demanar al robot que cada cop vagi fent menys força, de manera que sempre li demanes al pacient que tingui la màxima participació possible en aquesta teràpia, en aquest entrenament", afegeix.
Actualment, s'està en procés de certificació de l'aparell com a dispositiu mèdic, i podrien començar a comercialitzar-lo aquest mateix any.
Àlex Garcia és optimista: "Ja tenim diferents clíniques, tant a l'estat espanyol com a la resta d'Europa, que hi estan tan interessades que ja s'han compromès a comprar un dispositiu un cop surti al mercat".
I ja estan pensant en un nou repte: "La nostra idea real és, en el producte següent, poder arribar a casa del pacient. Fer un producte encara més econòmic i més personalitzable, perquè els pacients el puguin tenir a casa i utilitzar-lo diàriament, que és el més important. Com més l'utilitzen, més beneficis es troben".
- ARXIVAT A:
- TecnologiaSalutEmpresa