Èxode massiu dels rohingyes de Birmània, massacrats

Uns 150 mil rohingyes han fugit dels enfrontaments entre grups d'insurgents i l'exèrcit de Birmània. Els rohingyes són una minoria musulmana sense estat, i n'hi ha prop d'un milió al país.

Tot i que s'hi estan des de fa diverses generacions, Birmània no els considera ciutadans del país, i fa dècades que es queixen de ser-hi discriminats. Ara hi ha hagut denúncies de tortures, violacions i assassinats.

Desenes de milers de rohingyes han buscat refugi a la veïna Bangladesh. Les Nacions Unides denuncien que hi ha indicis de neteja ètnica i que s'hi estan cometent crims contra la humanitat.

A l'origen d'aquesta última crisi hi ha l'atac, el 25 d'agost, de dotzenes de comissaries per part de membres de l'Exèrcit Arakan de Salvament Rohingya. Aquest grup rebel va començar a actuar a l'octubre passat, per reivindicar els drets dels rohignyes. Davant aquests atacs, la reposta de l'exèrcit va ser contundent, i es calcula que hi ha hagut 400 morts, tots musulmans.

Així va començar l'èxode massiu de famílies senceres, sense que la cap de govern de facto de Birmània, San Suu Kyi, premi Nobel de la Pau, hi digués res. Fins avui. Finalment Suu Kyi ha dit que tot són mentides, fruit de propaganda terrorista. Però són moltes les veus que s'alcen arreu del món per criticar la gestió que Birmània està fent d'aquesta crisi.

Al capdavant de les denúncies, la de Malala Yousafzai, però també una altra dotzena de nobels de la pau denuncien que San Suu Kyi no hagi pres cap mesura per assegurar als rohingyes els drets civils més elementals. Pel fet de ser apàtrides, els rohingyes no poden accedir a l'escola, al treball o a la sanitat.

Alguns analistes expliquen l'actitud de San Suu Kyi per la seva impotència davant un moviment de budistes extremistes cada cop més important, així com davant un exèrcit molt fort i que encara té molta incidència en la política del país, després de 50 anys de dictadura militar.