Èxode de barcelonins cap a Sabadell i Terrassa buscant pisos més grans i més barats

Les ciutats de l'anomenada segona corona metropolitana prenen habitants a Barcelona, una tendència que s'accentua amb la pandèmia. I és que durant el 2020 la capital catalana ha perdut més de 13.000 habitants. Les famílies busquen localitats amb una bona oferta d'equipaments, encara que siguin més lluny de la feina, ja que el teletreball ha fet possible no haver-s'hi de traslladar físicament, o almenys no tan sovint.

"Podem tenir la casa a més d'una hora de la feina perquè potser ens hi hem de desplaçar només dos dies a la setmana, i no cada dia, com fèiem abans."

Aquesta és la reflexió que fan moltes persones sobretot quan comparen els preus dels habitatges, una de les raons per les quals s'ha intensificat la marxa de barcelonins cap a la primera i la segona corona metropolitana, buscant habitatges més amplis i econòmics.

A Barcelona ha caigut la compravenda de pisos i, en canvi, a les cocapitals del Vallès Occidental, Sabadell i Terrassa, el mercat està resistint.

És el cas de la Paula i el Giorgio, que al setembre van començar una nova vida a Sabadell on, aquest any, hi ha nascut el seu primer fill. Enrere ha quedat la seva vida en parella, de lloguer, a Barcelona. El seu pla era formar una família i, per tant, canviar de pis, però comprant. I a Barcelona van adonar-se que no podria ser.

"No ens podíem quedar a Barcelona de compra i vam buscar a Sabadell". La Paula és de Sabadell, i la seva família hi viu, així que hi tenien altres avantatges i tots els serveis: "Tenim l'ajuda, uns preus més assequibles... buscàvem un pis de quatre habitacions que tingués llum, que fos a prop del centre, de les activitats i del tren."

La Paula i el Giorgio són dos dels 1.241 habitants de Barcelona que, durant el 2020, han anat a viure a Sabadell.

La cocapital vallesana, de fet, té un saldo migratori favorable amb la capital catalana des del 2015, és a dir, hi ha més barcelonins que hi van a viure que sabadellencs que marxen a viure a la capital.
L'any 2020 Sabadell ha incrementat aquest saldo un 55% respecte a l'any anterior.

A Terrassa, es repeteix el patró: des del 2015 també hi ha més barcelonins que hi van a viure que terrassencs que marxen a Barcelona. Però el 2020 el saldo a favor de la cocapital vallesana ha pujat gairebé un 70%.

Els preus de l'habitatge

A Barcelona els preus de l'habitatge -de lloguer i de compra- són dels més cars de l'Estat. Les transaccions d'habitatges a Barcelona han caigut un 11,9% durant el quart trimestre del 2020, segons les dades de l'Ajuntament, que ho atribueix a la "incertesa" pel coronavirus i el deteriorament de les rendes. Els preus de venda dels habitatges van lleugerament a l'alça tot i la situació de crisi, i per això, segons Anna Puigdevall, directora general de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya, els compradors es van allunyant de la capital fins a trobar l'habitatge que es poden pagar.

"El problema és que la primera corona és una mica més cara i ja ens n'anem a la segona corona, on hi ha Terrassa o Sabadell, on el preu ja és una mica més assequible. Barcelona pot estar en un preu mitjà de 350.000 euros el pis de 80 m2, i en canvi a Terrassa el pots tenir per 200.000 euros."

Les dades indiquen una pèrdua de població estable a Barcelona. Entre el gener i l'octubre del 2020, més de 13.000 persones van deixar-hi d'estar empadronades.

Una tendència que no se sap si es mantindrà els pròxims anys.

"Hi ha una tendència ara a la ciutat que és la dels quinze minuts, que tot ho tinguem a quinze minuts de casa, equipaments, escoles, centres sanitaris, centres comercials."

Uns hàbits que es tradueixen en desplaçaments cada cop més racionals que la pandèmia ha dut, potser per sempre, a les nostres vides.