Exhumen una fossa a l'ermita de Bot per buscar un veí desaparegut durant la Guerra Civil

Amb aquesta, ja són 27 les fosses obertes a Catalunya des del 2017, que han facilitat la recuperació de les restes de 304 persones
Exhumen una fossa a l'ermita de Bot per buscar un veí desaparegut durant la Guerra Civil

Exhumen una fossa a l'ermita de Bot per buscar un veí desaparegut durant la Guerra Civil

Amb aquesta, ja són 27 les fosses obertes a Catalunya des del 2017, que han facilitat la recuperació de les restes de 304 persones
Redacció Actualitzat
TEMA:
Memòria històrica
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El Miquel Sanromà Bel va desaparèixer l'abril de 1938 a Bot, a la Terra Alta. Les tropes franquistes havien trencat el front d'Aragó i la població civil havia començat a marxar dels pobles. Un testimoni, que havia callat per por, va explicar fa uns anys a la família que l'havien enterrat a tocar de l'ermita de Sant Josep, juntament amb dos soldats anònims. Ara s'ha autoritzat obrir una fossa per mirar de trobar les seves restes.

En Miquel va amagar les filles i la dona en una cova. Mariana Sanromà, de 91 anys, en tenia 9 quan el seu pare va desaparèixer. La família va passar dècades sense saber res d'ell, però, gràcies a la transmissió oral, la Mariana va esbrinar fa més de 20 anys on estava enterrat el seu pare.

Mariana Sanromà, filla del desaparegut (CCMA)

 

Un familiar del testimoni l'hi va explicar al net del Miquel, i aquest, a la mare.

"Mare, vols saber on està enterrat mon iaio? Què dius ara... Sant Josep! Em vaig quedar petrificadeta allí. Sense poder plorar, sense poder aixecar-me de la cadira... Quan va passar una mica, vaig esclatar a plorar."

 

En Francesc Julve, net del desaparegut, explica que van passar anys sense saber què havia passat:

"La meva mare sempre ens havia explicat que el meu iaio havia desaparegut durant la guerra. Una nit va marxar i no va tornar, i no en vam saber mai més res. Ni si havia fugit, ni si l'havien fet presoner ni si l'havien matat."

 

Fins que, gràcies a la memòria oral, va saber on era el seu avi. Explica que l'home que el va enterrar en arribar a casa ho va explicar a la dona, però per por van decidir callar.

"Què saps tu, del teu iaio? Em vaig quedar sorprès. Digues a la teva mare i a la teva tia que el teu avi està enterrat a la paret de l'ermita de Sant Josep. M'ho va dir un oncle meu, que va ser qui el va enterrar... Hi havia dos soldats i ell."

 

Quan el cas es va traslladar a la Direcció General de Memòria Democràtica, es va obrir una investigació i, a partir de la recerca oral i històrica, s'ha decidit excavar el punt.

Obertura de la fossa a l'ermita de Sant Josep a Bot, a la Terra Alta (CCMA)

 

Trobar les restes del seu avi els ajudarà a acomiadar-se i tancar ferides:

"Si es pot trobar i es pot confirmar que és ell, doncs la meva mare i la meva tieta moriran més tranquil·les de saber que el seu pare no les va abandonar. Els milers de vegades que es deuen haver preguntat a la vida què li va passar al meu pare. I això és el que passa amb totes les persones que desapareixen."

 

Pla de Fosses

El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha iniciat l'obertura d'aquesta fossa a Bot. L'excavació es fa a la part posterior de l'ermita de Sant Josep, situada als afores de la població. Els arqueòlegs esperen trobar-hi les restes del pagès Miquel Sanromà Bel i de dos soldats desconeguts.

La consellera de Justícia, Ester Capella, confia que es puguin trobar les restes i creuar-les amb l'ADN de la família perquè les filles i la resta dels descendents acomiadin l'avi. Capella ha insistit en la importància d'aquest programa perquè les famílies puguin tancar els dols i recordar els seus morts,

Amb aquesta són ja 27 les fosses obertes a Catalunya des del 2017, quan es va posar en marxa el Pla de Fosses. Les excavacions del pla han facilitat la recuperació de les restes de 304 persones, i d'aquestes, vuit han estat identificades amb el programa d'identificació genètica.

A Catalunya n'hi ha 517 de la Guerra Civil de documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.

ARXIVAT A:
Memòria històrica

VÍDEOS RELACIONATS