Exconsellers del govern Puigdemont: "No es parlava de la via unilateral"

Jordi Baiget, Meritxell Ruiz i Jordi Jané neguen al Suprem que Puigdemont els exigís compromís amb un referèndum no pactat
Exconsellers del govern Puigdemont: "No es parlava de la via unilateral"
Madrid

Exconsellers del govern Puigdemont: "No es parlava de la via unilateral"

Jordi Baiget, Meritxell Ruiz i Jordi Jané neguen al Suprem que Puigdemont els exigís compromís amb un referèndum no pactat
Irene Vaqué Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Baiget, Ruiz i Jané, durant els interrogatoris al Tribunal Suprem

Baiget, Ruiz i Jané, durant els interrogatoris al Tribunal Suprem

Els tres exconsellers del govern Puigdemont que aquesta diada de Sant Jordi han comparegut com a testimonis en el judici del procés han desmentit que a l'executiu es parlés de tirar endavant el referèndum de l'1-O de forma unilateral.

Davant la insistència de les acusacions, Jordi Jané (Interior), Meritxell Ruiz (Ensenyament) i Jordi Baiget (Empresa i Coneixement) han remarcat que la voluntat de la Generalitat era arribar a una consulta pactada amb l'Estat:

Jordi Jané: "En el govern de què jo formava part sempre es va defensar la via de l'acord i del diàleg per trobar una solució pactada. Aquest era l'objectiu plantejat pel govern: cercar, per la via del diàleg, una solució acordada."

 

Meritxell Ruiz: "A les reunions de govern sempre es parlava de diàleg i pacte amb l'Estat, mai de cap altra cosa." (...) "En cap moment se'm va plantejar la via unilateral com a via possible."

 

Jordi Baiget: "No es parlava de la via unilateral al govern."

 

Jané nega que el seu cessament fos per un "canvi de criteri" al govern


L'exconseller d'Interior Jordi Jané, que va plegar el 14 de juliol del 2017 i va ser substituït per Joaquim Forn, ha dit que va ser cessat a petició pròpia. A preguntes de Vox, ha negat que el motiu fos cap mena de "canvi de criteri" al govern.

Jané ha assegurat que les seves motivacions per plegar van ser que llavors havia aconseguit el gruix d'objectius que s'havia marcat com a conseller, com ara la celebració de la Junta de Seguretat.

Ruiz: "Podia aportar poc en un escenari de més tensió dialèctica"

Com en el cas dels altres exconsellers, tant l'acusació popular, que exerceix el partit d'extrema dreta Vox, com la Fiscalia han intentat aconseguir d'aquests testimonis que evidenciessin suposades divergències en el govern Puigdemont sobre la voluntat d'anar per la via unilateral.

Ella ha negat que Puigdemont o Junqueras li exigissin compromís amb un referèndum sense acord amb l'Estat.


Ruiz, que com Jané va ser cessada el 14 de juliol del 2017 a petició seva, ha argumentat que va plegar per una "decisió personal", tenint en compte que havia acabat el curs, tenia dos fills petits i "ja havia fet la feina".

L'extitular d'Ensenyament ha al·legat que després que s'havia anunciat el referèndum per l'1-O preveia un escenari més complicat del qual no es veia part:

"Pensava que entraríem en un període de tensió dialèctica. Quan l'acord no s'acosta, evidentment hi ha més tensió i em costava de veure'm en aquesta tensió amb l'estat espanyol. No sé quin escenari s'obriria, però segur que de més tensió, política i dialèctica, i el meu era un encàrrec molt tècnic dedicat a l'educació. Creia que jo podia aportar poc en aquest escenari."

En resposta a l'Advocacia de l'Estat, Ruiz ha admès que, per convocar del referèndum, es comptava amb el seu departament "com a organització" per la cessió d'edificis que depenguessin de la conselleria. Ara bé, ha afegit que mai se li va arribar a demanar aquesta implicació: "A mi mai se m'havia demanat, personalment, que els posés a disposició."

Baiget, cessat després de l'entrevista crítica, parla de "falta de confiança"

L'exconseller d'Empresa i Coneixement Jordi Baiget ha estat l'últim testimoni d'aquest dia de Sant Jordi al Suprem. En el seu interrogatori les acusacions han mencionat l'entrevista a El Punt Avui que va portar a la seva destitució, en què plantejava que, davant la "força de l'Estat" no seria una mala solució un nou 9N.


Al Suprem, Baiget ha justificat que ell defensava diverses fórmules útils per abordar el futur de Catalunya, entre les quals hi podia haver també un procés participatiu o unes eleccions.

L'exconseller va ser destituït el 4 de juliol del 2017, l'endemà de la publicació de l'entrevista. Ha admès la relació "causa-efecte" que va portar al cessament, però no ha entrat a fons en els motius i s'ha referit a la "falta de confiança" de Puigdemont en ell:

Jordi Baiget: "Va adduir com a motiu la falta de confiança. És el que em va donar ell i el que jo puc dir que està vinculat al meu cessament."

Juan Cremades, advocat de Vox: "No li va donar més explicacions?"

Jordi Baiget: "No, perquè la reunió va ser ràpida. Ell et nomena i ell et cessa."

Sobre el fet que, en l'entrevista, digués podria aguantar la presó però no que li toquessin el patrimoni, ha argumentat que la qüestió de la presó ja apareixia aleshores als mitjans de comunicació. I que la presó "afecta la teva persona" mentre que el patrimoni "afecta també la teva família."

També ha negat que tingués constància d'un "nucli dur" que prengués les decisions al govern Puigdemont, tot i que en l'entrevista hi feia referència i deia que els que en formaven part haurien de prendre decisions "en molt poc temps sobre coses que no haurem pogut madurar". El matís que ha fet al Suprem ha estat: "Vaig dir que, com a membre del govern, no estic en cap nucli dur i desconec si n'hi ha".

Batlle, finalment aquest dimecres

L'últim dels testimonis previstos per a aquest dimarts en el judici era Albert Batlle, ex-director general dels Mossos d'Esquadra, que finalment compareixerà aquest dimecres.

El jutge Marchena ha explicat que se l'havia citat per error dos dies diferents i que, en rebre l'anul·lació d'una de les cites, havia interpretat que no se'l citava. El mateix president de la sala ha anunciat que Batlle compareixerà aquest dimecres a les 13 hores.

 

ARXIVAT A:
Judici procés