Exclosos dels bancs: el periple de les persones migrants per obrir un compte corrent

Tenir permís de residència i treball a l'estat espanyol i no poder obrir un compte corrent per ingressar una nòmina, pagar el lloguer i rebuts de la llum. L'exclusió bancària és una realitat que afecta moltes persones migrants i sol·licitants d'asil. Tràmits burocràtics interminables per presentar la documentació -- empadronament, nòmines, NIE -- és la tècnica que utilitzen les sucursals perquè la llei, formalment, prohibeix la pràctica d'excloure d'eines financeres les persones d'origen estranger.

Morad, el cantant de 23 anys de la Florida (l'Hospitalet de Llobregat) que triomfa a internet -- més de 550 milions de reproduccions a YouTube --, va explicar en una entrevista que, als inicis de la seva carrera, li va costar trobar un banc que volgués obrir-li un compte corrent. Va recórrer totes les sucursals del seu barri, i totes li donaven negatives. Fins que la seva mare el va ajudar amb la seva entitat bancària. Ara guanya un milió d'euros a l'any.

L'Ajuntament de Barcelona ha recopilat una quarantena de casos en què a persones en situació irregular, sol·licitants d'asil o persones nacionalitzades però d'origen estranger se'ls fa molt difícil obrir un compte corrent. Saida Okba, mediadora intercultural a la Fundació CEPAIM, denuncia el periple que va haver de passar per obrir un compte corrent als seus fills:

"Em demanen el certificat escolar, m'estan demanant la sentència de divorci, la targeta de família nombrosa... Ens falta la declaració de la renda de la teva filla i el teu fill de 16 anys. Això ja m'havia espantat". La Saida fa vint-i-cinc anys que viu a Barcelona i té la nacionalitat espanyola. Se'n va cansar i va anar a una altra sucursal bancària.

Laia Costa, jurista a l'Oficina per la No Discriminació, aclareix que només has d'acreditar que vius a la Unió Europea per obrir un compte i ho pots fer amb el passaport. "No tenen per què demanar-te un NIE, no tenen per què demanar-te l'empadronament, no tenen per què demanar-te nòmines...".

Per tal de combatre aquestes pràctiques, l'Oficina per la No Discriminació ha llançat la campanya "Hi tens dret", per difondre la figura del "compte de pagament bàsic". Una modalitat que permet que qualsevol persona que demostri que viu a la UE pot obrir-se'l, fins i tot gratuïtament si es troba en situació de vulnerabilitat.

També han elaborat un document base per posar una queixa per escrit a aquelles entitats bancàries que rebutgen obrir un compte o no donen explicacions de per què els l'han tancat de cop. Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania i Participació a l'Ajuntament de Barcelona, explica que fins ara costava molt tenir una resposta per escrit. Les entitats financeres sempre intenten donar la negativa al client de forma verbal per "treure's de sobre el ciutadà", assegura.

"Realment, a la que tu formalitzes la demanda, te'l donen. Hi ha un abús de persones que van soles, que no coneixen, que hi ha barrera idiomàtica... Ens hem trobat amb persones que quan van amb educadors, els l'obren", assegura Costa.

Què diu la llei?

La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat va comptabilitzar, només al gener d'enguany, més de 300 incidències de persones que o bé no han pogut obrir el seu compte o que directament els han bloquejat el que tenien. Estimen, però, que hi ha milers de situacions que no surten a la llum per les dificultats de fer reclamacions per escrit.

Més del 80% de les incidències registrades pel CEAR són denegacions per motius contraris a la legislació vigent, com ara no reconèixer documents d'identitat vàlids, sol·licituds de protecció internacional o exigir documentació addicional que no es recull a la normativa.

El Banc d'Espanya addueix que fa inspeccions periòdiques a oficines bancàries per veure que, efectivament, els empleats coneixen i expliquen la figura del "compte de pagament bàsic". Fonts de CaixaBank apunten que si demanen documentació addicional és per complir amb la llei de prevenció del blanqueig de capitals.

Lamenten no donar informació detallada de per què, de vegades, tanquen alguns comptes, precisament, per aquesta llei. El regidor de Drets de Ciutadania i Participació a l'Ajuntament de Barcelona, però, lamenta que a les persones que estan sota la sospita de la llei de blanqueig de capitals "se'ls aplica la llei de forma expansiva sense individualitzar cas a cas".

Si en un termini d'un mes la queixa al banc no s'ha resolt o s'ha denegat, s'obre la porta a reclamar directament al Banc d'Espanya. La llei que regula els comptes de pagament bàsic qualifica com a "sanció molt greu" l'incompliment de la norma, i es pot sancionar de tres a cinc vegades l'import dels beneficis derivats de la infracció o fins al 10% del volum de negoci net anual durant l'exercici de la infracció.

Però els mecanismes d'inspecció no funcionen, no hi ha un seguiment adequat del problema i per això gairebé no hi ha sancions.