Euskadi aposta per una immersió lingüística a l'escola similar a la de Catalunya

El govern basc vol que l'euskera sigui la llengua de referència a les escoles i instituts d'Euskadi. Així ho estableix l'esborrany de la futura llei d'educació, la segona en 40 anys, que previsiblement s'aprovarà a la tardor.

Segons ha avançat la televisió pública basca, ETB, el text estableix que el basc és l'eix central del sistema educatiu i se'n potencia l'ús actiu per part de l'alumnat tant en l'àmbit formal com en el no formal.

La nova llei, fruit d'un pacte entre PNB, EH Bildu, PSE-EE i Podem, parla d'un únic sistema multilingüe pensat perquè tots els alumnes, en acabar els estudis, coneguin les dues llengües oficials --euskera i castellà-- al mateix nivell i tinguin coneixements de, com a mínim, una llengua estrangera.

És a dir, s'acosta al model català pel que fa a la immersió lingüística. També en altres aspectes, com ara que dona més autonomia als centres i lluita contra la segregació escolar.

Els tres models lingüístics actuals

Actualment, a les escoles del País Basc, actualment hi conviuen tres models lingüístics, que les famílies poden triar:

-Model A: el castellà és la llengua vehicular, excepte durant les classes d'anglès i de llengua i literatura basca, que és l'euskera.

-Model B: conegut com a mixt, que consisteix a fer algunes assignatures en euskera i d'altres en castellà, entre les quals hi ha habitualment les matemàtiques.

-Model D: tot l'ensenyament és en euskera, excepte les classes de llengua i literatura castellana i l'anglès.

Actualment, d'aquests tres models, el més estès és l'últim. 8 de cada 10 famílies, el 82%, trien l'escolarització només en euskera. El model A, amb el castellà com a llengua vehicular, només acumula el 2,4% de matriculacions, mentre que l'opció de mig-mig és la que trien el 15% dels estudiants.

L'escola concertada, gratuïta

L'esborrany també estableix que totes les escoles i instituts seran gratuïts a Euskadi. Això inclou els centres concertats, pel fet que són finançats amb fons públics, i no podran cobrar cap quota pels ensenyaments obligatoris.

De fet, la llei basca vol fer un salt important en el finançament i igualar el que reben els centres concertats i públics. Ara mateix, com a Catalunya, també tenen més inversió els públics. Aquí, tot i que la LEC, del 2009, ja recull que l'educació ha de ser gratuïta per a tothom, la concertada infrafinançada, calen les quotes de les famílies.

Unes quotes que, segons Eva Salvà, directora general Agrupació Escolar Catalana, les mateixes escoles voldrien eliminar: "Aquí tenim quotes més altes perquè ja veiem que el que s'inverteix al País Basc són 1.000 euros més per alumne l'any."

"La diferència és grossa", assegura Salvà. A més a més, diu: "Ho tenen congelat tot, tant el nombre de professors que tenim a les nostres escoles des de l'any 95, com el que rebem per despeses de funcionament".

Es preveu que el text de la nova llei d'educació, que té l'oposició del PP, Ciutadans i Vox, arribi al Parlament Basc a l'octubre.