Europa acorda un fons de rescat permanent per evitar la fallida dels estats

La Unió Europea ha decidit blindar els 27 contra futures crisis econòmiques amb una reforma limitada del Tractat de Lisboa que permeti crear un fons de rescat permanent per als països de l'eurozona. Amb aquesta finalitat, el president del Consell, Herman van Rompuy, presentarà al desembre una proposta d'aquest mecanisme permanent de rescat. És el que proposava Alemanya, amb el suport de França. En canvi, s'ha deixat per a més endavant la proposta de Berlín de limitar el dret de vot dels governs que vulnerin el Pacte d'Estabilitat, opció que el govern de Zapatero rebutja.
Europa acorda un fons de rescat permanent per evitar la fallida dels estats
Brussel·les

Europa acorda un fons de rescat permanent per evitar la fallida dels estats

La Unió Europea ha decidit blindar els 27 contra futures crisis econòmiques amb una reforma limitada del Tractat de Lisboa que permeti crear un fons de rescat permanent per als països de l'eurozona. Amb aquesta finalitat, el president del Consell, Herman van Rompuy, presentarà al desembre una proposta d'aquest mecanisme permanent de rescat. És el que proposava Alemanya, amb el suport de França. En canvi, s'ha deixat per a més endavant la proposta de Berlín de limitar el dret de vot dels governs que vulnerin el Pacte d'Estabilitat, opció que el govern de Zapatero rebutja.
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
Els 27 han acordat crear un mecanisme de rescat permanent per fer front a situacions de fallida dels estats. Amb aquest nou instrument pretenen actuar de manera més ràpida i evitar crisis com la grega. La decisió s'ha adoptat la matinada d'aquest divendres en una cimera a Brussel·les. 

Per aplicar aquest mecanisme caldrà modificar lleugerament el Tractat de Lisboa, aprovat fa tot just onze mesos en un procés que va requerir deu anys de negociacions. El president europeu, el belga Herman van Rompuy, té l'encàrrec d'analitzar el marc jurídic necessari per posar en marxa els canvis i n'haurà de presentar una proposta al desembre. "Utilitzarem procediments ràpids, si és possible", ha admès Van Rompuy. 

En aquesta reunió, els caps d'estat i de govern de la Unió Europea també han decidit endurir la disciplina pressupostària, amb més sancions per als estats membres que superin el límit de dèficit permès.

En canvi, han frenat la proposta, també alemanya, de limitar el dret de vot a aquells països que no s'estrenyin prou el cinturó. Tot i que s'hagi deixat per a més endavant, la cancellera, Angela Merkel, ha aconseguit situar aquest tema al centre del debat. 

Reticències a retirar el dret de vot

L'opció de reformar el tractat però sense canviar el sistema de vots ja l'apuntava en les seves declaracions prèvies a la cimera el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, que ha titllat d'"inacceptable" el fet que es vulgui retirar el dret de vot als països que no controlin els comptes. En canvi, s'ha mostrat disposat a "estudiar" una reforma limitada del tractat per dotar Europa de nous i millors mecanismes per lluitar contra la crisi.

Espanya, de la seva banda, considera que retirar el dret de vot no ajuda a la construcció europea; en canvi, no s'ha oposat a una reforma menor del Tractat de Lisboa per incloure les propostes econòmiques d'Alemanya.

Unes quantes hores abans la comissària europea de Justícia, Viviane Reding, s'ha alçat contra la proposta provinent de París, com ara fa unes quantes setmanes ja va passar en el cas dels gitanos. Aquesta vegada, però, també va contra Berlín. Reding sosté que no hi ha cap necessitat de canviar uns tractats que han costat deu anys de negociacions i que obrir el debat sobre la seva reforma és "obrir la capsa de Pandora".


VÍDEOS RELACIONATS