"Et poden robar, pegar, violar...": el patiment de dones amb una addicció i sense llar

Entrem en un centre d'acollida temporal per a persones sense llar amb addicions; funciona amb una mirada de gènere per atendre dones i població LGTBI amb situacions d'extrema vulnerabilitat

Begoña Grigelmo/Sònia Poll MartínezActualitzat

Entrem en un hotel en desús del Guinardó després de passar un control de seguretat. Al carrer, cap pista que ens indiqui que aquí hi ha un centre d'acollida temporal per a persones sense llar i que consumeixen drogues o alcohol. És un espai residencial on es busca la seguretat i el confort dels usuaris perquè puguin començar a assumir un canvi de vida, difícil de plantejar quan estan al carrer. La Paola ens ho explica:

"El carrer t'arrossega, et sents vulnerable, sola enmig de milions de persones... Era una lluita constant per sobreviure."

Ella és una usuària que porta dos anys en aquest centre residencial. En portava cinc al carrer. Va néixer a Roma, però fa molts anys que va arribar a Barcelona. Ens confirma que totes les persones que ha vist passar per aquestes habitacions tenen en comú tres coses: el carrer, les drogues o l'alcohol i una vida molt dura.

En un racó de l'entrada ens trobem un grup de dones ballant, i la Pilar Cavaller, una treballadora social del centre, ens diu:

"És una manera d'ocupar el temps, fora dels contextos difícils que estan passant aquí, una forma de trobar riures i de passar el temps divertint-te."

Moltes activitats estan programades perquè hi vagi qui vulgui, però també es busquen moments d'espontaneïtat. Aquí, sota supervisió mèdica, qui vulgui pot continuar consumint.

"Prenc només cocaïna i metadona, perquè vaig deixar l'heroïna i tinc por."

La Paola consumeix droga, de manera supervisada, al centre d'acollida on viu

Ens ho explica la Paola a la seva habitació, que comparteix amb una altra dona. Diu que, des que té un sostre i unes rutines, es pot plantejar una vida més a prop de la normalitat. Confessa que al carrer es gastava tots els diners que tenia en droga per intentar sentir-se millor.

El centre on viu, i on està empadronada, es va crear com una solució d'urgència en una situació d'excepcionalitat durant la pandèmia i s'ha convertit en un espai únic. Aquí, a diferència d'altres opcions habitacionals d'emergència que ofereix l'administració, no s'exigeix que els usuaris abandonin el consum. Des que es va estrenar ja han atès 116 dones, 130 homes i 10 persones no-binàries.

També tenen dues places reservades per a dones que hi arriben d'urgència i que, com la resta d'usuaris, són addictes. El coordinador del centre, en Jose Salvadó, diu que sempre tenen aquestes dues places ocupades, i que, per tant, hi ha una part a qui no s'està donant resposta.

"Tot està ple i hi ha una llista d'espera gegantina... No hi ha cap altre servei, i per això hi ha una llista d'espera tan gran."

Ell havia treballat al Centre d'Atenció Sociosanitària Baluard, al Raval, i coneixia la realitat de molts usuaris que vivien al carrer sense cap opció habitacional fins que va néixer aquest recurs, l'abril del 2020.

Activitats al centre d'acollida per a persones sense llar amb addiccions

Segons les últimes dades publicades al Pla de Drogues, de les persones ateses als serveis de reducció de danys, al voltant del 40% es troba en situació de sensellarisme. I, tot i que al carrer són majoria els homes, en aquest espai residencial la meitat de les places són per a dones i persones LGTBIQ+. La Montse Bartroli, cap de l'Àrea de Prevenció i Atenció a les Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, explica els esforços que fan per poder-les atendre:

"Costa tant que les dones i la població LGTBI arribin als nostres recursos, que, quan arriben, els posem la catifa vermella: s'ha de fer un tracte molt cuidat perquè arribin, primer, i perquè es quedin, després."

I al centre, les acompanyen des d'una mirada de gènere que ho impregna tot. Es penalitzen actituds masclistes i homòfobes i es cuida l'acompanyament, les activitats i els espais, perquè elles se sentin més segures i reconfortades. Jose Salvadó, coordinador d'aquest equipament per a persones sense llar amb addiccions:

"El cent per cent de les dones han patit violències, físiques, sexuals, extorsions, assetjaments."

 

És el cas de la Paola, que ha patit diverses agressions físiques. Una de les vegades, mentre es preparava els cartrons per fer-se un llit per dormir al carrer, a prop de l'estació d'Arc de Triomf, un noi begut va començar a escridassar-la i la va colpejar molt fort.

"Es va aixecar la samarreta, tenia una esvàstica, em va donar un cop i em va trencar la cama."

La mirada de gènere hi és, en l'acompanyament, en les activitats, a l'hora de penalitzar actituds masclistes i homòfobes o crear espais segurs. Quan les dones arriben a aquest equipament sempre agraeixen poder dormir tranquil·les i descansar sense haver de tenir un ull obert. Aquí la rutina i tenir el dia ocupat les ajuda a no prendre tantes drogues, i fins i tot a deixar-les del tot. Segons dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, s'ha pogut comprovar que les persones residents han reduït entre un 50% i un 70% el seu consum d'alcohol i de la resta de drogues respecte al consum previ que en feien abans d'allotjar-se aquí.

Després de 8 mesos al centre, l'Encarna va entrar en un programa de desintoxicació i ja fa 18 mesos que no consumeix. No vol revelar la seva identitat perquè la família no sap tot el periple que ha hagut de passar. Els seus familiars sí que saben que ha estat molt enganxada a la droga, però va venir del País Valencià a Barcelona, on no la coneixia ningú. No volia fer patir la família, i encara ara pensa que dir qui és la pot perjudicar, perquè creu que encara hi ha un estigma molt gran sobre les dones amb addiccions.


L'Encarna no vol revelar la seva identitat per no fer patir la seva família

Recorda el temps que va estar dormint al carrer amb molta por. L'Encarna, com la majoria de les dones que es veuen abocades a viure al carrer, no va voler dormir mai sola, però tampoc se'n va anar a casa de ningú per por que li poguessin fer alguna cosa.

"Hi pot haver un home que et digui: vine amb mi, vine a casa meva. Te'n refies o no te'n refies? I si després et clava un cop? I si després et viola? Vius amb aquesta por."

Ara l'Encarna viu en un pis comunitari on no pot consumir drogues i on setmanalment li fan tests d'orina per controlar l'abstinència. Està estudiant informàtica, i vol refrescar els seus coneixements d'auxiliar d'infermeria per poder tornar a treballar aviat. Confia que al setembre es pugui incorporar al món laboral i trobar una feina relacionada amb els seus estudis. Ara intenta relacionar-se i ampliar la xarxa d'amics tant com pot. Estar en contacte amb persones abstinents, o que només fan un consum social d'alcohol, diu que la protegeix i l'ajuda a tenir més mecanismes de prevenció per no recaure en la droga.

"Quan portes temps sense consumir, tens el cervell més net, pots pensar millor, amb més coherència... I aleshores et planteges un altre tipus de vida, com el que m'estic plantejant ara."

 

ARXIVAT A:
Pobresa
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut