Estudiants brillants: les dues millors notes de la selectivitat del 2010, 9 anys després

Aquest divendres s'han fet públiques les notes de tall per accedir a la Universitat de cara al setembre. La nota de tall més alta a Catalunya és un 13,42 per accedir al doble grau de Física i Matemàtiques a la UAB.

Hem anat a buscar dos estudiants que fa 9 anys van treure la millor nota en la selectivitat. Un noi i una noia que van poder estudiar el que volien i que han tingut --tenen-- unes trajectòries acadèmiques brillants. Són l'Elisabeth i el Juan.

Fa 9 anys, Juan Vela, de Tarragona, ho tenia claríssim. Faria Filologia Hispànica, la seva vocació des de petit. Mirat amb perspectiva, va ser una bona tria?

"Jo estic molt content; realment, no em puc queixar. Diguem que estic una mica on volia estar en aquell moment, en el sentit que vaig fer la carrera que volia fer, encara que en aquell moment molta gent em deia: 'Home, amb aquesta nota podries fer una carrera amb una nota de tall més alta.'"

En Juan recomana, però, que els estudiants triïn la carrera que més els agradi.

"A partir de la meva experiència personal, només podria fer que animar la gent que ha fet la selectivitat, per exemple, a triar les carreres que realment volen triar, no? En funció dels seus interessos sincers, de la seva vocació o el que sigui, però que mirin d'escollir el camí que realment volen escollir."

Elisabeth Parés, d'Olot, va ser una altra dels tres estudiants que van empatar amb la millor nota de la selectivitat del 2010. A ella l'hem trobat fent el doctorat a Londres, on va marxar amb una beca després d'estudiar Ciències Biomèdiques i Filosofia a Barcelona.

"La selectivitat la vaig fer amb la idea que volia fer una carrera que em permetés fer recerca més endavant, però m'imaginava que seria una recerca més de tipus biològic. Però al final he acabat fent recerca en neurociència." // "Estic estudiant les bases cerebrals dels moviments voluntaris i de l'experiència conscient de la intenció."

El Juan també està a punt d'acabar la tesi; en el seu cas, en lingüística i psicolingüística.

"Jo estudio el que se'n diuen les restriccions semàntiques de selecció; és a dir, les restriccions que posa un verb sobre els seus complements."

Després de tot aquest temps, tant l'un com l'altra veuen gairebé com una anècdota aquell 9,65.

Elisabeth: "Treure molt bona nota a la selectivitat és una cosa que ajuda, que queda bonic al currículum, però no crec que sigui una cosa determinant. Al final, és més important el que vas fent de mica en mica a la carrera, els resultats que vas acumulant. Jo crec que no depèn d'èxits puntuals com això, que al final hi ha una mica de casualitat."

Juan: "És la satisfacció del moment, rebre la trucada dels mitjans i aquesta il·lusió i uns certs nervis. Aquesta il·lusió és la part realment important, perquè, després, un s'integra en el grau i és un més, potser hi ha una mica de 'hi, hi, ha, ha', al principi, d''aquesta és la persona que va treure la millor nota', però després ets un estudiant més."

El cas, però, és que tots dos han continuat amb expedients brillants que els haN facilitat poder continuar estudiant i fent recerca. Però, on es veuen d'aquí 9 anys?

Juan: "Si puc continuar la meva carrera acadèmica o de recerca, és el que realment m'agradaria."

Elisabeth: "De moment, em plantejo continuar, i això vol dir fer postdoctorat i intentar ser investigador independent més endavant. I suposo que això passa per estar uns anys més, com a mínim, fora, sigui aquí o altres llocs d'Europa o dels Estats Units, i llavors trobar alguna posició estable en algun lloc."