Seu del Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg
Seu del Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg (Reuters)

Estrasburg condemna Espanya per impedir que el primer cognom d'una nena fos el matern

El Tribunal Europeu dels Drets Humans diu que s'ha discriminat la mare i condemna l'Estat a indemnitzar-la amb 10.000 euros pels danys morals

Actualitzat
TEMA:
Judicial

El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg ha condemnat Espanya per discriminar una dona a qui no va permetre posar en primer lloc el seu cognom a una filla el 2006. La sentència del TEDH, feta pública aquest dimarts, condemna l'Estat a pagar a la mare una indemnització de 10.000 euros pels danys morals i 23.853 euros més per les despeses judicials.

Els jutges consideren que es va vulnerar l'article 14 de la Convenció Europea dels Drets Humans, que prohibeix la discriminació, combinat amb l'article 8 sobre el respecte a la vida privada i familiar.

El tribunal ha valorat el cas partint de la base que els dos progenitors es troben en una situació anàloga, i ha considerat que van ser tractats de manera diferent exclusivament per raó de gènere. Sense entrar a valorar les circumstàncies del cas, ja que el TEDH se cenyeix a les vulneracions dels drets humans, els magistrats consideren que els jutges espanyols sí que les haurien d'haver valorat per evitar la discriminació.

"El caràcter automàtic de l'aplicació de la llei que va impedir als tribunals nacionals tenir en compte les circumstàncies particulars del cas en qüestió no són una justificació vàlida des del punt de vista del Conveni Europeu."

Tampoc troba vàlides les referències a la tradició i els usos socials per justificar el tracte discriminatori. Els magistrats tenen en compte els avenços en matèria d'igualtat introduïts els últims anys a l'estat espanyol, però creuen que els arguments del govern espanyol "no són prou objectius ni raonables per justificar la diferència de tracte" a la demandant.

"El Tribunal pren nota d'aquesta evolució, però assenyala que és l'article 194 del 'Reglament d'aplicació de la llei d'estat civil' el que s'aplica a aquest cas, i recorda que les referències a tradicions pressuposades de caràcter general o actituds socials imperants que predominen en un país determinat no són suficients per justificar una diferència de tracte per sexe."

En aquell moment, la legislació permetia invertir l'ordre dels cognoms amb el consentiment dels dos progenitors, però si no hi havia acord es primava el cognom del pare.

La Fiscalia del Tribunal Constitucional va donar suport a l'apel·lació de la dona perquè considerava que "la legislació en vigor era clarament discriminatòria i seguia el model patriarcal de família", però els jutges del TC van tombar el recurs en considerar que la menor en qüestió --que ara té 16 anys--, podrà, si vol, canviar l'ordre dels cognoms quan sigui major d'edat.

Ara el tribunal europeu comparteix l'opinió de la Fiscalia i conclou que la impossibilitat d'obtenir una derogació per part de la demandant havia estat "excessivament estricta i discriminatòria contra la dona" i ha afegit que si la seguretat jurídica pot manifestar-se per a l'elecció de posar primer el cognom del pare també pot fer-se amb el de la mare.

Les circumstàncies del cas

La mare de la menor i demandant del cas és Josefa León Madrid, de 52 anys, que viu a Palma. Entre el 2004 i el 2005 va mantenir una relació amb JSTS. Quan ja havia acabat la relació, es va adonar que estava embarassada i li ho va comunicar a l'exparella. L'home va "insistir reiteradament" que avortés, segons recull el dossier judicial. La mare va decidir continuar amb l'embaràs i va trencar tot contacte amb el pare.

La filla va néixer el 9 de novembre del 2005 i la van inscriure al registre civil amb els cognoms de la mare. Josefa León va permetre que el pare veiés la nena fins que va tornar a tallar el contacte per "assetjament psicològic".

El 2006, el pare va reclamar la paternitat de la nena i un jutjat de Palma el va reconèixer com a pare biològic i va decidir que la filla portés primer el cognom del pare i després el de la mare. L'Audiència Provincial de Palma va rebutjar el recurs de la mare.

 

ARXIVAT A:
Judicial Drets humans Unió Europea
Anar al contingut