Estat Islàmic: un aparell propagandístic propi
Per aconseguir l'èxit en aquest tipus de captacions, els grups jihadistes utilitzen grans aparells propagandístics que abonen el terreny perquè aquests processos de radicalització siguin tan ràpids com eficaços. En paral·lel als comptes de Facebook i Twitter i les grans produccions cinematogràfiques, els grups jihadistes tenen diversos mitjans de propaganda on line.
Per exemple, si ens fixem en l'aparell propagandístic d'Estat Islàmic, la productora oficial s'anomena Al Furqan Media, que s'encarrega d'emetre els missatges d'alguns líders de l'organització i disposa d'un altaveu propi: Al Hayat Media Center. Aquesta productora actua com un canal multilingüe i ofereix una gran selecció de material adreçat a potencials combatents estrangers procedents d'Occident. Una altra productora oficial és Ajna Media, que publica els continguts d'inspiració religiosa. A més, cada província disposa del seu propi mitjà de comunicació centrat en la informació local de la regió. Pel que fa a la premsa, Estat Islàmic publica un rotatiu titulat ISR (Islamic State Report, Notícies Estat Islàmic) en llengua anglesa que tracta de l'actualitat del grup. A més, publica dues revistes virtuals des del 2014: Dabiq (en anglès) i Dar al Islam (en francès). La lectura d'aquestes revistes dóna una idea del grau d'institucionalització del "califat" i l'estructura social que controlen, però també suposa submergir-se en un món paral·lel en què es pretén justificar les seves accions i es donen instruccions precises per viatjar-hi. Per exemple, ofereix llocs de feina a enginyers, professors, lampistes, paletes i fusters perquè emigrin facin l'hègira [emigració] i contribueixin amb els seus oficis a la creació de la Umma. No cal que siguin milicians amb experiència militar. S'entén que cadascú ha d'ocupar el seu lloc en aquesta nova societat jihadista. La crida es va reforçar amb la declaració d'Abu Bakr al-Baghdadi del juliol del 2014: "Fem una crida especial a acadèmics, juristes i, especialment, als jutges, als militars i a les persones amb experiència en serveis administratius, metges i enginyers de todes les especialitats i camps. Fem aquesta crida i recordem que han de témer Al·là, la seva migració és "wajub ayni" (una obligació individual).
La crida ratificava la voluntat del moviment de crear una consciència islàmica global per enfrontar-se a les estructures de poder polítiques, econòmiques i culturals occidentals, però també per deposar règims de països islàmics que es considerin corruptes i col·laboradors d'Occident. El projecte és a llarg termini, per acabar imposant la seva hegemonia en tot el món.
Tot i que, de moment, els individus que s'han decidit a viatjar a Síria i a l'Iraq són una minoria, el que realment preocupa és que aquesta consciència islàmica mundial propugnada pels postulats jihadistes estigui arrelant i captant acòlits a la causa de la jihad econòmica, predicadora i espiritual. I és que un dels temors és la simpatia que pot generar aquest moviment. Si bé hi ha qui no estaria disposat a convertir-se en mujaidí, d'altres veuen amb bons ulls contribuir econòmicament a la causa des de qualsevol punt d'Europa. En un estudi del 2008 publicat al Regne Unit s'assenyala l'auge d'un islamisme amb un fort sentiment antioccidental entre la comunitat musulmana d'aquest país. En aquesta enquesta es manifesta que entre els joves de 16 a 24 anys, el 13% admira organitzacions com Al-Qaida, preparada per combatre Occident, i un 37% prefereix viure sota la xaria.[1]
Si comparem la situació del Regne Unit amb l'Estat espanyol, la radicalització està afectant, sobretot, joves de segona o tercera generació que moltes vegades no tenen feina, però d'altres compten amb una formació universitària sòlida. Tot i la gran diversitat de perfils amb característiques sociodemogràfiques ben diverses, si prestem atenció als nivells educatius i a les categories ocupacionals, no podem deduir que es tracti d'individus marginats socialment. Tot i que és habitual que tinguin ingressos més baixos que la mitjana, un terç haurien cursat estudis universitaris.[2]
Unes observacions que fan aquesta realitat encara molt més complexa i en què els experts alerten d'una necessària intervenció urgent. A l'Estat espanyol, s'ha impulsat un Pla Nacional de Radicalització, però desconeixem encara on hauria de trucar un pare o una mare quan veu que el seu fill/filla està experimentant un procés de radicalització. Les famílies que coneixem no alertarien mai els cossos policials.
En el segon trimestre del 2012, quan comencen les captacions a la barriada del Príncipe Alfonso, les famílies ho denunciaven a la comissaria de policia o a la comandància de la Guàrdia Civil. Quan es van adonar que la denúncia seria una prova en contra dels seus fills i filles si mai tornaven, van deixar de fer-ho. Ara, la majoria ja no presenten denúncia i, a més, eviten donar pistes als cossos policials. A Catalunya, alguns familiars han denunciat desaparicions als Mossos d'Esquadra. Quan hi ha indicis fefaents que l'individu ha fugit per desplaçar-se a Síria i a l'Iraq, s'activa un procediment en què no cal esperar les 48 hores per començar a buscar. De fet, s'està formant als agents que reben denúncies a les comissaries perquè tinguin indicis suficients per detectar-ho.
Les xifres oficials dels països europeus d'aquells ciutadans que han viatjat a Síria i a l'Iraq per afegir-se a la jihad estan, probablement, lluny de la realitat, però permeten establir un ordre de les zones on ha afectat més la mobilització.
El secretari general de la Interpol, Jürgen Stock, assegurava el 3 de juny del 2015, en unes jornades a Barcelona on s'analitzava l'estratègia policial, que la seva organització havia aconseguit recollir almenys 4.000 perfils de suposats jihadistes a Europa. D'aquests, el ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, admetia que tan sols 129 dels desplaçats tenien residència a Espanya. Tot i que la guerra de Síria i de l'Iraq continua i s'intensifiquen les operacions policials, la dada es manté inalterable.
[1] Munira Mirza, Abi Senthilkumaran i Zein Ja'far. Living Apart Togheter. British Muslims and The Paradox of Multiculturalism. Londres: Policy Exchange, 2007.
[2] Garcia-Calvo, Carola i Reinares, Fernando. "¿Cómo evitar los procesos de radicalización yihadista en nuestra sociedad? Consideraciones sobre la experiencia británica", Real Instituto Elcano, 18 de desembre de 2012.
"Ombres del present, I: Més preguntes que respostes"
"Ombres del present, III: Una relectura dels videojocs: des d''Assassin's Creed' fins a 'Matrix'"
"Ombres del present, IV: Unitats especials de "reclutament""
