"Estan anestesiats, amb por": les seqüeles de les explosions de Beirut en els infants

En només una setmana, el futur del Líban ha fet un gir inesperat. La seqüència comença amb les explosions que van devastar el port i part de la capital i continua amb la reacció ciutadana i les pressions que han fet caure el govern.

Les explosions van destruir gran part de la ciutat i van impactar de ple en la vida de milers de libanesos. Molts, sobretot els nens, encara es troben en estat de xoc.

La família Kattah no pot dormir a casa perquè l'edifici està rebentat. Però de dia, necessiten tornar a casa com un ancoratge també emocional. Per salut mental, ens expliquen.

Pascal Kattah i els seus eren en una planta baixa en el moment de l'explosió. Sortosament només van tenir ferides lleus. Però als pares els preocupa l'impacte psicològic en la canalla.

L'Elia, de 4 anys, no vol parlar amb ningú i plora molt. La Maria, amb 5, acostumava a cantar. Ara ha canviat:

"Ara fa servir el seu micròfon per fer-nos entrevistes sobre l'accident. Per exemple, ens diu: 'Soc aquí, al lloc de l'explosió a Beirut.' Ho fa com un joc. I mirant el seu germà, li pregunta: 'I a tu, què t'ha passat?' El metge m'ha dit que és bo perquè ho tregui."

A la Maria li canvien els embenatges en una clínica mòbil instal·lada uns carrers més avall d'on vivien.

ONG locals coordinades amb el Ministeri de Sanitat les han instal·lat als punts més devastats. Allà treballa, incansable, el doctor Sami Taliani. Procedent de la frontera amb Síria i acostumat a les emergències, ho troba excepcional:

"El que està passant és inimaginable. Tenim trenta pacients cada cinc minuts. Tots em diuen que els doni algun medicament, qualsevol cosa. És una pressió molt forta sobre el país."

A la part del darrere de la furgoneta, la Maria no es vol deixar fer les cures. Com ella, fins a 100.000 infants s'han vist afectats per l'explosió.
Molts no poden anar a l'escola perquè prop de 150 centres han quedat fora de servei. I d'altres no poden rebre el suport de la família perquè en continuen separats després del caos.

En un edifici del costat, s'hi fa el porta a porta per oferir, en aquest cas, teràpia psicològica d'emergència.

Tanit Iglesias és responsable de salut a la regió de Metges del Món:

"Hem trobat, sobretot, molta desesperació, ràbia, angoixa, tristesa, la sensació que no hi ha futur. La intervenció que estem fent ara porta a porta és per ajudar-los a superar aquesta situació i a evitar que això en un futur derivi en una depressió o situacions que portin cap al suïcidi."

En una altra casa, el temps va quedar aturat en el moment de l'explosió. Com els passa als fills, ens explica en Naaman Kenno, el pare de família:

"Estan anestesiats, amb por. El seu comportament ha canviat. També les seves rutines, no dormen bé. Encara reviuen el moment de l'explosió. La meva filla petita es desperta durant la nit i té pànic a qualsevol soroll."

Els psicòlegs tenen al davant molts infants i joves reticents a rebre ajuda, i encara menys professional. I a uns pares i mares, que tampoc poden acompanyar els fills a recuperar-se perquè l'explosió -sumada a la crisi i el coronavirus- els ha deixat fora de lloc.

El nivell de destrucció de Beirut és excepcional, però també el de la salut mental de la seva gent. A molts petits els costa fins i tot entendre què ha passat i molts grans reconnecten amb records de la guerra civil. Tot ells tenen davant un gran repte emocional.