Està emergint un nou ordre internacional per afrontar l'emergència climàtica?

Cooperació pel clima; acords de grups disposats a tirar pel dret, per avançar; fulls de ruta; l'emergència climàtica cultura hegemònica... Tot indica que està emergint un nou ordre internacional, per afrontar aquesta "dècada decisiva".

Posada en escena per a les càmeres

En directe, davant les càmeres, en l'últim moment de la Conferència pel Clima de Glasgow, l'Índia demana un canvi en un text consensuat des de feia hores: proposa substituir "eliminar" el carbó per "reduir-lo". Un corrent sacseja molts dels que ho seguien en directe. Molts ho van interpretar com una nova evidencia de la incapacitat de la COP, és a dir, dels Estats, per acordar compromisos ambiciosos per reduir les emissions.

Ni l'Índia tan malament, ni els desenvolupats tan bé

Per entendre l'acció de l'Índia, amb el suport de la Xina, cal ampliar el focus fins al març, quan es va fer la Cimera Net-Zero de l'Agència Internacional de l'Energia i de la direcció de la COP26, per preparar la Conferència de Glasgow d'aquest novembre.

A la cimera del març, el ministre indi d'Energia, Raj Kumar Singh, va demanar que els països desenvolupats aconseguissin emissions negatives (xuclar CO2 de l'atmosfera) aviat, perquè això donaria marge als països pobres per seguir emeten, per desenvolupar-se una mica més. El suggeriment va ser ben rebut per John Kerry, enviat especial pel clima dels EUA, i des d'aleshores també ho demana Xie Zhenhua, enviat especial pel clima de la Xina.

La petició de l'Índia a l'últim moment de la COP26, davant les càmeres, s'ha d'entendre com una demanda de negociar seriosament. L'Acord de París estableix que els països desenvolupats han de fer més esforços per reduir les emissions, per facilitar que els altres es puguin desenvolupar.

Pels països rics, aconseguir emissions negatives aviat implica empescar-se-les per fer una reducció d'emissions encara més abrupta, i arribar a 0% a finals de la dècada dels 30.

Net zero brings new equity challenges...

Net zero is probably not enough in developed countries, they have to go net negative:
1) to allow developing countries to grow
2) to compensate past emissions (& overshoot)#COP26 https://t.co/881qOoi7vD pic.twitter.com/B9qjAbtoWA

— Glen Peters (@Peters_Glen) November 17, 2021

Implica inventar les màquines per xuclar CO2, que no tenim, i fer una ràpida i profunda reorientació del model socioeconòmic.

Canvi de model socioeconòmic

"La tasca més urgent és reconstruir l'economia global perquè acceleri la transició a una economia verda", va dir John Kerry, poc després d'anunciar-se el seu nomenament el desembre del 2020.

Una tasca que detalla Paul Bodnar, director sènior d'energia i canvi climàtic del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units, amb Barack Obama. Bodnar destaca que la tasca de Kerry no és només una pila d'objectius ambiciosos, sinó com transformar l'economia mundial amb prou rapidesa, en els sectors de l'energia, el transport i les indústries pesants. "El que aquesta administració ha de fer, més que res, és ajudar a orquestrar un reinici total, de manera que les nacions cooperin pel canvi climàtic, centrant-se en tasques concretes per reduir les emissions."

Cooperació global?

La ciència insisteix des de fa anys que per reduir les emissions cal fer-ho forma cooperativa, ho indiquen les simulacions matemàtiques amb més probabilitats de sortir-nos-en.

L'informe de l'IPCC sobre el risc del 1,5 ºC (2018) ho repeteix vuit vegades, en el document resum de 24 pàgines. També insisteixen altres informes rellevants de la dècada passada, com el publicat a la revista Nature el 2012: "L'ecosistema global s'acosta a una transició crítica a escala planetària (escalfament, recursos, extincions, sòls, ecosistemes...) cal la cooperació global."

O el publicat al PNAS al 2018: "Cal una acció humana col·lectiva per dirigir el sistema de la Terra i estabilitzar-lo en un estat habitable."

Cooperant s'aconsegueix el millor pel grup

Ho va demostrar matemàticament John Nash, el 1950, i l'hi van reconèixer amb el Premi Nobel Economia, el 1994: "Per aconseguir el millor resultat, cada membre del grup ha de fer el millor per a ell, i per aconseguir el millor per a ell, cada membre del grup ha de fer el millor per a ell i el millor pel grup."

S'anomena "l'equilibri Nash". Va tenir un immediat reconeixement entre els especialistes, més tard es va desenvolupar en la teoria de jocs, i ha estat fonamental per a les negociacions globals, com les desarmament nuclear.

La pel·lícula "Una ment meravellosa" explica la vida de John Nash.

Cooperant per projectes pel 2030, des de Glasgow

Els Estats Units i la Xina s'han compromès a cooperar per accelerar l'acció climàtica aquesta dècada per una transició a una economia global 0% emissions; normes i electrificació; renovables a baix cost, transport elèctric, generació distribuïda, i per transparència en els compromisos dels Estats.

40 Estats han acordat treballar junts per fer més barata la tecnologia verda, per a tots els països: electricitat, vehicles elèctrics, acer i hidrogen.

450 bancs i fons d'inversions, de 45 països, amb uns actius conjunts de 130 bilions de dòlars (vuit vegades el PIB de la UE) s'han compromès a utilitzar les finances pel 0% emissions.

S'han fet acords, entre desenes d'Estats, per acabar amb la desforestació, i per deixar de vendre cotxes i furgonetes de combustibles fòssils.

La COP26 (el consens de tots els Estats) ha acordat reduir un -45% les emissions per al 2030, respecte al 2010, per poder limitar l'escalfament a 1,5 ºC, i que els Estats reforcin els seus compromisos de reducció d'emissions per a la COP27.

La suma dels acords de Glasgow, si es compleixen tots, podria portar encara a un catastròfic escalfament de més de 2 ºC, però mai s'havia aconseguit tant.

La nostra forma de pensar ha de canviar més ràpidament que el clima

Un exemple de la complexitat de la transició és la dels països productors de petroli. "Sense ajudes als països productors de petroli, el 0% per al 2050 és un somni", va dir aquest estiu Ali Allawi, ministre de Finances de l'Iraq.

Fer la transició a l'energia neta, evitant el col·lapse econòmic, implica, per a països com l'Iraq, la necessitat de suport internacional.

Davant les càmeres

L'anècdota de l'Índia al final de la COP va ser una forma d'exigir negociacions serioses. Fer-ho davant les càmeres mostra que el que compta és complir els compromisos, i els diferents països tenen diferents tradicions de complir o no els seus compromisos. Mentre que els països desenvolupats encara no han aportat els 100.000 milions de dòlars a què es van comprometre el 2009 pel 2020, els diplomàtics xinesos subratllen que Xina té tradició de complir els seus compromisos, i que és la potència mundial més gran en renovables, amb el 32% de la potencia mundial instal·lada.

Amb l'emergència climàtica s'està visibilitzant l'aparició d'una comunitat mundial, en què els arguments de les superpotències contrasten amb les de les petites illes i els de la ciència.

Els que han assistit a moltes Conferències del Clima diuen que es genera un cert comportament gregari, de responsabilitat de grup, creixent amb els anys, entre la mateixa comunitat de la COP, els milers de representants d'Estats, científics, periodistes, empresaris i activistes.

Focus 2030: la dècada dels 20 és la "dècada decisiva"

El gran perill és el retard climàtic. Les emissions han de caure en picat aquesta dècada, perquè es pugui afrontar la dècada dels 30 amb més possibilitats. Cal aplanar les corbes de l'escalfament abans no s'accelerin. Els punts d'inflexió del sistema Terra podrien estar més a prop del que pensem.

Fulls de ruta detallats, a 5 anys

Les superpotències i la ciència coincideixen: l'única possibilitat és fer fulls de ruta detallats, i públics, amb objectius concrets, per sectors, actualitzats a curt termini.

"Cal un seguiment immediat, cada 5 anys, en què quedi molt clar què passarà: amb els cotxes elèctrics, amb la calefacció, amb el gas natural, amb el tancament de les últimes plantes de carbó... i tot això muntat cada 5 anys, fins al 2050. Això és l'únic que veig que pot funcionar." Ho explica Pep Canadell, director executiu del Global Carbon Project, i autors destacats de l'IPCC:

"Els països que diuen 'el 2050 farem zero emissions', la majoria d'aquests polítics seran morts el 2050, els importa un rave!"

John Kerry, enviat especial pel clima del president dels Estats Units, està d'acord que cal "traçar una ruta": "Hem de mostrar a la gent què faran els països el 2025, el 2030 i el 2035. No es pot posar un objectiu a 30 anys i pretendre que es compleixi".

La Xina ho fa des del 1953, en diuen plans quinquennals, i no es pot ni pensar a no complir el pla quinquennal. "La Xina treballa metòdicament, amb plans concrets, per reduir les emissions", diu Xie Zhenhua, enviat especial pel clima de la Xina.

COP27

Serà el novembre del 2022, a Egipte, i tindrà com a punt destacat revisar a l'alça els compromisos dels Estats. La Conferència pel Clima serà a Sharm al-Sheikh, una ciutat turística del mar Roig, rodejada de centenars de quilòmetres de desert.

Egipte és un país pobre que ha d'afrontar la transició ecològica de 95 milions d'habitants.

Les organitzacions de drets humans ja alerten de les dificultats de fer una COP allà, per les deficiències democràtiques d'Egipte. És part de la complexitat de la transició. Com ho és que la COP28, el 2023, es farà als Emirats Àrabs, en mig del desert i sobre grans reserves de petroli.

Una migració en massa

El repte és la transformació ràpida del sistema socioeconòmic global. I ha de ser voluntari. El canvi només pot venir de dinàmiques que es realimentin i que facin que tothom s'acabi movent. Una migració en massa, com fan els ocells.

Els ocells, quan s'acosta el canvi d'estació, es comencen a agrupar. Més tard, alguns comencen a volar fent voltes sobre el grup, però són una minoria. Amb el pas del temps insisteixen i cada vegada són més els que volen sobre el gran grup, per animar la majoria -ser molts incrementa l'èxit de la migració-. Arriba un moment que molts es comencen a afegir al grup que vola sobre la comunitat i es genera una incorporació massiva. La majoria que vola segueix fent voltes, per animar els que encara no s'hi han incorporat. Finalment, la majoria inicia la migració. Alguns dels que queden a terra s'afanyen a afegir-se al grup, però les seves possibilitats de supervivència ja no són les mateixes, no és fàcil atrapar el grup... Durant la migració hi ha baixes, però la majoria arriba a destí.

Amb l'emergència climàtica ens hem anat agrupant a les COP, des del 1995. El 2021 sembla que el grup decidit a migrar comença a ser molt gran. Tant de bo la majoria arribi a destí.