Esquers enverinats, una pràctica il·legal que pot matar gossos i fauna protegida

Un veí de Tortosa ha estat condemnat a sis mesos de presó per haver provocat la mort d'una gossa en col·locar un esquer a la serra de Cardó

Víctor SorribesActualitzat

Un veí de Tortosa ha estat condemnat a sis mesos de presó i a pagar una multa per haver repartit esquers enverinats per controlar la població de raboses. També a indemnitzar Paz Montserrat, propietària de dues gosses que van enverinar-se. 

Va passar el juliol de fa tres anys, quan passejava, com cada dia, per la serra de Cardó amb els dos animals. Van ingerir un esquer enverinat que un veí havia repartit en una finca per controlar la població de raboses. La Gala va sobreviure, però l'altra gossa, la Lia, va morir després d'una agonia dolorosa.

La Gala va sobreviure a un enverinament, però encara en pateix els efectes (CCMA)

"La Gala està una mica fluixa, tenia problemes de fetge i pàncrees i li va començar a caure el pèl a clapes", explica Montserrat, que remarca que "no hi ha manera la manera de compensar la pèrdua d'un animal que el tens a la família".

Espera que la sentència pugui tenir un efecte "dissuasiu" si "a algú se li acut fer una barbaritat d'aquestes".

El verí acaba entrant a la cadena tròfica i afectant espècies protegides i animals de companyia (Agents Rurals)

I és que l'ús de verins és il·legal i pot comportar penes de presó d'entre 4 mesos i 2 anys, i sancions econòmiques. També la inhabilitació per caçar o pescar entre 1 a 3 anys.

Tanmateix, però "és una pràctica, malauradament, bastant estesa", segons els Agents Rurals, fins al punt que tenen un grup especial d'investigació de verins.

Paz Montserrat, propietària de dues gosses que van resultar enverinades (CCMA)

Cada any reben entre 120 i 150 denúncies. I pensen que "segurament hi ha molts més casos que passen desapercebuts" perquè la gent denuncia, sobretot, "aquells que afecten animals de companyia".

El més habitual és l'ús d'un verí barrejat amb un esquer, sovint carn picada per atreure els animals.

Miquel Àngel Garcia, cap dels Agents Rurals a les Terres de l'Ebre (CCMA)

Miquel Àngel Garcia, cap dels Agents Rurals a les Terres de l'Ebre, posa l'accent en el fet que "és un mètode no selectiu i massiu que una vegada que l'apliques no només mata allò que és l'objectiu, sinó que entra a la cadena tròfica de la fauna silvestre".

A partir d'aquí, "pot matar espècies protegides i també tenir efectes sobre animals de companyia" i també sobre "espècies cinegètiques que són de consum humà", com el conill. 

Fa poc un pagès de Roquetes ha estat denunciat per enverinar conills amb raticida (Agents Rurals)

És el cas d'un pagès de Roquetes, denunciat per controlar la població de conills amb raticida. Van trobar tres conills morts, però també una rabosa que possiblement se n'havia menjat un altre d'enverinat. 

És veritat que les plagues d'animals com els conills poden ser molt perjudicials per als conreus, però els experts alerten que per evitar altres conseqüències negatives cal controlar-les amb mètodes legals i selectius, com poden ser les trampes o la caça.

 

ARXIVAT A:
Maltractament animal
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut