L'arquitecte Santiago Calatrava.
L'arquitecte Santiago Calatrava.
Castelló

Esquerra Unida es persona com a acusació popular contra Calatrava pel Centre de Convencions de Castelló

El govern valencià va pagar a Calatrava gairebé 3 milions d'euros pel disseny tot i que la infraestructura no es va arribar a fer

RedaccióActualitzat

Esquerra Unida s'ha personat com a acusació popular en la causa oberta contra l'arquitecte Santiago Calatrava. Aquesta setmana el jutge l'ha imputat per suposades irregularitats en els contractes del Centre de Convencions de Castelló, que mai va arribar a materialitzar-se. Esquerra Unida del País Valencià vol que s'aclareixi el cas fins al final. Tot i que la infraestructura no es va arribar a fer, el govern valencià va pagar a Calatrava gairebé 3 milions d'euros per la redacció del pla director, l'avantprojecte i el projecte.

Aeroport i pont a Bilbao

Però aquest no és l'únic front judicial que se li ha obert a l'arquitecte Santiago Calatrava. Part de la seva feina ha estat fortament criticada o portada a judici per les irregularitats que presenta. Per exemple, a Bilbao, sempre ha tingut molt mala premsa per l'aeroport que hi va portar a terme ja que les instal·lacions no són òptimes per als viatgers. El mateix passa amb el pont de Zubizuri de la mateixa ciutat; les llosetes de vidre es trenquen amb facilitat i són lliscants quan plou.

El pont de Venècia

El 1996 Calatrava va ser triat per a la construcció d'un pont sobre el Gran Canal a la ciutat de Venècia. Des que el projecte va ser aprovat van haver de fer-se nombrosos canvis estructurals i l'obra es va parar breument poc després de començar. En 10 anys el projecte va estar inspeccionat per més de 8 consultores diferents i el cost del projecte va augmentar més de tres vegades del pressupost original. El pont no es va acabar fins el 2008. El 2012 el Tribunal de Comptes italià va reclamar 3,4 milions d'euros a Santiago Calatrava i els responsables del projecte d'aquest quart pont sobre el Gran Canal de Venècia per presentar "patologies cròniques" conseqüència d'un disseny defectuós de l'obra.

Ciutat de les Arts i les Ciències de València

El Museu de les Ciències Príncep Felip de València ha estat àmpliament criticat per oferir immensos interiors que no són més que un malbaratament energètic d'espai difícilment utilitzable, amb sostres alts, parets de formes irregulars i elements estructurals pesants. A part de les crítiques que puguin despertar els edificis de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, a més, el govern autonòmic, que presidia el popular Francisco Camps, va pagar 15 milions d'euros a Calatrava per projectar tres gratacels a València que, probablement, mai s'aixecaran.

Palau de Congressos a Oviedo

El 9 d'agost del 2006 es va produir l'ensorrament de la visera del Palau de Congressos Princesa Letícia d'Oviedo. La justícia va condemnar Calatrava i el seu equip a pagar 3.510.000 euros perquè els va considerar responsables d'una fallada en el sistema d'apuntalament, el qual no estaria correctament calculat. Aquest dispositiu mòbil a manera de visera no podrà aixecar-se mai per problemes en el mecanisme hidràulic.

Estació a Nova York

La crítica a l'obra de Calatrava va ser recollida pel diari nord-americà "The New York Times" el 2009. En les seves pàgines van parlar de la preocupant incongruència, l'extravagància i el limitat propòsit de la seva obra. Feien referència a l'estació que Calatrava va dissenyar per a la Zona Zero de Nova York.

Projecte de l'Òpera de Palma, Mallorca

Calatrava, des del desembre del 2011, està imputat en l'anomenat "cas Palma Arena", en el qual s'investiga la contractació "a dit" per part de l'últim govern de Jaume Matas de l'enginyer valencià per a l'elaboració de l'avantprojecte de l'Òpera a Palma que mai va arribar a ser construïda. Calatrava va cobrar per aquesta feina fins a un total d'1,2 milions d'euros públics.

Anar al contingut