Esperant 100.000 milions: els països rics no compleixen l'ajuda contra la crisi climàtica

La batalla per frenar l'escalfament global necessita compromís i decisions polítiques, però també recursos. Diners que, segons denuncia Oxfam Intermon, no acaben d'arribar. L'ONG apunta que els països rics no han aconseguit posar-se d'acord en tres anys per mobilitzar els 100.000 milions de dòlars anuals que van prometre.

En l'informe "Ombres del finançament climàtic", assenyala que el suport que realment ofereixen aquests països és molt menor que el que indiquen les xifres declarades, a més de concedir-se principalment en forma de préstecs que cal tornar.

Tot això en un context marcat pel constant augment de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle, i on els devastadors efectes del canvi climàtic afecten més les zones i les persones que menys hi han contribuït.

Segons les dades, els donants asseguren que van mobilitzar 83.300 milions de dòlars el 2020, però Oxfam constata que realment van ser d'entre 21.000 i 24.500 milions. On és el truc? La xifra declarada és una sobreestimació perquè inclou projectes en què s'ha exagerat l'objectiu climàtic o els préstecs s'han comptabilitzat segons el valor nominal (la suma de tots els diners que s'han de tornar).

Oxfam calcula d'aquest fons només entre 9.500 i 11.500 milions es van destinar específicament a l'adaptació climàtica. Aquests diners són els que serveixen perquè els països més vulnerables puguin abordar els efectes cada cop més greus de la crisi climàtica.

L'ONG demana a països i entitats a càrrec del finançament climàtic que augmentin la inversió i declarin de manera detallada sobre la base de cada projecte els percentatges que es destinen a mesures de mitigació i adaptació.

Préstecs i no ajudes

El fet que els diners es donin en forma de préstecs també és un dels motius de denúncia. En concedir préstecs en lloc de subvencions, aquest tipus de fons podrien perjudicar fins i tot les comunitats locals en lloc d'ajudar-les, assegura l'ONG.

"Agreugen encara més el deute en països que ja estan fortament endeutats."

Més de la meitat del total de finançament climàtic que es destina als països més pobres concedeix en forma de préstecs.

Entre els països, França és qui concedeix una major part del finançament públic en forma de préstecs, amb el 92%. Àustria, amb el 71%, o el Japó (90%) són altres estants que apliquen el mateix esquema.

Reassignació de fons

L'estudi també critica que els països no estan aportant fons nous en la lluita contra la crisi climàtica.

Els països donants estan reassignant al finançament climàtic fins a un terç de la seva contribució a l'ajuda oficial al desenvolupament en lloc d'aportar finançament addicional.

"És molt injust. Els països rics estan menyspreant els països més pobres, i aquesta és una actitud que soscava profundament la confiança en les negociacions sobre el clima.", afirma Nafkote Dabi, responsable de polítiques sobre canvi climàtic d'Oxfam Internacional.

"Estan jugant a un joc molt perillós del qual tots sortirem perdent."

El paper d'Espanya

Espanya també està entre els països amb més proporció de préstecs, amb un total de 85,2%. A més, la majoria són crèdits no concessionals, aquells que no tenen unes condicions favorables.

Només el 12,4% del finançament públic bilateral per al clima s'atorga en forma de subvencions.

Oxfam Intermón reclama a Espanya que inverteixi la tendència i asseguri que almenys el 80% del finançament climàtic sigui en forma de subvencions, mentre que els préstecs aportats només siguin concessionals.

La fórmula del finançament privat tampoc funciona

Una altra fórmula per aconseguir recursos són les inversions privades. Segons Oxfam, aquest camí tampoc funciona.

Els països de renda mitjana i baixa només reben per aquesta via 14.000 milions de dòlars anuals, que es destinen principalment a mesures de mitigació dels efectes de la crisi climàtica.

L'ONG apunta que és complicat conèixer amb precisió la manera com s'utilitza o qui beneficia aquest finançament.

A més, depèn molts dels projectes que es facin. Segons un informe recent de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), apunta que el finançament privat mobilitzat per a fins d'adaptació va augmentar significativament de 1.900 milions de dòlars el 2018 a 4.400 milions el 2020. Oxfam, però, alerta que aquest augment es deu principalment al finançament d'un gran projecte energètic de gas natural liquat a Moçambic, que en realitat no implica cap activitat d'adaptació.