Espanya afronta la presidència de la UE amb la crisi i el Tractat de Lisboa com a reptes
Espanya ocupa des d'aquest 1 de gener del 2010 la presidència de torn de la Unió Europea. Seran sis mesos decisius durant els quals el govern de José Luis Rodríguez Zapatero haurà de coordinar les estratègies dels Vint-i-set per sortir de la crisi econòmica, lluitar contra el canvi climàtic i tenir una veu conjunta i més forta en l'esccena internacional. És la quarta vegada que Espanya ocupa la presidència comunitària.
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, porta mesos preparant-ne el programa. Les qüestions a què haurà de fer front són moltes i complexes. La principal i més urgent és la crisi econòmica, però n'hi ha d'altres, com el desplegament del controvertit Tractat de Lisboa, que va entrar en vigor l'1 de desembre. La novetat més visible és l'elecció d'un president estable de la UE, el belga Herman van Rompuy, i una nova alta representant en Política Exterior, la britànica Catherine Ashton, en substitució de Javier Solana.
Aquests nous càrrecs debiliten el poder i la capacitat d'influència dels estat que ostenten la presidència semestral perquè Rompuy i Ashton són els interlocutors de la UE davant del món.
A banda d'aquests dos temes, els acords de Lisboa i l'economia, un altre dels reptes de la presidència espanyola serà la seguretat i el terrorisme, sobretot després de l'intent d'atemptat en un avió que feia el trajecte entre Amsterdam i Detroit, i el risc que ETA cometi noves accions. En aquest sentit, Espanya intentarà enfortir la cooperació entre els socis comunitaris, i també entre la UE i els Estats Units, a la cimera que tindrà lloc a finals de maig a Madrid i a la qual assistirà el president dels EUA, Barack Obama.
Aquesta és la quarta vegada que Espanya ocupa la presidència rotatòria de la Unió Europea, després de fer-ho el 1985 i el 1995 amb Felipe González i el 2002 amb José María Aznar.
En aquests sis mesos es faran més de 350 reunions a Espanya, amb un pressupost de 90 milions d'euros, 20 més que el 2002. El tret de sortida a la presidència es donarà a la mitjanit amb un muntatge de llum i so a la Puerta del Sol de Madrid. Una dotzena d'edificis emblemàtics de diverses ciutats de l'Estat s'il·luminaran de color blau, com la torre Agbar de Barcelona.
Aquests nous càrrecs debiliten el poder i la capacitat d'influència dels estat que ostenten la presidència semestral perquè Rompuy i Ashton són els interlocutors de la UE davant del món.
A banda d'aquests dos temes, els acords de Lisboa i l'economia, un altre dels reptes de la presidència espanyola serà la seguretat i el terrorisme, sobretot després de l'intent d'atemptat en un avió que feia el trajecte entre Amsterdam i Detroit, i el risc que ETA cometi noves accions. En aquest sentit, Espanya intentarà enfortir la cooperació entre els socis comunitaris, i també entre la UE i els Estats Units, a la cimera que tindrà lloc a finals de maig a Madrid i a la qual assistirà el president dels EUA, Barack Obama.
Aquesta és la quarta vegada que Espanya ocupa la presidència rotatòria de la Unió Europea, després de fer-ho el 1985 i el 1995 amb Felipe González i el 2002 amb José María Aznar.
En aquests sis mesos es faran més de 350 reunions a Espanya, amb un pressupost de 90 milions d'euros, 20 més que el 2002. El tret de sortida a la presidència es donarà a la mitjanit amb un muntatge de llum i so a la Puerta del Sol de Madrid. Una dotzena d'edificis emblemàtics de diverses ciutats de l'Estat s'il·luminaran de color blau, com la torre Agbar de Barcelona.
