"Espais de cultura viva": Barcelona regula la música en viu en petits locals

El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la creació de l'etiqueta "espais de cultura viva" a l'ordenança municipal que permetrà a petits bars, llibreries, galeries d'art i altres locals i clubs de la ciutat programar activitats culturals.

S'ha modificat l'ordenança que regula la música en viu perquè aquests locals puguin tenir una programació estable de música en viu i activitats escèniques i culturals.
El sector celebra la decisió perquè aquestes activitats es podran fer de manera legal independentment de la llicència del local, com feia anys que reclamaven, i perquè així Barcelona s'equipara amb altres grans capitals musicals.

L'alcaldessa, Ada Colau, ha qualificat d'històrica la mesura, aprovada per unanimitat en el ple.

Sergi Egea, representant de les sales de Catalunya (ASACC), considera que la mesura dona sortida a la situació d'irregularitat que tenien molts locals, a la qual el govern municipal va donar resposta temporal amb la circular que va posar en funcionament l'any 2016.

"El dia d'avui és la culminació d'una llarga lluita, després d'haver estat en l'alegalitat, perquè el que continuem fent cada dia no estigui al marge de la llei."

Colau ha reivindicat les petites sales com un dels "pulmons culturals" de la ciutat.

"Durant molt de temps han hagut de conviure amb grans dificultats. Grans festivals que ens projecten al món sencer no existirien sense aquesta base, que permet que molts creadors comencin a créixer."

El cantant de Mishima, David Carabén, ha remarcat, en aquest sentit, la importància de les petites sales com a projectors de nous artistes.

"La història de Mishima no s'explicaria sense les petites sales independents."

El reconeixement arriba després d'anys d'intentar trobar una solució per part de l'Institut de Cultura de Barcelona i el sector musical de la ciutat per evitar casos com el de l'emblemàtic local Heliogàbal, de Gràcia, que va interrompre la seva activitat després d'una multa de la Guàrdia Urbana. Albert Pijuan, director de l'Heliogàbal, considera que s'ha resolt una contradicció.

"Portem molts anys treballant amb una contradicció, perquè culturalment teníem reconeixement, però sense cultura legal."

"Després d'haver esperat vint-i-quatre anys, i els últims tres perseguits legalment, podrem continuar treballant amb la mateixa il·lusió que sempre, però amb cobertura legal."

L'aprovació de la categoria

La categoria "espais de cultura viva" ja s'esperava després que, el febrer passat, la Comissió d'Economia i Hisenda va votar a favor de l'aprovació inicial de la modificació de l'ordenança municipal d'activitats i establiments de pública concurrència.

En la nova tipologia d'activitat recreativa, que beneficiarà sobretot petits bars i espais de concerts de música semiamplificada, també s'hi inclou qualsevol art escènica o mostra de cultura popular.

Locals amb aforament reduït o amb llicència de bar o cafeteria podran atreure més clients, fins a 150 persones, de manera legal programant activitats culturals en viu, de manera estable, amb un mínim de quaranta activitats l'any. Especialment de música semiacústica, és a dir, amb micròfons o petits equips de veu; lluny, per tant, de ser sales de concert sorolloses, que formalment tenen algun tipus d'amplificació.

Això no exclou que els locals amb música acústica, semiacústica o amplificada disposin de mesures d'aïllament en funció del nivell de decibels, sempre segons l'ordenança de medi ambient.

Això permetria, per exemple, ampliar l'aforament d'un local que ara mateix no pot passar de les 30 persones --perquè formalment té llicència de bar-- quan s'hi celebrin concerts. Aquesta és, segons el representant de les sales, Sergi Egea, una de les principals fites d'aquesta mesura.

Jordi Eizcorbe, de la Sala Upload Barcelona, augura un "futur prometedor" a partir d'ara.

"M'imagino que molta gent de tot Europa vindrà aquí a créixer i que la gent de Barcelona ens acostumarem a veure música en viu de qualitat."

El sector, però, reivindica més ajudes a partir d'ara per acabar amb la precarietat que encara afronten els petits programadors.