Escola de vida: la història de familiars d'alumnes que van a classe

L'Escola de Vida va néixer com un centre més de formació d'adults de l'Hospitalet de Llobregat. Però el seu és un projecte singular. Ofereix formació gratuïta a les famílies de l'escola Joaquim Ruyra, on gairebé totes són d'origen estranger, i al conjunt dels veïns i veïnes de la zona.

Aquest trimestre tenen 200 inscrits -que poden arribar a 500 al llarg de l'any- i alguns cursos, fins i tot, tenen llista d'espera. Els més demandats són els de català i castellà, perquè "moltes persones estan en tràmits per obtenir l'arrelament social o la nacionalitat, i necessiten haver assolit les llengües oficials", segons explica Karla Montenegro, directora del centre.

També ofereixen cursos d'alfabetització, d'anglès i d'informàtica, entre d'altres. A més, treballen en xarxa amb els serveis municipals o entitats socials per donar resposta a les necessitats que puguin tenir els alumnes fora les aules.

La majoria són dones i provenen, sobretot, del Marroc, l'Índia i el Pakistan. Durant el dia les classes es fan en equipaments municipals del barri, i a la tarda es traslladen les aules de la Joaquim Ruyra.

Una de les estudiants és la Fatima Ghni, provinent del Marroc. Cada dimarts i dijous recull les seves dues filles petites, les porta a casa i torna a entrar a l'escola. En el seu cas, per aprendre castellà. Des que va començar a rebre classes, ara fa dos anys, es veu més capaç d'ajudar les seves filles a fer els deures.

Qui també ha notat un gran canvi en la seva vida quotidiana és la Sonia Rani, originària de l'Índia i mare d'un nen de primària. "L'any passat no entenia res" -admet- i havia de demanar al seu marit que li traduís tot el que li explicava la mestra. "Ara no vull que m'acompanyi ningú perquè ho entenc tot sola", diu.

Del voluntariat a la professionalització

El 2015 va tancar l'única aula de formació d'adults dels barris de la Florida i les Planes, on un 32,55% de la població és migrant i un 30,72% no té cap titulació.

L'equip directiu de la Joaquim Ruyra, amb la col·laboració d'un grup de voluntaris i del Centre de Normalització Lingüística, van impulsar algunes classes per a les famílies de l'escola, però tornar a obrir un centre de formació d'adults va ser des de llavors un cavall de batalla de veïns, entitats i el conjunt de la comunitat educativa.

I així ho van fer saber quan van votar un pla integral per millorar els serveis i la cohesió social dels barris. D'aquest procés participatiu va néixer el grup que plantaria la llavor de l'Escola de Vida, que va obrir portes el curs 2019-2020.

L'AMPA és qui n'assumeix la gestió i contracta l'equip docent, que també es nodreix de la participació de persones voluntàries. La seva tasca no només permet millorar les competències i les habilitats de les famílies que hi estudien, sinó que també beneficia el procés d'aprenentatge dels seus fills i filles.

"Està demostrat científicament que un alumne que té un familiar que s'està formant obtindrà millors resultats", assegura Miquel Charneco, director de l'escola Joaquim Ruyra. Una millora, afegeix, que es produeix independentment del nivell de formació que rebi la persona adulta.

D'alumnes a professors, i a la inversa

La implicació del conjunt de la comunitat educativa forma part de la columna vertebral tant de l'escola Joaquim Ruyra -que s'inclou dins la Xarxa Comunitats d'Aprenentatge- com de l'Escola de Vida.

En aquest sistema, els rols de professor i alumne s'intercanvien sovint. N'és un exemple la María Augusta Montalvo, que va venir de l'Equador. La treballadora social amb qui està en contacte li va recomanar que s'impliqués en el projecte "per sortir de casa" i s'hi va apuntar per aprendre informàtica. El curs següent es va assabentar que buscaven una persona per fer classes de costura i ella, modista de professió, no va trigar gens a oferir-se com a voluntària. "M'aporta vida", assegura. A les seves classes també assisteixen mestres de primària de la Joaquim Ruyra.

En tres cursos el projecte "ha crescut un 300%", en paraules de Montenegro, i el seu proper objectiu és integrar-se a la xarxa formal de centres de formació d'adults reconeguts pel Departament d'Educació. Això els permetria oferir més cursos homologats, com el de l'obtenció del graduat en ESO.