Escapçar l'estructura econòmica per acabar amb el crim organitzat

Les investigacions contra el crim organitzat han fet un salt qualitatiu: persegueixen els béns i els diners, però encara calen molts avenços perquè els delinqüents s'aprofiten de les fronteres que impliquen legislacions diferents i dificulten la feina policial
Escapçar l'estructura econòmica per acabar amb el crim organitzat

Escapçar l'estructura econòmica per acabar amb el crim organitzat

Les investigacions contra el crim organitzat han fet un salt qualitatiu: persegueixen els béns i els diners, però encara calen molts avenços perquè els delinqüents s'aprofiten de les fronteres que impliquen legislacions diferents i dificulten la feina policial
Fàtima Llambrich / Guillem Prieto Actualitzat

El "Messi de la droga" juga a casa i per això no hi ha manera de detenir-lo. És el malnom que s'ha autoposat un dels narcotraficants que domina el tràfic d'haixix a l'estret de Gibraltar.

A mitjans de setembre, la Guàrdia Civil va escapçar la seua organització criminal, confiscant-li droga i diners i detenint 78 persones. Ell, però, es va escapar, i, com a ciutadà marroquí, té bon refugi, com explica a TV3 el fiscal de la Fiscalia Especial Antidroga del Camp de Gibraltar, Alfredo Blanes:

"El conveni d'extradició entre Espanya i el Regne de Marroc prohibeix l'extradició de ciutadans marroquins."

Que els investigadors no puguin demanar l'extradició dels ciutadans marroquins, tot i haver-los identificat delinquint en territori espanyol, els situa en un clar desavantatge. I més tenint en compte que és al Marroc on es produeix l'haixix que s'importa a Europa. Tant és així que un 10% del PIB del país africà prové del tràfic d'esta droga. I gairebé el 30% de l'haixix que es confisca, s'intervé a Espanya.

 

 

En les V Jornades Internacionals sobre Crim Organitzat que han fet els Mossos d'Esquadra, ponents d'arreu han coincidit que per desmantellar les organitzacions criminals és necessari confiscar-los els diners i béns patrimonials. "Ara és molt normal que es detingui un advocat, algun cap policial o algun banquer que s'encarrega de fer les transferències de diners" de l'organització", explica el jutge José Antonio Vázquez Taín, que durant anys va investigar el narcotràfic a Galícia. Considera que esta evolució cap a la detenció dels que permeten mantenir l'estructura és molt positiu, "és on més mal els fa", perquè per aconseguir la mà d'obra que els fa la descàrrega ho tenen fàcil, "hi ha cua". Tot i que l'intendent cap de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d'Esquadra, Antoni Rodríguez, considera que en este àmbit encara hi ha passos a fer, "no tenim acabada de perfeccionar la lluita contra la delinqüència econòmica"; es refereix a "canvis legislatius" i també a millores en la manera de treballar de policies i jutges.

Ja fa temps que els investigadors han fet este salt qualitatiu -el d'investigar l'estructura econòmica del crim organitzat- però encara hi ha barreres per aconseguir l'eficàcia necessària. Els Mossos, en la meitat de les organitzacions investigades, han detectat que tenen experts, persones qualificades o bé en aspectes tècnics o, per exemple, en legislació financera. "La presència de paradisos fiscals a Europa, al costat de l'estat espanyol, dificulta enormement fer una investigació que sigui realment efectiva per a la intervenció de béns"; explica l'intendent dels Mossos d'Esquadra. El fet que el crim organitzat tingui connexions internacionals alenteix i dificulta les investigacions perquè suposa que els jutges instructors hagin "d'activar legislacions diferents i demanar auxilis judicials a diferents països".

 

 

Galícia té el narcotràfic interioritzat, amb narcotraficants autòctons, i això ha fet que socialment hagi tingut més acceptació però també ha suposat algun avantatge. Com explica el jutge Vázquez Taín, com que els narcotraficants són gallecs i no tenen intenció d'abandonar la terra, procuren que no hi hagi violència associada al narcotràfic que afecti la societat. Procuren no deixar terra cremada. Quan en un territori operen delinqüents forans, els és més fàcil actuar amb violència per guanyar territori i terreny comercial a les bandes rivals.

 

Al Camp de Gibraltar, punt d'entrada de la gran majoria de l'haixix que es comercialitza a Europa, la violència entre bandes es produeix quan uns intenten robar la mercaderia als altres, quan els fardells estan emmagatzemats a les anomenades guarderies. Un dels ponents de les jornades explicava que en una batuda policial, els delinqüents van pensar que els policies eren narcotraficants disfressats -com havia passat en altres ocasions- i van obrir foc. Després, un cop detinguts, els van demanar disculpes i els van explicar que no creien que fossin policies.

A Catalunya, l'entrada de cocaïna es produeix per mar, en contenidors pels ports de Barcelona o Tarragona. Però ara és la marihuana el que més preocupa els Mossos d'Esquadra perquè Catalunya s'ha convertit en el productor de cànnabis d'Europa. I ser un país productor, adverteix l'inspector cap de la DIC, comporta patir el crim que hi va associat.

VÍDEOS RELACIONATS