Escàndols d'abusos: l'"examen definitiu" del papa Francesc

El pontífex afronta a finals de mes una cimera clau amb dos grans fronts: el de les víctimes i el dels ultraconservadors
Escàndols d'abusos: l'"examen definitiu" del papa Francesc

Escàndols d'abusos: l'"examen definitiu" del papa Francesc

El pontífex afronta a finals de mes una cimera clau amb dos grans fronts: el de les víctimes i el dels ultraconservadors
Vicenç Lozano Actualitzat
TEMA:
Església
Imatge del papa Francesc (Reuters)

Imatge del papa Francesc (Reuters)

"Ara toca l'examen definitiu". Així definia fa uns dies un destacat membre de la cúria, davant un reduït grup de periodistes, el que pot passar en les pròximes setmanes al Vaticà.

Sembla clar que arriba l'hora clau del pontificat del papa Francesc; el moment decisiu que servirà per avaluar la seva força després de sis anys com a cap de l'Església.

La cimera de finals de febrer convocada pel pontífex a la santa seu sobre els abusos sexuals protagonitzats per sacerdots es preveu una cita convulsa, complexa i determinant. Una trobada que ha aixecat moltes expectatives, tot i que -com passa en moltes ocasions en la institució eclesial- podria acabar amb un nou "aggiornamento" per falta de consens.
 

Dos "tribunals" implacables

El que sembla cert és que l'examen del pontificat de Francesc tindrà dos "tribunals" que no pensen deixar-ne passar ni una. El de les víctimes dels abusos, que reclamen una legítima justícia, i el dels sectors ultraconservadors i antireformes, que veuen l'oportunitat per clavar la punyalada definitiva a un papa que els fa nosa.

Al marge, i sense un paper clar, hi ha el sector que dona suport a Francesc, que només té la possibilitat d'actuar com a apagafocs; gent cauta a l'entorn del papa, amb una escassa resposta mediàtica, que troba dificultats per articular un discurs de defensa del pontífex argentí. I és que és un papa, respectat i valorat com a líder indiscutible "a contracorrent" fora del Vaticà i que als palaus de la santa seu és criticat i menystingut.
 

Les víctimes clamen justícia

Les víctimes ja fa dècades que demanen justícia, reparacions, reconeixement i una actuació rigorosa que condueixi a implementar normes severes i eficaces. Cada dia que passa es multipliquen arreu del món les denúncies i surten a la llum ja sigui a Montserrat, Constantí, els Estats Units, Austràlia o Xile, persones que s'atreveixen a testimoniar amb esfereïdors relats el patiment d'una infantesa segrestada.

Notícia relacionada: L'Església alemanya demana perdó pels abusos reiterats a menors durant dècades
 

L'oportunitat dels ultraconservadors

Els sectors antireforma (que sempre havien negat, ocultat i encobert els crims dels abusos), cansats d'intentar erosionar el papa Francesc amb frustrades campanyes que el defineixen com un heretge, s'han apuntat a la tempesta mediàtica que desperten els escàndols.Volen aprofitar la repercussió per erosionar, deslegitimar, destruir la imatge, el prestigi i el lideratge el pontífex argentí.

Ajudats i estimulats per la totpoderosa maquinària de poder, màrqueting i "fake news" que lidera l'exassessor del president Donald Trump, Steve Bannon, cardenals de la cúria i alts càrrecs de la santa seu formen part integrant de l'anomenat "Moviment", la croada de conservadorisme i feixisme que, com una taca d'oli, s'estén per Europa i Llatinoamèrica.

Notícia relacionada: Steve Bannon ja té la seva acadèmia per formar polítics d'extrema dreta a Europa
 

Destruir el pontificat actual

El reputat cardenal i teòleg alemany Walter Kasper ho ha explicat d'una manera oberta i clara.

"Hi ha persones -ha dit- que senzillament no volen aquest pontificat. Volen que s'acabi al més aviat possible i que hi hagi un nou conclave al seu favor."

El mateix Kasper, defensor del rol reformista del pontífex actual, denunciava fa uns mesos que l'estratègia que utilitzen aquests sectors és transformar la discussió sobre els abusos en un debat sobre el papa Francesc.

Cal dir que aquesta campanya està donant els fruits que buscaven; es parla més del que fa o no fa el pontífex que no pas dels casos en si.
 

Una cimera no decisòria

Les característiques de la cimera sense precedents convocada al Vaticà defineixen clarament l'abast de la mateixa.

El mateix pontífex, a l'avió que el portava de retorn a Roma després de l'històric viatge a Abu Dhabi, rebaixava les expectatives que s'han creat, i que ha qualificat d'"inflades".

Vídeo relacionat: Visita històrica del papa Francesc a la Unió dels Emirats Àrabs
 

En primer lloc, la reunió que agruparà els presidents de totes les conferències episcopals, bisbes, víctimes, experts, etc. no té el caràcter consultiu i decisori d'un sínode. Es difondran les normatives i protocols vigents, que hi ha qui diu desconèixer, però en cap cas s'abordaran les línies per a una cada cop més necessària modificació del dret canònic.

Es tracta d'una trobada això sí, innovadora en un sentit: l'objectiu de conscienciar tots els estaments de l'Església catòlica de l'extrema gravetat del tema. La sensibilitat sobre els escàndols no és assumida per tothom de la mateixa manera. Les diferents tradicions, cultures, zones geogràfiques... fan molt heterogènia la resposta del clergat.

El fet que els bisbes escoltin les víctimes i sentin en primera persona el relat del drama viscut es valora com a vital per assumir la responsabilitat que el papa exigeix als prelats. En molts casos, les indicacions fetes pel mateix papa o la Congregació per la Doctrina de la Fe, la institució encarregada de la investigació, són acollides amb desídia i irresponsabilitat, i finalment han suposat un letal encobriment dels responsables de molts abusos.

El papa en el sínode de bisbes (Reuters)

Possibles sorpreses

Tot i les dificultats perquè de dalt a baix (des de la santa seu fins a la parròquia més remota) sigui assumida la gravetat del moment, molt probablement hi haurà un abans i un després de la cimera. Com hi ha hagut un abans i un després de l'actuació del Vaticà a Xile, on s'ha depurat la cúpula de l'Església.

La línia de fermesa de Bergoglio, no sempre compresa i molts cops menystinguda, probablement ens reservarà més sorpreses en el futur. Com ha estat sorprenent que el mateix papa obrís un nou front, fins ara molt tabú, en parlar obertament dels abusos sexuals de monges als convents.

Notícia relacionada: El papa Francesc, a les monges: "No siguin xafarderes, que és com ser terrorista"
 

El tràgic fenomen global dels abusos, amb un dia a dia en el qual augmenten les denúncies, ha deteriorat no només la imatge de l'Església, sinó també, tal com s'han esforçat els ultraconservadors, la del mateix papa Francesc. Que l'Església en conjunt pagui el preu d'una imatge deteriorada és per a aquest sector un "dany col·lateral" perfectament assumible.
 

El moment més crític

El pontificat afronta, doncs, el moment més crític. No sabem si és l'examen final sense possibilitat de "repesca". Desconeixem fins a quin punt els escàndols frenen les reformes que s'han iniciat. El que és cert és que Francesc intenta canviar una dinàmica que ha heretat.

Notícia relacionada: Pederàstia i Església, radiografia a Catalunya
 

El fet objectiu és que l'actual pontificat paga el preu de la inanició de moltes dècades sobre aquests escàndols. Un llegat feixuc, letal, per al papa de la reforma, heretat dels pontificats conservadors de Joan Pau II i Benet XVI. Una tradició d'abusos i encobriments que només comença a preocupar el Vaticà d'una manera seriosa cap a la meitat del pontificat del papa Ratzinger, quan aquest declara la "tolerància zero"... quan s'adona de l'abast dels escàndols que han acabat esclatant i els encara ocults tot i que acabaran inexorablement per sortir a la llum.

El mateix Bergoglio reconeix que és difícil posar punt final a aquests abusos, encara minimitzats per molts responsables de la jerarquia. Si bé el tema afecta tota la societat i el cercle familiar i té ramificacions en institucions públiques i privades, centres esportius, culturals, d'oci..., és especialment greu en una institució com l'Església catòlica que defensa el bé universal, el missatge de l'Evangeli, i hauria de donar testimoni i ser un exemple dels principis en què es basa la seva pròpia existència.

 

ARXIVAT A:
Església Pederàstia

NOTÍCIES RELACIONADES