Es reprèn el judici contra Saddam i els seus col·laboradors per l'assassinat de 143 xiïtes
El judici contra l'expresident iraquià Saddam Hussein i 7 col·laboradors seus per la matança de 148 xiïtes a Dujail, l'any 82, s'ha reprès a Bagdad. La sisena jornada de judici arriba dues setmanes després que Saddam boicotegés el procés al·legant que és una farsa inventada pels Estats Units. Des que va començar el judici, ara fa dos mesos, ja s'han sentit una desena de testimonis explicant les tortures del règim, i Saddam sempre ha mantingut una actitud desafiadora, negant la legitimitat del tribunal que el jutja.
Després de dues setmanes i de gairebé dos anys de l'empresonament, Saddam Hussein ha tornat a asseure's al banc dels acusats per respondre les preguntes en relació amb el delicte d'ordenar la matança de 143 xiïtes el 1982 com a represàlia per l'atemptat fallit contra l'antic president. Amb ell, comparteixen el banc dels acusats set jerarques més del seu règim, en un judici marcat per la violació sistemàtica de la majoria dels drets humans.
A diferència de fa dues setmanes, l'antic dictador ha comparegut davant del tribunal especial que el jutja a Bagdad. En l'última jornada de judici, Saddam va boicotejar el procés al·legant que és una farsa inventada pels Estats Units així com que no l'havien tractat amb respecte ni tenia vestits adequats per ser a la sala.
Des que va començar el judici, ara fa dos mesos, ja s'han sentit una desena de testimonis explicant les tortures comeses pel règim, i Saddam sempre ha mantingut una actitud desafiadora, negant la legitimitat del tribunal que el jutja.
La causa en relació amb el delicte d'ordenar la matança de 143 xiïtes el 1982, una de les més lleus, donarà el tret de sortida a un procés que continuarà amb altres acusacions per delictes en què la cruesa és, per força, evident. L'acusació més publicitada és la matança de kurds, en què molts veuen un genocidi, donada la quantitat de morts comptabilitzats, uns 180.000. El cas més conegut és el del poble de Halabja, on el 1988 van morir unes 5.000 persones, després de gasejar la localitat, arran d'una operació de la qual s'acusa un cosí de Saddam, anomenat precisament "Alí el Químic", ara també entre els acusats.
La tercera categoria d'acusacions fa referència a la violació de la llei internacional per la invasió de Kuwait el 1990, i els consegüents crims i abusos de poder a l'emirat ocupat. I tot plegat, amb el rerefons de nombrosos crims polítics i desaparicions d'opositors, molts dels quals s'han trobat en les 270 fosses comunes que fins ara han exhumat els equips d'especialistes internacionals.
