Es reconeixen com a cotitzats els anys que un represaliat del franquisme va viure en clandestinitat
Un jutjat social de Barcelona ha reconegut a un sindicalista de Seat dels anys 70 el dret a percebre una pensió de jubilació comptant com a cotitzats els mesos que va estar en clandestinitat, ja que la policia franquista el buscava per les seves activitats polítiques i sindicals.
RedaccióActualitzat
Entre el mes de desembre del 1970 i gener del 1976, el representant de CCOO a Seat i membre del PSUC, Armando Varo González, va fugir de la dictadura franquista per evitar l'entrada a presó, on ja hi havia estat uns mesos per l'activitat empresarial.
Defensat per el Col·lectiu Ronda, Armando Varo, ha aconseguit demostrar que va ser acomiadat de Seat l'any 1971 i que posteriorment no va poder accedir a cap treball per culpa de la repressió franquista. El febrer de 1973 es va dictar una ordre de recerca i captura, i un mes més tard, va ser declarat en rebel·lia. El Tribunal d'Ordre Públic (TOP), precedent de l'actual Audiència Nacional, el va condemnar el gener de 1974 a tres anys de presó. Dos anys després es va cancel·lar l'ordre de recerca, però no va ser fins el juny del 1977, ja en democràcia, quan Armando va poder reincorporar-se a la fàbrica de vehicles.
Un cop jubilat, el juny del 2009, la Seguretat Social li va calcular una pensió del 68,6% de la base reguladora. Rere un primer recurs, aquesta va augmentar fins el 75,95%, en comptabilitzar-li com a cotitzat el període que va passar a la presó, tal com preveu la Llei d'Amnistia. Però el pensionista va tornar a recórrer la decisió, i va demanar que també se li comptabilitzés el període a la clandestinitat aconseguint la xifra final del 82%. Segons l'opinió del jutge, l'actor "no va poder treballar ni cotitzar com a conseqüència de la seva activitat político-sindical i de la persecució patida", pel que ha acordat estimar la demanda i condemnar a la Seguretat Social a ampliar la base de cotització del sindicalista i, en conseqüència, la seva pensió.
El Col·lectiu Ronda considera que més enllà de les millores en la pensió de l'extreballador, la sentència representa "un reconeixement explícit de la repressió i la persecució que el franquisme va exercir sobre la classe treballadora i els seus representants sindicals".
Defensat per el Col·lectiu Ronda, Armando Varo, ha aconseguit demostrar que va ser acomiadat de Seat l'any 1971 i que posteriorment no va poder accedir a cap treball per culpa de la repressió franquista. El febrer de 1973 es va dictar una ordre de recerca i captura, i un mes més tard, va ser declarat en rebel·lia. El Tribunal d'Ordre Públic (TOP), precedent de l'actual Audiència Nacional, el va condemnar el gener de 1974 a tres anys de presó. Dos anys després es va cancel·lar l'ordre de recerca, però no va ser fins el juny del 1977, ja en democràcia, quan Armando va poder reincorporar-se a la fàbrica de vehicles.
Un cop jubilat, el juny del 2009, la Seguretat Social li va calcular una pensió del 68,6% de la base reguladora. Rere un primer recurs, aquesta va augmentar fins el 75,95%, en comptabilitzar-li com a cotitzat el període que va passar a la presó, tal com preveu la Llei d'Amnistia. Però el pensionista va tornar a recórrer la decisió, i va demanar que també se li comptabilitzés el període a la clandestinitat aconseguint la xifra final del 82%. Segons l'opinió del jutge, l'actor "no va poder treballar ni cotitzar com a conseqüència de la seva activitat político-sindical i de la persecució patida", pel que ha acordat estimar la demanda i condemnar a la Seguretat Social a ampliar la base de cotització del sindicalista i, en conseqüència, la seva pensió.
El Col·lectiu Ronda considera que més enllà de les millores en la pensió de l'extreballador, la sentència representa "un reconeixement explícit de la repressió i la persecució que el franquisme va exercir sobre la classe treballadora i els seus representants sindicals".
