Es quadrupliquen les consultes per abús de videojocs: "He arribat a estar 32 hores jugant"
Els experts alerten que, des que existeix un trastorn fins que s'arriba al centre mèdic, poden passar mesos, i que, per això, és important estar atent als senyals d'alerta
El Carlos és un jove de 20 anys que ha començat a tractar-se per l'addicció als videojocs. Reconeix que hi ha arribat a jugar fins a 16 hores sense parar cada dia. "Fins i tot he arribat a estar 32 hores jugant sense parar", assegura.
Empès per la seva família, va començar a adonar-se que no tenia unes rutines bàsiques i que, fins i tot, cada vegada feia els àpats més de pressa per tancar-se a l'habitació a jugar; una desconnexió del seu entorn que, amb el temps, l'ha apartat d'una realitat que sí que tenen molts joves de la seva edat.
L'addicció impacta no només en l'afectat, sinó també en l'entorn familiar, que moltes vegades no sap com actuar. És el cas del pare del Carlos, que reconeix que ha hagut de sortir de la feina moltes vegades per dedicar-se al seu fill i al que ell considera que és la seva malaltia, l'addicció als videojocs.
En Fede Bel es queixa que encara hi ha pocs recursos. "No sabem per on començar, busquem a Google i el que ens trobem són unes clíniques que no tothom pot pagar", explica.
En el cas del Carlos, l'addicció al joc l'ha portat també a una altra addició, a l'alcohol, i per això ara mateix --i durant els propers dos anys-- està en tractament en dos centres diferents. Poder arribar-hi no ha estat un camí fàcil, perquè molts joves no detecten que hi ha un problema fins que arriben a una situació límit.
"Molts adolescents es pensen que no és un problema. A mi m'ha passat. Jo no creia que fos un problema, perquè és diversió, és un mètode de desconnexió", explica el Carlos.
Ara, des que ha començat la teràpia, reconeix que ha pogut reconnectar amb la seva vida d'abans de l'addicció. Ha reduït les hores de joc, té uns horaris, i pot fer altres activitats, com sortir amb els amics o anar a la muntanya, cosa que abans era "impensable".
Es quadrupliquen les consultes
L'addicció als videojocs és una realitat clínica. Segons la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l'Hospital de Bellvitge, des de fa una dècada s'observa un increment de les consultes, però les xifres s'han disparat en 4 anys: han passat de suposar un 3,5% a un 15% del total, és a dir, s'han multiplicat per quatre.
Un increment que, segons els experts, es podria atribuir al confinament i a les conseqüències en la salut mental que ha comportat a mitjà i llarg termini.
Una altra de les qüestions que preocupen els especialistes és la detecció a temps. Fins que els pacients i les famílies no reconeixen que existeix un trastorn i arriben als dispositius sanitaris poden passar mesos, i per això, avisen, cal estar atents als senyals d'alerta.
Quins són els senyals d'alerta?
Els senyals d'alerta no són només el nombre d'hores que s'inverteixen en el joc, sinó també la pèrdua de control, l'abandonament d'altres activitats socials, lúdiques i laborals, o l'augment significatiu de la irritabilitat i l'ansietat quan es deixa de jugar. Ho ha de detectar l'entorn, però també el pacient, i aquesta és la tasca més complexa.
"Amb els pacients de videojocs el que costa és aconseguir aquesta motivació per al canvi, que el desig de canvi surti del mateix pacient", assegura Susana Jiménez, cap de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l'Hospital Universitari de Bellvitge.
Quins videojocs generen més addicció?
La majoria dels estudis apunten que són els videojocs de caràcter massiu, online, de rol i multijugador --coneguts com a MMORPG-- els que més problemes d'addicció generen, perquè són els que reclamen constantment l'atenció del jugador i, per això, "s'utilitzen per escapar d'altres problemes i regular estats emocionals negatius".
Des del mateix Hospital de Bellvitge, en col·laboració amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, s'ha treballat un material didàctic adreçat als alumnes de 3r i 4t d'ESO per sensibilitzar adolescents i professorat sobre els riscos que suposa l'addicció als videojocs i als jocs d'apostes.
De moment, s'ha fet una prova pilot en dos centres educatius de Barcelona que ha permès a l'alumnat identificar conductes problemàtiques associades al joc.
