Es disparen les importacions de roba xinesa i en dos mesos han arribat un 3.000% més de texans

Establiments com els "tot a cent", que ara s'han reconvertit en botigues que es dediquen gairebé exclusivament a vendre roba, són una de les portes d'entrada del producte tèxtil xinès. De totes les peces de roba que arriben a Catalunya, les més barates acaben en aquests establiments, però hi ha altres àmbits on tenen molta sortida, com ara els mercats ambulants. Les dades més recents dels productes tèxtils que arriben a Catalunya des de la Xina són del febrer. En els primers dos mesos de l'any se n'han importat 125.000 camises o bruses per a dona, un 1.500 per cent més que el mateix període de l'any passat, i 300.000 faldilles, que signifiquen un 400 per cent més. Els dos milions de samarretes que han arribat multipliquen per tres la xifra anterior, i l'arribada de mitges i mitjons s'incrementa un 83 per cent. En el cas dels texans, els números encara es disparen més. La importació s'ha incrementat un 3.000 per cent; però el valor del que arriba no ha crescut en la mateixa proporció, i el preu de cost mitjà és d'uns vuit euros i mig. El ventall de preus de cada producte és molt ampli, i també la seva comercialització. Una part del volum del que s'importa des de la Xina acaba en el circuit comercial convencional, en grans magatzems o distribuït per marques importants. I una altra part se l'emporten amb furgonetes comerciants d'altres llocs de l'Estat o fins i tot estrangers. El carrer Trafalgar de Barcelona és cada matí un anar i venir de bosses i caixes de roba. Petits comerciants de tot arreu la compren a les botigues a l'engròs que regenten ciutadans d'origen xinès. Últimament, fins i tot, s'hi veuen moltes furgonetes amb matrícula francesa. Els comerciants del sud de França asseguren que el viatge els surt a compte, perquè, si no, es veurien obligats a anar fins a París per comprar gènere com el que troben aquí.