Es constitueix el primer govern provisional de l'Iraq des de la caiguda de Saddam Hussein
El govern provisional de l'Iraq s'ha reunit per primera vegada després de la caiguda del règim de Saddam Hussein, amb el suport de les forces de la coalició i de les Nacions Unides. El nou executiu està format per 25 persones i l'acte de constitució s'ha fet a l'edifici de l'antic Ministeri d'Indústria militar, que a partir d'ara serà la seu del nou organisme. El govern provisional, anomenat Consell de Govern Transitori, serà presidit durant un any pel cap de l'administració civil nord-americana, Paul Bremer, que ha anunciat que renuncia al dret de rebutjar les decisions del govern provisional.
El Consell de Govern Transitori s'ha reunit a Bagdad per constituir el primer òrgan polític executiu de l'era posterior a Saddam Hussein. De moment, la primera decisió del govern provisional ha estat declarar festiu el 9 d'abril, en commemoració de la caiguda del règim de Saddam Hussein, segons ha anunciat l'aiatol·là xiïta Muhammad Bahr al-Ulum.
Aquest govern provisional no disposa, però, de plens poders, ja que les competències en matèria econòmica i de seguretat interior i exterior encara les assumiran les forcers nord-americanes i britàniques, com a mínim durant un any. El consell l'integren 25 membres -14 musulmans xiïtes, 4 sunnites, 5 kurds, 1 cristià i un turcman- per respectar el patró etnicoreligiós de l'Iraq.
Entre les personalitats que formen part del govern provisiona destaquen figures com Ahmed Chalabi, líder del Congrés Nacional Iraquià; l'històric dissident Abdelaziz al-Hakim i els líders de les dues principals faccions kurdes, i Masud Barzani i Jalal Talabani.
El consell tindrà competències per nomenar ministres, elaborar pressupostos i encarregar la constitució de la nova república. La formació d'aquest govern provisional podria fer reduir la tensió política i portar el país a la calma, 0tranquil·litzar la població iraquiana i aïllar els partidaris de Saddam Hussein.
La majoria dels iraquians volen solucions immediates a problemes quotidians: inseguretat ciutadana, falta d'aliments i talls d'electricitat. Els fets demostren, però, que la transició cap a la normalització del país serà encara molt llarga, més enllà dels plans del Pentàgon. Hi ha atacs contra les forces ocupants o contra els iraquians col·laboracionistes dia sí i dia també. En l'administració de Washington creix el l'opinió que és hora d'implicar-hi l'OTAN, encara que això suposi una disminució en la imatge internacional del totpoderós exèrcit nord-americà.
