Es busca guarda per a una illa escocesa deserta de 161 hectàrees

La comunitat de l'illa Martin -Eilean Mhàrtainn en gaèlic- ha fet una crida per trobar un voluntari que la guardi durant l'estiu i rebi els visitants. Serà el primer resident permanent que viurà a l'illa, a la costa oest d'Escòcia, després de trenta anys.

A l'anunci, la companyia ha avisat que el candidat ha de ser algú a qui li agradi l'aire lliure i no depengui de "comoditats" com l'aigua calenta o l'energia elèctrica. A més, ha de saber conduir vaixells de motor, ja que serà el seu únic mitjà de transport per sortir de l'illa, a cinc minuts de terra ferma

L'allau de sol·licituds ha fet que hagin tancat l'aplicació abans d'hora -les inscripcions es podien fer fins a l'1 de juny.

L'illa Martin té prou amb un resident i tres hores de treball diàries per mantenir ocupats els visitants durant unes hores, mentre visiten les dues platges, un petit museu i un turó que permet observar ocells, i mantenir els tres allotjaments preparats per als hostes.

La comunitat explica que ofereixen al conserge "una vida tranquil·la i assossegada en un lloc privilegiat, sense cotxes ni aglomeracions, lliure de plàstic i amb sostenibilitat ambiental". I, per suposat, viure en un dels allotjaments de l'illa sense pagar despeses.

Aquesta illa deshabitada de Loch Broom, a la costa oest d'Escòcia, és la més propera a la localitat d'Ullapool. Amb només 161 hectàrees de grandària (8743 metres quadrats), es troba sota els imponents penya-segats de Beinn Mhor Coigach i davant de l'antic fort víking de Dun Canna. Més enllà de Martin hi ha les illes d'estiu, un bell arxipèlag que es troba prop de la península de Coigach.

L'illa, un reconegut santuari d'ocells de la Reial Societat per a la Protecció de les Aus (RSPB), va ser donada a l'administració d'una comunitat benèfica, la Companyia de l'illa Martin.

El primer assentament humà data del 300 d.C., quan s'hi va establir un monestir celta.

L'agricultura i la pesca han estat els pilars fonamentals de l'economia insular durant la major part de la seva història. Va ser un pol de comerç pesquer, amb una estació de curació d'arengades, abans de la fundació d'Ullapool. L'illa es va dividir en 'crofts' – petites granges de bestiar - el 1831 i va continuar fins a la dècada de 1960.

A l'antiga estació d'arengada, entre 1939 i 1948 es va posar en marxa un molí de blat: la majoria de treballadors es desplaçaven diàriament a l'illa, però alguns s'hi van establir. La farina de l'illa Martin es distribuïa a les pastisseries del nord d'Escòcia.

L'illa va quedar deshabitada a finals dels anys quaranta, després que es clausurés el molí per una explosió. Als anys seixanta, una particular, Monica Goldsmith, va comprar l'illa amb finalitats de conservació natural. El 1980 va donar-la a la Reial Societat per a la Protecció de les Aus, i van introduir un ambiciós programa de protecció d'aus i de regeneració de boscos. El darrer habitant de l'illa va ser Bernard Planterose, un conservacionista de la RSPB.

No obstant això, la societat va decidir deixar l'illa de Martin per la seva ubicació i no haver assolit els seus objectius i van transferir-la a les comunitats de Loch Broom i Coigach.

Actualment, la companyia de l'illa Martin opera el servei de ferri de temporada a l'illa, ha reformat algunes de les cases – entre les quals la del guardià que es busca – i organitzen visites turístiques.