Erradicar la pobresa a la Terra el 2030 és possible amb canvis fonamentals i urgents

Un informe elaborat per un grup de científics independents per a Nacions Unides demana fer canvis urgents en el model de desenvolupament per eliminar les desigualtats i protegir el medi ambient
Erradicar la pobresa a la Terra el 2030 és possible amb canvis fonamentals i urgents

Erradicar la pobresa a la Terra el 2030 és possible amb canvis fonamentals i urgents

Un informe elaborat per un grup de científics independents per a Nacions Unides demana fer canvis urgents en el model de desenvolupament per eliminar les desigualtats i protegir el medi ambient
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència
Erradicar la pobresa a la Terra el 2030 és possible amb canvis fonamentals i urgents

3.000 milions de persones han de cuinar amb combustibles fòssils (Flickr)

Aconseguir el benestar per als 8.500 milions d'habitants que tindrà la Terra el 2030 i erradicar la pobresa és possible, però només amb canvis fonamentals i urgents tant en la relació dels humans amb la natura com en la reducció de les desigualtats socials i de gènere. Així ho conclou un informe elaborat per a Nacions Unides per un grup de científics independents.

L'informe, titulat "El futur és ara: ciència per assolir el desenvolupament sostenible", es presentarà a la Conferència del Desenvolupament Sostenible que se celebrarà a Nova York el 24 i 25 de setembre, però ja s'ha fet públic. 

L'objectiu és avaluar el progrés en els anomenats "Objectius del Mil·lenni", que estableix un pla d'acció per assolir prosperitat econòmic i benestar social al mateix temps que es protegeix el medi ambient. Va ser adoptat fa quatre anys.

Segons l'informe, l'actual model de desenvolupament no és sostenible i els progressos assolits en els darrers dues dècades poden revertir-se i empitjorar les desigualtats i provocar danys irreversibles en el medi.

Al mateix temps, els científics són optimistes i consideren que es pot assolir un futur molt millor, però només amb canvis dràstics en els polítiques de desenvolupament.
 

La fi d'un model

L'informe reconeix que l'actual model ha portat prosperitat a centenars de milions de persones, però també ha mantingut, per a molts d'altres, pobresa i carències. Segons l'informe, els nivells sense precedents de desigualtats "soscaven la innovació, la cohesió social i el creixement econòmic sostenible".

Per això calen grans canvis. Afirmen que fer créixer l'economia incrementant el consum de materials no és possible, perquè les projeccions indiquen que aquest consum gairebé es doblaria, al ritme actual, entre 2017 i 2060, amb els conseqüents augments d'emissions de gasos d'hivernacle i amb altres efectes negatius en el medi i la salut.

També expliquen que no tots els països es troben al mateix nivell i que per això encara caldrà més creixement en els més pobres. Però això s'ha de dur de manera diferent, perquè ja no veuen com a opció viable créixer primer i netejar o eliminar els danys després.
 

Malnutrició i sobrepès conviuen

L'informe explica que un prerequisit per eliminar la pobresa i promoure el benestar és assolir un accés universal a serveis bàsics i de qualitat en salut, educació, aigua i infraestructures sanitàries.

Un dels camps on cal intervenir és el de l'alimentació. I posen com exemple de les grans desigualtats aquestes dades: Actualment uns 2.000 milions de persones pateixen inseguretat alimentària i 820 milions tenen malnutrició. En canvi, el sobrepès augmenta a gairebé tot arreu i globalment ara hi ha uns 2.000 milions d'adults i 40 milions de nens menors de cinc anys amb sobrepès.

Una altra dada que aporten és que vora mil milions de persones, la majoria a l'Àfrica subsahariana, no tenen accés a l'electricitat. I més de 3.000 milions de persones han d'utilitzar per cuinar combustibles fòssils que contaminen l'interior de les cases i que provoquen uns 3,8 milions de morts prematures anuals.
 

Més energies renovables, subvencions als combustibles fòssils

També aporten tendències positives. El total d'energia obtinguda de fonts renovables ha crescut una mitjana del 5,4% anual en la darrera dècada. I el 2009 el preu de l'electricitat produïda per centrals eòliques marines va caure un 38% i la generada per energia solar fotovoltaica ho va fer un 77%. Les inversions mundials en energies renovables han superat els 300.000 milions de dòlars anuals.

Al mateix temps, però s'han mantingut subvencions directes i indirectes als combustibles fòssils, que continuen desvirtuant els seus costos reals, tant econòmics com ambientals i en la salut. Si bé aquests subsidis han disminuït des de 572.000 milions el 2012 a 296.000 milions el 2017, encara són superiors als que reben les energies renovables i es mantenen prou alts per introduir distorsions en el mercat.

Junt amb l'acció coordinada de governs, empreses, comunitats i societat civil, la ciència, afirmen, ha de jugar un paper vital. Però al mateix temps que les institucions han de donar més suport a la recerca i fer servir els seus avenços i recomanacions, també assenyalen que els investigadors han de treballar per resoldre els problemes del desenvolupament i enfortir el lligam ciència-política-societat.

ARXIVAT A:
Ciència Medi ambient Alimentació