ERC i Junts topen en el pagament de la fiança al Tribunal de Comptes

Els republicans han dipositat 2,1 milions d'euros i els encausats del govern d'Artur Mas han avalat 3,3 milions amb patrimoni personal

Actualitzat

Els encausats pel Tribunal de Comptes (TdC) reuneixen a correcuita les fiances per evitar els embargaments. Esquerra i Junts van dipositar aquest divendres els 5,4 milions d'euros que els hi reclama per aturar l'embargament. Les dues formacions, però, van topar sobre la forma de pagar aquests diners.

Esquerra va dipositar 2,1 milions d'euros per avalar tot el que es reclama al govern de Carles Puigdemont entre el 2016 i el 2017. Junts per la seva part, va dipositar davant el tribunal 3,3 milions d'euros. Una part en forma de diners i la majoritària amb avals de partimoni personal dels encausats del govern d'Artur Mas.


Retrets entre partitis

La fiança que ha presentat Esquerra cobreix el que el Tribunal de Comptes demanava a les persones que tenien responsabilitats de govern el 2016 i el 2017. La fiança, segons els republicans, inclou el president Puigdemont, els consellers Junqueras, Romeva i Turull i els alts càrrecs d'aquell govern.

Junts, en canvi, considera que els diners d'Esquerra només cobreixen la responsabilitat solidària de Raül Romeva i que no ha presentat cap altre aval individualitzat. També asseguren que en cap moment han contactat amb Puigdemont per aquesta qüestió.

La picabaralla arriba uns dies abans de que la Caixa de Solidaritat expliqués com es volien garantir solidàriament els avals per a tots els encausats pel TdC.


Rebuig dels avals proposats per la Generalitat

Dijous, l'òrgan fiscalitzador va rebutjar els avals proposats per la Generalitat i va donar per acabat el termini per presentar-ne. En total, són 5,4 milions d'euros en una fiança solidària que afecta 34 persones. El TdC reclama responsabilitats per la política exterior de la Generalitat des del 2011.

Pendents també del que es pugui aportar a través de la Caixa de Solidaritat que ha respost en ocasions anteriors, ERC fa una crida a la militància per poder fer front al que qualifica d'atac venjatiu contra les persones afectades i tot el moviment independentista.

5,4 milions d'euros

La fiscalització del Tribunal de Comptes sobre la política exterior de la Generalitat abasta des del 2011 fins al 2017 i afecta una trentena d'exalts càrrecs.

El Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions d'euros a membres dels governs de Mas i Puigdemont per la promoció de l'independentisme a l'estranger.

Dels 34 encausats, sis ja van dipositar les fiances pel seu compte al juny, però queda encara el gran gruix, que s'havia acollit a l'aval de l'Institut Català de Finances.

L'aval d'ERC cobreix els càrrecs afectats els anys 2016 i 2017, després de la victòria de JxSí, la coalició entre ERC i l'actual Junts, mentre que els membres de l'anterior govern, presidit per Artur Mas, inclòs ell mateix, han presentat propietats per cobrir la fiança.


Els afectats

El Tribunal de Comptes ha encausat els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont i un total de 32 càrrecs dels seus governs.

Són sis consellers de Presidència, Economia i Acció Exterior (Homs, Munté, Turull, Mas-Colell, Junqueras, Romeva); nou secretaris generals (Roger Albinyana, Amadeu Altafaj, Lluís Bertran, Albert Carreras, David Mascort, Joaquim Nin, Jordi Vilajoana, Aleix Villatoro, Pau Villoria); dues interventores generals de la Generalitat (Maria Vidal Ortí i Rosa Vidal); quatre interventors delegats (Jordi Serra, Javier Acín, Virgínia Astigarra, Francesc Cubel); l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo i els 12 exdelegats de la Generalitat a l'estranger.

Carles Puigdemont, Raül Romeva i Oriol Junqueras en una imatge d'arxiu amb qui va ser el delegat del govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj (CCMA)

La idea dels avals

La reclamació dels 5,4 milions es va saber a finals de juny. Llavors el Tribunal de Comptes va rebutjar totes les al·legacions presentades, i va donar un termini de 15 dies per pagar els diners.

Una setmana després, el govern va aprovar un Fons Complementari de Riscos per cobrir la protecció dels treballadors públics en exercici, però li va costar molt trobar una entitat financera que ho cobrís.

A mitjans de juliol, el Tribunal de Comptes es va negar a prorrogar el termini i finalment es va fer càrrec de l'aval en solitari l'Institut Català de Finances, l'ICF, una fórmula ideada pel conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró. Tres membres de la junta de govern de l'ICF van dimitir perquè no hi estaven d'acord.

Fins aquest dimecres, el Tribunal havia acceptat els avals amb diners públics de la Generalitat, a través de l'Institut Català de Finances. La instructora de la causa tenia dubtes sobre aquest mecanisme i l'estava estudiant, tot i que penja d'un reial decret del govern avalat pel Consell de Garanties Estatutàries, aprovat pel Parlament i que no ha estat impugnat per ningú.

A mig matí de dijous, la instructora va decidir que rebutjava aquests avals. I que els tres mesos que havia estat rumiant-s'ho comptaven. "A l'haver-se vençut amb excés el termini otorgat per dipositar les presumptes responsabilitats comptables, procedeix l'embargament de béns". És a dir, la delegada instructora rebutjava uns avals i no donava ni un segon per poder-ne presentar de nous. Decretava l'embargament immediat, per sorpresa dels 28 encausats perjudicats.


Recurs al Tribunal de Comptes

Després de la negativa del Tribunal de Comptes d'acceptar l'aval de la Generalitat, el conseller Jaume Giró ha anunciat, en declaracions a Catalunya Ràdio, que estan preparant el recurs que presentaran davant de l'òrgan fiscalitzador i que estudiaran totes les fórmules possibles per fer front a aquesta situació, incloent-hi "parlar amb les entitats financeres perquè puguin tornar a estudiar aquesta operació i veure si poden posar un aval".

"La nostra obligació és tornar a intentar-ho", ha dit el conseller d'Economia.

 

Els canvis anunciats al Tribunal de Comptes

Ara mateix, el Tribunal de Comptes té una clara majoria conservadora. Dels seus 12 consellers, 7 han estat proposats pel PP i 4 pel PSOE (en un dels casos, després d'un acord amb Esquerra Unida). El conseller Lluís Armet, proposat pel PSC, va renunciar el gener del 2018 i no ha estat substituït.

 

A més, tota la cúpula de poder dins del Tribunal i que s'encarrega d'assignar els casos ha estat proposada pel PP. És el cas de l'actual presidenta, María José de la Fuente, i dels presidents de les dues seccions: Javier Medina (Fiscalització) i José Manuel Suárez (Enjudiciament).

Tots els mandats estan caducats des de l'estiu. Ara, PSOE i PP han arribat a un acord per renovar-los. Sis consellers els escull el Congrés i sis el Senat, per majoria de tres cinquenes parts. I si tenim en compte l'actual equilibri de forces a les Corts, tot apunta que el nou Tribunal de Comptes tindrà més consellers progressistes. Un canvi que també podria afectar el desenvolupament de les causes pendents, com aquesta contra l'acció exterior del govern que encara s'ha de jutjar al mateix Tribunal de Comptes.

ARXIVAT A:
Judici procés
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut