El PSOE salva la Llei de l'Audiovisual amb el PP, però sense ERC i amb l'abstenció de Podem

Nou episodi de conflicte polític per la Llei de l'Audiovisual. Aquest dijous a la tarda s'ha aprovat al Congrés dels Diputats la Llei General de Comunicació Audiovisual després que una esmena d'última hora canviés les majories per aprovar-la.

Finalment, Esquerra ha votat en contra i Podem s'ha abstingut. El PP, però, l'ha salvat amb una abstenció que fins poques hores abans no s'esperava.

ERC denuncia que l'esmena que els socialistes han pactat amb el PP i Cs, que redefineix el que es considera com a productores independents que es poden acollir a les ajudes, afavoreix els grans grups mediàtics. En el debat al Congrés, el republicà Joan Margall ha estat contundent: "Han dinamitat l'acord que teníem".

El vot d'Esquerra era, en principi, clau per aprovar la llei, però el canvi de posicionament del PP ha facilitat l'aprovació. Els republicans, com la resta de grups independentistes, hi han votat en contra perquè una esmena posa en perill productores independents catalanes i les plataformes que defensen el català.

El soci de govern del PSOE, Podem, s'ha abstingut, inclosos els ministres Yolanda Díaz, Irene Montero, Ione Belarra i Alberto Garzón. És la primera vegada que la formació es desmarca d'una llei del govern espanyol.

Al final, la llei ha estat aprovada per 130 vots a favor, 83 en contra i 131 abstencions. PSOE, PNB, Nova Canàries, Coalició Canària, Partit Regionalista de Cantàbria i Terol Existeix hi han votat a favor; PP, Ciutadans i Unides Podem s'han abstingut; i ERC, Junts, PDeCAT, CUP, Bildu, BNG, Compromís, Navarra Suma i Vox hi han votat en contra.

Fonts parlamentàries del PP han justificat l'abstenció perquè "cal complir amb Europa", tot i que han remarcat que "no és la llei que volíem".

Una esmena que "afavoreix el duopoli"

Segons els republicans, l'esmena dels socialistes "torna a afavorir el duopoli de sempre en detriment de les autèntiques productores independents". ERC ha registrat amb Podem i Bildu una altra esmena transaccional que estableix que no es consideren independents les productores vinculades de forma estable amb els grans grups.

Rufian assegura que que l'esmena afecta uns 1.000 llocs de treball a Catalunya.

Esquerra va posar com a condició per donar suport als pressupostos espanyols que la llei audiovisual es pactés amb ells. La negociació va ser amb la vicepresidenta Calviño, de qui depèn aquesta norma.

Fa una setmana, era aprovada en comissió amb el vot a favor del PSOE, Unides Podem, ERC i el PNB, l'abstenció de Bildu i Cs, i el vot en contra de la resta de grups.

La tramitació ha rebut més de mil esmenes i ara hauria de portar la llei ja al Senat, després de mesos d'endarreriment que la justícia europea va denunciar. La directiva europea obligava que fos aprovada el setembre del 2020 i, ara, Brussel·les demana sancions a Espanya per aquest retard.

Què es considera productora independent?

Les productores independents denuncien que, amb la modificació d'una paraula, el PSOE ha obert la porta a considerar com a tal productes que depenen de plataformes i grups mediàtics.

La redacció de l'esmena pactada per PSOE, PP i Ciutadans estableix que un productor independent és "la persona física o jurídica, que no estigui vinculada de forma estable en una estratègia empresarial amb un o diversos prestadors del servei de comunicació audiovisual".

I afegeix que "assumeix la iniciativa, la coordinació i el risc econòmic de la producció de programes o continguts audiovisuals, per iniciativa pròpia o per encàrrec, i a canvi d'una contraprestació els posa a disposició d'un prestador del servei de comunicació audiovisual".

En aquesta última frase, el PSOE en lloc "d'un prestador del servei" establia que fos "dit prestador" la qual cosa, segons el sector, amplia el ventall de productores que poden accedir a les ajudes.

15 milions anuals d'euros a la producció en català, segons ERC

ERC ha defensat fins ara la llei, que, segons ells amb el redactat final preveu un fons de 15 milions d'euros perquè les grans plataformes facin produccions en català, euskera i gallec. També que un 6% del catàleg que ofereixen sigui en llengües cooficials, tot i que només obliga  les plataformes amb seu a Espanya i deixa fora les més grans, com Netflix o HBO.

Junts, la CUP i el PDeCAT s'han mantingut en el no perquè consideren insuficient aquesta protecció.

Denuncien que la llei no respecta la diversitat lingüística

Justament que les plataformes de fora d'Espanya hagin quedat fora de la llei ha portat entitats en defensa del català, l'euskera, el gallec, l'aragonès i l'asturià aquest matí davant del Congrés dels Diputats. Denuncien que la llei audiovisual no respecta la diversitat lingüística de l'estat espanyol.

Per Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana, el text vulnera margina i invisibilitza el català.

"S'ha perdut una oportunitat històrica per tal de reconèixer i enfortir la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat", ha assegurat el secretari de Plataforma per la Llengua, Francesc Marco.

Des d'Òmnium Cultural, Elena Jiménez ha criticat que el text té "nul respecte" per la diversitat lingüística i l'assessor de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), Daniel Condeminas, ha denunciat que "amenaça la indústria catalana" de producció audiovisual.