Entrevista íntegra amb Billie Eilish, un dels fenòmens de la música actual
Entrevista íntegra amb Billie Eilish, un dels fenòmens de la música actual

Entrevista íntegra amb Billie Eilish, un dels fenòmens de la música actual

Óscar Costa Actualitzat
TEMA:
Música
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Billie Eilish, 17 anys, més de 36 milions de seguidors a Instagram, 500 milions de visualitzacions a YouTube del seu últim èxit, "Bad Guy".

La cantant californiana va triomfar a través de les xarxes amb només 14 anys. Aquest dilluns ha omplert el Palau Sant Jordi: 16.000 persones que se sabien les cançons del seu primer i únic àlbum. És tot un fenomen entre la generació Z, l'anomenada també "postmillennial".

Parlar de Billie Eilish porta inevitablement a parlar de xifres rècord. TV3 ha parlat amb ella per acostar-se a la part més humana d'aquesta adolescent.

"Quan actuo, és quan soc més lliure i més... lliure és l'única paraula que se m'acut per descriure-ho. No hi ha res comparable a com em sento sobre l'escenari. És un lloc on em sento molt exposada."

Eilish parla obertament de la síndrome de Tourette, que es caracteritza pels tics que provoca, i la depressió que li van diagnosticar als 12 anys i que ella mateixa va explicar que tenia per les xarxes socials. Ara, assegura, que està força bé:

"Em fa feliç ser feliç un altre cop. És tot el que he de dir. És una merda tenir una cosa increïble davant teu i odiar-la, que és el que em va passar a mi durant un temps. No era feliç ni m'ho passava bé. Estava deprimida en tots els grups de música i pensava: 'no vull fer aquesta merda'. No valia la pena i no estava bé. No estava en el lloc mental correcte. Aleshores no valia la pena, però ara sí, del tot. El més important en tot aquest procés és la paciència. Vaig tenir molta paciència i soc aquí, molt més feliç."

 

 

 

S'ha treballat una imatge que la diferencia i la caracteritza. La roba ampla amb què es vesteix ha interessat fins i tot marques de luxe. Però ella assegura que, com tot, ho porta perquè li ve de gust i que quan se'n cansi pot canviar radicalment:

"No m'agrada que la gent m'elogiï per portar roba ampla o per no ser supersexual. No m'agrada que per afalagar-me avergonyeixen altres persones que sí que ho són. Crec que no és just que vagin dient "m'encanta que no portis això", "que no ho facis girar tot entorn el sexe"... Qualsevol ha de poder vestir com vulgui i fer el que vulgui. Si em vull despullar en un vídeo, ho faré. No m'agrada que a la gent no li agradi això. I tampoc m'agrada que ara jo sigui com el contrari de tot això. Em fa sentir poc desitjable. No m'agrada que t'hagis de treure tota la roba per ser 'desitjable'. Tothom és sexi! Deixem que ho siguin! Deixem que es despullin. Deixem-los! Així és com jo vull vestir ara i si demà em vull treure tota la roba, ho faré."

Amb molt sentit de l'humor, el seu estil fosc, de vegades torturat, i les seves lletres, inusualment madures i angoixades, han aconseguit connectar amb el públic d'una manera que no han fet altres dives de coreografies espectaculars.

"Faig el que jo vull fer i no ho faig per canviar la manera com ho fan els altres. Només vull fer-ho d'aquesta manera."

 

 

ARXIVAT A:
Música

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut